El tresor ocult de l’aigua potable

La crisi silenciosa de l'aigua subterrània: un recurs vital oblidat en el debat públic sobre la sequera

Il·lustració simbòlica de la crisi silenciosa de l'aigua subterrània, amb una vista dividida: paisatge sec i esquerdat amb un arbre lluitant a la superfície, i aqüífers subterranis vibrants que alimenten les arrels amb aigua, destacant la importància del recurs ocult.

La sequera i la situació hídrica de la península Ibèrica

Quan es parla de sequera o de la situació hídrica de la península Ibèrica, la majoria dels mitjans centren el debat en els embassaments. “Els pantans estan al 40% de la seva capacitat”, ens recorden una vegada i una altra als telenotícies. Es torna a parlar, amb certa nostàlgia, i fins i tot en fòrums d’abast global a Andorra, de l’espinosa infraestructura hidràulica del franquisme, ignorant sovint els impactes ecològics devastadors que va causar aquesta gestió centralitzada i desmesurada. Però, i l’aigua subterrània?

Les capes freàtiques: el pilar invisible de l’aigua potable

Les capes freàtiques són l’autèntic pilar de l’aigua potable que consumim diàriament, tot i que el seu estat rarament ocupa espai al discurs públic.
Mentre ens obsessionem amb el nivell dels pantans, aquestes reserves invisibles es troben en una situació alarmant: sobreexplotades, contaminades, poc protegides i incapaces de regenerar-se al ritme que les esgotem.

Factors que afecten la regeneració de les capes freàtiques

  • Zones urbanes cimentades: Els terrenys impermeables dificulten que l’aigua de pluja penetri fins als aqüífers.
  • Polítiques urbanístiques miops: Prioritzen el curt termini i ignoren que les capes freàtiques necessiten dècades o segles per recuperar-se.
  • Extracció excessiva d’aigua: Si l’extracció continua superant la recàrrega natural, la capa freàtica no es recuperarà, fins i tot amb pluges intenses.

La manca d’informació i el silenci mediàtic

Llavors, per què els mitjans generalistes no informen periòdicament de l’estat d’aquestes reserves, com ho fan amb els embassaments?

  • Dades obsoletes i poca visibilitat: Aquesta manca d’informació desvia el focus i fa que la consciència col·lectiva també es redueixi.
  • Responsabilitat dels mitjans de proximitat: Els mitjans comarcals tenen un paper clau per evidenciar allò essencial que resta amagat.

Protegir les capes freàtiques: una aposta vital pel futur

Protegir les capes freàtiques no és només una qüestió tècnica o científica; és una aposta vital pel futur.
Si no redirigim el debat cap al que realment importa, ens arrisquem a un futur on no només els pantans estiguin buits, sinó també les nostres vides, desproveïdes de sentit.

El paper transformador dels mitjans locals

Els mitjans d’informació locals poden ser el motor del canvi, transformant el silenci en coneixement i l’oblit en acció.

Hola 👋
Encantat de conèixer-te.

Inscriu-te i rep els continguts de La Contenta directament a la teva bústia.

No enviem correu brossa! Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *