maquina d'escriure amb flors

Dia per la Protecció de la Natura

Perón va avisar el 1972 de la nostra «marxa suïcida». Mig segle després, el to també decideix.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 18 d’octubre del 2021. El vaig escriure per al Dia Mundial de la Protecció de la Natura, amb una pregunta al cap: pot una causa noble defensar-se amb males maneres?

➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu

La marxa suïcida

«Ha arribat l’hora en què tots els pobles i governs del món prenguin consciència de la marxa suïcida que la humanitat ha emprès a través de la contaminació de l’entorn i la biosfera, la dilapidació dels recursos naturals, el creixement sense fre de la població i la sobreestimació de la tecnologia. Cal revertir immediatament la direcció d’aquesta marxa, a través d’una acció mancomunada internacional.»

Aquestes paraules foren pronunciades el 1972 pel que fou president de l’Argentina, el general Juan Domingo Perón. En ser escoltades pel llavors Secretari General de les Nacions Unides, l’austríac Kurt Waldheim, les va fer seves a l’Assemblea General de l’ONU. Això va iniciar el camí fins que la protecció del medi ambient acabés sent inclosa com a objectiu primordial de l’Agenda 2030.

Les maneres fan l’home

Per això, en un dia com avui, el Dia Mundial de la Protecció de la Natura, cal recordar que les paraules, el llenguatge, són tan importants com els objectius a aconseguir.

Perquè les maneres fan l’home. Quan es perden, tot es degrada i esdevé decadent. Per tant, malgrat la urgència de prendre mesures per pal·liar la pèrdua de la biodiversitat, per preservar la vida de la biosfera, cal evitar, de totes totes, la mala educació quan es defensa la causa. Tot cuidant el llenguatge.

El múscul que trenca ossos

Tot i que les paraules només són paraules si no s’acompanyen d’accions. Però convé recordar que, gràcies al llenguatge, es pot arribar al cor de les persones. Tan per defensar una causa noble com per arribar a les seves tripes i provocar ràbia i destrucció. En efecte, la llengua és l’únic múscul del cos que, tot i no tenir cap os, és molt capaç de trencar-ne.

Per això cal insistir a tenir cura del llenguatge. La forma de dir les coses és cabdal si es vol aconseguir la cooperació de tota la societat. De fet, parlar de forma abrupta, vulgar, sense mesura, acaba generant més conflicte i més desafecció.

Grans discursos

Resumint, la història està plena de fites que en realitat són grans discursos. Discursos educats que han canviat el curs de la humanitat. Fins i tot, segons diuen, Winston Churchill ho va deixar clar parlant d’un afusellat: «Quan has de matar un home, no costa res ser educat.»

Mirada retrospectiva (des del 2026)

Aquesta columna es va publicar dues setmanes abans de la COP26 de Glasgow. En aquella cimera, el món hi va arribar amb el discurs climàtic ja travessat: urgència contra negació, acusacions creuades i un to cada cop més esgarguellat. Al cap i a la fi, la pregunta de l’article —es pot defensar el planeta amb males maneres?— no ha fet res més que encara és més viva.

El 2022, per exemple, els actius de Just Stop Oil van llançar sopa contra el «Girasoles» de Van Gogh a la National Gallery de Londres. El gest va obrir un debat global: uns hi veien una acció necessària per fer visible la urgència; d’altres, precisament el tipus d’abruptesa que allunya la societat de la causa. És a dir, la tesi d’aquest article trinxada —o feta sopa— i posada a prova davant de tothom.

Aquell mateix 2022, l’ONU commemorava el cinquantè aniversari de la Conferència d’Estocolm amb la cimera Stockholm+50. El missatge de Perón que Waldheim va fer seu hi va ser recordat com una de les fites fundacionals del dret ambiental modern. Mig segle després, la marxa suïcida continua i, amb ella, una certesa: el llenguatge també és una eina de conservació. Sobre què cal fer per aturar la pèrdua de biodiversitat, en vaig escriure a «Salvem la Natura».


Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre llenguatge, natura i cultura cívica? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.

* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.

T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:

Subscriu-te a La Contenta

Subscripció GRATUÏTA. Un article cada dissabte.

No enviem correu brossa. Ja som uns quants. No compartim dades.
Consulta la nostra política de privacitat si vols saber-ne més.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt