un camió ple de gent

Aiguats sense control

La Mediterrània escalfada és com una cantimplora que s’omple més: per això els aiguats creixen.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 6 de setembre del 2021. El vaig escriure desprès d’un estiu d’incendis, cada cop més freqüents. El publico aquí ampliat i amb mirada retrospectiva, perquè el que llavors era una hipòtesi ara té noms, xifres i víctimes.

➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu

Focs a l’estiu, aiguats a la tardor

Primer han estat els focs forestals. Ara és la temporada dels aiguats. Ambdós fenòmens aprofiten l’escalfament global per ser cada cop més virulents, més destructors. En definitiva, més forts. Aquest doble fil —foc i aigua extrems— és un dels eixos que més he seguit escrivint sobre clima i muntanyes.

Sobre el foc, any rere any és més freqüent la regla dels 30/30/30, a causa del canvi climàtic. És el que li permet augmentar la seva violència. Trenta graus de temperatura, trenta graus d’humitat ambiental i trenta km per hora de vent. És tot el que al foc li cal per arrasar un bosc. L’augment de freqüència amb què es dona aquesta situació atmosfèrica és el problema. Abans, als boscos mediterranis, de naturalesa piròfila, només es donava de tant en tant.

La cantimplora mediterrània

Referent als aiguats, les causes són diametralment oposades, però també tenen relació amb l’escalfament global. La conca mediterrània, en molt poc temps, ha assolit un augment de temperatura mitjana que el 2021 ja arribava als 1,33 ºC. Això és tremendament important. En efecte, la mar és un reservori de calor. Actua com a regulador de les variacions de la temperatura de l’aire.

Endemés, aquest aire mediterrani, en estar cada cop més calent, ha augmentat la seva capacitat per emmagatzemar vapor d’aigua. Dit altrament, seria com una cantimplo­ra que ara es pot omplir més. Per això, quan l’aigua de la mar, calenta, es troba amb una capa d’aire més fred, tot aquest vapor en suspensió es condensa i cau en forma de pluges torrencials.

No podem quedar-nos de braços plegats

Aquesta seria una explicació molt simple per a uns fenòmens naturals complexos. Tanmateix, hauria de servir per saber que no ens podem quedar de braços plegats. És evident que poc es pot fer per evitar que plogui com si no hi hagués un demà. Ara bé, sí que es poden fer un munt de coses per apaivagar les conseqüències d’un torrent desbordat.

La nit que Andorra va aprendre a témer l’aigua

El país en té una memòria viscuda. La nit del 7 al 8 de novembre del 1982, l’aiguat de la conca del Segre va colpir Andorra de ple. La Gran Valira i els torrents van sortir del llit. Van arrossegar ponts, fanals, autocars i cases senceres.

Segons l’Arxiu Nacional d’Andorra, el balanç va ser de nou morts i quatre desapareguts, amb danys materials immensos. De fet, el Principat va quedar totalment incomunicat per carretera de l’exterior. Molta gent gran encara recorda aquella nit com la pitjor catàstrofe natural viscuda mai al país, tal com han recordat mitjans com Viure als Pirineus. Per tant, quan parlem de pluges torrencials no parlem d’una hipòtesi llunyana. Parlem d’una cicatriu.

Per començar, deixar de construir on es pot inundar. Segon, formar la població sobre el que cal fer, i el que no, en cas de diluvi sobtat. A més de dotar de més recursos Protecció Civil.

Un cos de voluntaris, no sometents romàntics

Així es podria, per exemple, reactivar el cos de voluntaris, preparant-lo i equipant-lo per fer front a catàstrofes naturals. Així doncs, cal legislar perquè els Voluntaris de Protecció Civil gaudeixin d’una reglamentació laboral que els permeti ser mobilitzats el temps que calgui, sense por a perdre el sou i la feina. Sempre serà millor que pensar en romàntics sometents.

Mirada retrospectiva: la cantimplora ha esclatat

Quan escrivia aquestes línies, el setembre del 2021, parlava de la cantimplora mediterrània com una imatge explicativa. Des de llavors, els fets s’han encarregat de donar-li carn. El 2024, la temperatura superficial de la Mediterrània va batre rècord, amb una anomalia mitjana d’1,23 ºC respecte al període 1982-2024, segons l’observatori Copernicus. El primer semestre del 2025 va tornar-lo a batre, i el 98% de la conca va patir onades de calor marines.

El resultat va arribar el 29 d’octubre del 2024. La DANA de València va provocar més de 230 morts i uns 29.000 milions d’euros en danys. De fet, els anàlisis d’atribució publicats després conclouen que el canvi climàtic va intensificar aquella pluja. Ja ho vaig analitzar aleshores a «La DANA ens parla: escoltarem el clima?». I el fenomen no s’ha aturat: l’octubre del 2026, la tempesta Adam ha deixat almenys cinc morts més al llevant peninsular, amb 600 litres per metre quadrat en 24 hores a Oliva. Al cap i a la fi, la cantimplora s’omple més cada any que passa.

I la demanda del cos de voluntaris? Aquí la notícia és bona. El 18 de setembre del 2024, el Govern va aprovar el reglament de regulació del Cos de Voluntaris de Protecció Civil. El text regula la formació, les condicions de mobilització i els perfils que hi poden accedir. A més, l’abril del 2026 va arrencar la segona promoció, amb 15 participants nous, i el cos arribarà als 40 membres, segons va explicar el Diari d’Andorra. En definitiva, el país va fer els deures en aquest punt. Ara caldria verificar que la reglamentació laboral cobreixi tot el que demanava: mobilització sense por a perdre el sou ni la feina.

Per tant, el balanç és agridolç. El que era una previsió el 2021 és una realitat documentada el 2026, amb víctimes al veïnatge del país. Ara bé, també ho és que l’adaptació és possible: Andorra ha aprovat el reglament, ha format voluntaris i manté la xarxa d’avís. Per això aquest article no ha envellit com un arxiu. Ha envellit com una llista de tasques. En part, ja ratllada.


Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre clima extrem i protecció civil? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.

* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.

T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:

Subscriu-te a La Contenta

Subscripció GRATUÏTA. Un article cada dissabte.

No enviem correu brossa. Ja som uns quants. No compartim dades.
Consulta la nostra política de privacitat si vols saber-ne més.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt