Noruega ja demana una setmana d’autonomia per llar. Quan tot s’atura, la primera línia ets tu.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, l’1 de novembre del 2021. El vaig escriure arran d’una campanya austríaca que demanava a les famílies què farien si tot s’aturava. Pocs mesos després, la pregunta va deixar de ser retòrica.
➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu
Què fer quan tot s’atura
La darrera setmana va saltar a la palestra la campanya del govern austríac per fomentar l’autoprotecció entre la població. Amb un eslògan molt precís: «Què fer quan tot s’atura». Un escenari previsible és el d’una apagada general del subministrament elèctric durant més d’una setmana.
Gràcies a les polítiques d’autoprotecció, en cas de catàstrofe, la ciutadania estarà preparada per resistir el cop durant uns dies. Per tant, les administracions podran actuar més ràpidament per restablir els serveis bàsics. Podran destinar tots els recursos públics a resoldre l’emergència.
Les cadenes de neu amb bon temps
En relació amb els plans d’autoprotecció, la majoria de països en tenen. Andorra també. El país dels Pirineus, a través del Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, divulga els consells d’autoprotecció que s’haurien de seguir. Especialment els plans familiars d’emergència, que serveixen per anticipar-se a l’arribada de la catàstrofe. Quelcom semblant a l’exercici d’aprendre a posar les cadenes de neu a les rodes del cotxe quan fa bon temps. Els que no ho fan són els que, maldestres, reneguen quan les han de posar en plena nevada. I, de fet, destorben la circulació.
De l’autonomia a la dependència
Per això cal que les persones mirin d’estar preparades davant l’adversitat. Per no destorbar. No s’ha de fiar tot en les administracions. Sense quasi adonar-nos-en, començant per la salut i acabant per la seguretat, ens hem desplaçat des de l’autonomia familiar fins a la dependència administrativa.
En una època com aquesta, plena d’incertesa, val la pena ser caut i pensar en la família. També en la comunitat amb la qual es conviu, mirant de no ser una càrrega. Per poc que es pugui, val la pena informar-se a protecciocivil.ad del que cal fer per autoprotegir-se un mateix i la família. Es tracta d’aplicar el sentit comú. A més, cal prendre consciència que l’autoprotecció és el primer pas per recuperar la llibertat que hem anat cedint alegrement a les administracions. Al cap i a la fi, pensant amb antelació en les necessitats pròpies, es deixa de ser una càrrega per a la comunitat.
Mirada retrospectiva (des del 2026)
Tres mesos després d’aquesta columna, el febrer del 2022, Rússia va envair Ucraïna. En conseqüència, l’escenari austríac de l’apagada llarga va deixar de ser un exercici hipotètic: el gas, els ciberatacs i la por a una guerra a Europa van posar la resiliència domèstica a la primera plana continental.
Des de llavors, mig continent ha convertit en política d’estat el que aquell novembre encara semblava precaució austríaca. El 2024, Noruega va pujar la recomanació d’autonomia domèstica de tres dies a una setmana, i va enviar els consells actualitzats a totes les llars del país. Aquell mateix estiu, Dinamarca va publicar la seva guia nacional de tres dies d’autosuficiència. I el novembre del 2024, Suècia va repartir a cada llar el fullet «Si arriba la crisi o la guerra», tal com va recollir Newsweek. El fullet suec demana poder resistir almenys una setmana sense suport de la societat. A més, el banc central recomana tenir efectiu a casa: 1.000 corones per adult, segons la plataforma oficial krisinformation.se.
Andorra també ha fet deures. El setembre del 2024 es va aprovar el reglament del Cos de Voluntaris de Protecció Civil, i en vaig parlar a la retrospectiva d’«Aiguats sense control». Al cap i a la fi, la xarxa ciutadana és l’expressió col·lectiva del que aquest article demanava a escala familiar: deixar de ser una càrrega i esdevenir la primera línia.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre resiliència i preparació davant les emergències? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:

