Clima i muntanyes

Escric des del cor dels Pirineus, on visc i d’on penso el món. La muntanya no és per a mi un decorat per fer esport ni una postal turística: és el meu hàbitat natural. Ton un ecosistema fràgil que conec des de dins i que he vist transformar-se any rere any. Des dels anys noranta que defenso les zones de muntanya. Primer amb les associacions ecologistes andorranes i internacionals, i després amb la ploma. Sempre amb la mateixa convicció: allò que passa a les muntanyes del planeta és el termòmetre més fiable de la crisi climàtica a tot lo món.

Sabem que les muntanyes són les torres d’aigua del planeta. Ara, però, veiem com les glaceres retrocedeixen, com l’aigua escasseja, com la fauna i la flora perden els seus hàbitats. També som testimonis de com els episodis meteorològics extrems són cada cop més violents. Tot això ho he documentat en trenta anys d’articles, des del primer Dia de la Terra de 1992 a les danes valencianes, que ja parlen per si soles.

Aquesta pàgina aplega les peces més rellevants d’aquest trajecte: reflexions sobre el canvi climàtic, la biodiversitat, l’ús del territori i aquella aigua que, com un fil conductor, travessa tota la meva escriptura. I un anhel. Que reaccionem tant a nivell local com global, per evitar que tot plegat vagi a més.

No sóc un observador distant. Sóc un veí del Pirineu que estima el que té a casa i que sap que defensar-ho no és nostàlgia, és urgència.