Entrades

Publicat a

La lluita de classes mai no va marxar

Home obre cartera de diners i esta buida

La desigualtat creix mentre el relat oficial ens fa creure que el joc és neutral i inevitable.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció La Tribuna del Diari d’Andorra. El vaig escriure per qüestionar el relat de la meritocràcia i posar nom a una desigualtat estructural que sovint es disfressa de normalitat.

La lluita de classes avui no ha desaparegut

Ens han dit durant anys que la lluita de classes era un residu del passat. Una idea vella, incòmoda, pròpia d’un altre segle. Ens han repetit que vivim en societats obertes, modernes, meritocràtiques, on cadascú té el que es guanya. Tanmateix, la lluita de classes avui continua present. El que ha canviat és la manera de dissimular-la.

Continua llegint «La lluita de classes mai no va marxar»
Publicat a

Pa per avui i gana per demà: la factura climàtica

Senyal de trànsit submergida per inundació

La inacció climàtica no era estalvi, sinó un deute ajornat que avui paguem amb interessos.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre el cost real d’ajornar decisions climàtiques que sabíem necessàries i que avui es tradueixen en factura econòmica i responsabilitats polítiques.

Pa per avui i gana per demà

Hi ha decisions polítiques que fan olor de pa calent. Reconforten i fan sensació d’abundància immediata. Però l’endemà, quan el rebost és buit i l’aroma s’ha esvaït, la gana torna amb més força. Durant dècades, en matèria climàtica, hem governat així: pa per avui i gana per demà. La factura climàtica a Andorra ja no és una advertència, sinó una realitat.

Continua llegint «Pa per avui i gana per demà: la factura climàtica»
Publicat a

Quan la IA entra a la motxilla

Llàpissos grocs dins un pot sobre una taula gris

Quan una autorització escolar obre un debat sobre drets, dades i infància.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per compartir una inquietud que ha sorgit en algunes famílies arran de l’entrada discreta però significativa de la intel·ligència artificial a l’escola.

Hi ha papers que no fan soroll quan arriben. No venen anunciats ni generen debat públic. Simplement apareixen dins la motxilla d’un infant, plegats amb la mateixa naturalitat que una circular o una autorització per a una sortida escolar. I n’hi ha que aquests dies han provocat una pregunta tan simple com incòmoda: què estem autoritzant exactament quan la tecnologia entra a l’aula?

Continua llegint «Quan la IA entra a la motxilla»
Publicat a

La política com a negoci: els emprenedors polítics

Cartell pegat a paret amb la paraula Politics

La política deixa de ser servei públic quan es converteix en una operació amb retorn.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar nom a una manera cada cop més habitual d’entrar en política: no des de la vocació o el compromís, sinó des del càlcul, l’oportunitat i el retorn.

La política com a negoci

En els darrers anys s’ha anat imposant una manera d’entendre la política com a negoci, més propera a una operació que no pas a una vocació pública. Són els que podríem anomenar emprenedors polítics: actors que entren en política amb una lògica de mercat, no de servei públic. No és l’única manera d’entrar-hi, però sí una de cada vegada més present. No s’hi arriba tant per servir una idea col·lectiva o assumir una responsabilitat institucional, sinó perquè s’hi ha vist una oportunitat. Allà on altres veuen desgast o cansament, alguns hi veuen mercat.

Continua llegint «La política com a negoci: els emprenedors polítics»
Publicat a

L’entrevista al programa “Avui serà un bon dia” (RTVA)

Delfí Roca entrevista RTVA habitatge Andorra

En aquesta entrevista analitzem la visió de Delfí Roca sobre l’habitatge a Andorra. Actualment, aquest tema marca l’agenda social del país. També toquem altres temes d’actualitat. Això va ser el 7 de gener, quan vaig visitar el programa Avui serà un bon dia de RTVA. Allà vaig conversar amb Gabi Fernàndez sobre les possibles solucions a la crisi immobiliària.

D’altra banda, l’entrevista va tenir una presentació especial. “Un vell rocker de les reivindicacions aquí a Andorra ens ha visitat avui al cafè”, va explicar en Gabi. En conseqüència, vam entrar a fons en la necessitat de fer canvis en positiu.

Continua llegint «L’entrevista al programa “Avui serà un bon dia” (RTVA)»
Publicat a

Estimats Reis d’Orient

caravana amb camells

Quan els camins es tanquen, les dreceres no són cap vici: són una resposta.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre la distància creixent entre allò que demanem als joves —esforç, paciència, confiança— i allò que realment els oferim com a horitzó de futur.

Una carta que ja no parla de joguines

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,

Fa anys que ja no us escric per joguines. Però per aquesta nit, mentre molts infants us demanen regals, penso en tot allò que no cap en cap capsa.

Continua llegint «Estimats Reis d’Orient»

Publicat a

Un país d’ordre

persona dorm en un banc públic

L’ordre no és vigilància ni càstig, sinó confiança, equitat i institucions que funcionen.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Tribuna del Diari d’Andorra. El vaig escriure per qüestionar l’ús interessat del concepte d’“ordre” en el debat públic i per defensar una idea d’ordre vinculada al bon funcionament del país, la justícia social i la responsabilitat compartida.

Què vol dir parlar d’un país d’ordre?

El concepte de país d’ordre ha tornat a ocupar un lloc central en el debat públic. Sovint s’invoca com una resposta aparentment clara a una sensació de desorientació, d’inseguretat o de cansament col·lectiu que travessa moltes societats. Però abans d’acceptar-ne el relat, convé fer una pausa i preguntar-nos què vol dir exactament ordre i, sobretot, quin ordre volem.

Continua llegint «Un país d’ordre»

Publicat a

Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor

reixa de finestra en metall negre sobre paret blanca amb grafits de Trump i Dora l'exploradora

Quan el vot deixa de ser una esperança i es converteix en una eina de càstig.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar nom a un mecanisme polític cada vegada més visible: votar no per millorar la pròpia vida, sinó per empitjorar la dels altres.

Què és el sadopopulisme

Una part creixent de l’èxit electoral de l’extrema dreta no s’explica per la promesa de viure millor. Més aviat s’explica per la voluntat que algú altre visqui pitjor. Així, no es vota tant a favor d’un projecte com en contra d’un col·lectiu. A aquest mecanisme li’n podem dir sadopopulisme.

Continua llegint «Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor»
Publicat a

La Navalla d’Occam i el porc fer

família de porc fers al bosc nevat

Quan la indignació fa més soroll que el sentit comú, la realitat acaba sent grotescament simple.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com gestionem els conflictes amb la natura: sovint amb crits, consignes i ideologia, quan el que caldria és una mica menys d’èpica i molt més sentit comú.

La Navalla d’Occam i el porc fer

Abans de la versió del laboratori, deien que la pesta porcina podria haver arribat als porcs fers de Cerdanyola per culpa d’un entrepà llençat a la vora de l’AP-7.

Sona a acudit dolent, però la hipòtesi és tristament plausible segons la Navalla d’Occam: sovint la tonteria més simple és la correcta. Un entrepà que vola per la finestra, un porc fer que el recull, i de sobte Catalunya discuteix protocols sanitaris. No cal ser científic per entendre que el que llencem a terra algú s’ho menja. El problema és que ho sabem i ho fem igual.

Continua llegint «La Navalla d’Occam i el porc fer»
Publicat a

Quan falta gent per tirar endavant: immigració i realitat laboral

Multi Ethnic Restaurant Staff

Una mirada directa al que realment sosté Andorra: la feina de qui arriba per treballar-hi.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar llum sobre una evidència sovint ignorada: en un país petit i amb un mercat laboral limitat, la immigració laboral a Andorra no és una amenaça, sinó la peça que manté el país en marxa.

La realitat que desmunta el relat

Durant massa temps s’ha repetit una idea injusta i simplista: immigració igual a delinqüència. És un relat fàcil, útil per a qui vol agitar la por, però que cau quan es mira la realitat de prop. I la realitat, a Andorra, és clara. La immigració laboral a Andorra no és un concepte abstracte. Té noms, té històries i fa feines que sostenen el país.

Continua llegint «Quan falta gent per tirar endavant: immigració i realitat laboral»