De la pandèmia del 2021 al deute pendent amb el país: per què la natura continua sent la base de tot.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, l’11 de gener del 2021. El vaig escriure en plena pandèmia, quan el debat públic s’havia reduït a la sanitat i l’economia, i la natura havia saltat pels aires com una variable decorativa. Ara el recupero amb una mirada retrospectiva, perquè el missatge de fons no ha envellit gens.
➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu
Un sostenible sense Natura no és res
Tradicionalment s’ha parlat de tres àmbits que conformen la nostra societat: el social, l’econòmic i el mediambiental. Es deia que a la intersecció dels tres es trobava el desenvolupament sostenible. En temps de pandèmia, però, només se’n contemplaven dos: el sanitari i l’econòmic. El social i el mediambiental havien saltat pels aires a causa de l’emergència.
És natural, deien algunes veus resignades. Doncs cal dir ben alt i ben fort que cap d’aquestes dues premisses es pot acceptar sense tenir en compte el rol de la Natura en les nostres vides i decisions. La defensa del medi natural és, de fet, un fil que he seguit durant dècades escrivint sobre clima i muntanyes. Les nostres accions només fructificaran quan el desenvolupament social, l’econòmic i el sanitari es realitzin dins l’àmbit mediambiental. En efecte, estem comprovant, sense cap mena de dubte, que quan superem els límits naturals les conseqüències són mortíferes.
Un model urbanístic que ve de lluny
Fins avui el país ha optat per un model de desenvolupament extractiu. Aquest model s’ha anat menjant el medi natural. En concret, ha estat un model urbanístic que s’ha mostrat nefast. A més, aquest desenvolupament incontrolat ja ve de molt lluny.
Un exemple il·lustratiu: durant un congrés celebrat a Andorra l’any 1959, l’urbanista català Manuel Baldrich Tibau va proposar tres accions immediates. Primer, que les construccions històriques tinguessin un entorn de protecció. Segon, que es preservessin les lleres dels rius com a espais socials. I tercer, que calia evitar que la Valira acabés sent una claveguera. Tres propostes del tot raonables per a un petit país com aquell. Tanmateix, seixanta-dos anys després encara les esperàvem.
Acordar per fer front comú
Per això són d’admirar les recollides de signatures a favor del medi natural que es fan periòdicament. Ara bé, de poc serviran si abans no som capaços de posar-nos d’acord en alguns temes cabdals. Acordar sempre és el primer pas per dur a terme qualsevol empresa.
Hem de deixar de banda les petites diferències i fer un front comú. Així ens podrem enfrontar a un model econòmic expansiu, devorador d’espais i recursos naturals. Per tant, cal primer acordar. A continuació, cal incorporar en el nostre si personal i col·lectiu que la Natura és la base sobre la qual descansa la nostra existència.
La vida és el bé més preuat
Quan ho fem, celebrarem la vida cada dia. Perquè la vida és el bé més preuat. Cada segon de vida és un regal. Hem de ser prou valents per acceptar-ho i aplicar-ho. Al cap i a la fi, la Natura és la vacuna a tots els nostres mals.
Mirada retrospectiva: què ha canviat des del gener del 2021
Han canviat moltes coses des del gener del 2021. La pandèmia va anar perdent protagonisme fins a desaparèixer del debat quotidià. Ara bé, el problema de fons no s’ha mogut gens. En efecte, la balança entre sanitat, economia i medi ambient continua sense decantar-se a favor de la natura.
En l’escenari internacional, el desembre del 2022 gairebé 200 països van aprovar a Montreal el Marc Mundial de la Biodiversitat Kunming-Montreal. Per primera vegada, el món es va comprometre a protegir el 30% de les terres i dels mars l’any 2030. Ho pots consultar a la pàgina oficial del Conveni sobre la Diversitat Biològica. Aquest acord marca un punt d’inflexió. Tanmateix, els compromisos sobre paper encara no s’han traduït en pràctica suficient.
A Andorra, el marc normatiu ha fet alguns passos endavant. El país ja compta amb la Llei 7/2019 de conservació del medi natural. A més, el desembre del 2023 es va aprovar un reglament que regula els estudis d’impacte ambiental de projectes i els estudis ambientals estratègics. Les administracions públiques, per la seva banda, van destinar 26,2 milions d’euros a la protecció del medi natural el 2021, segons va publicar el Diari d’Andorra. Són xifres i normes rellevants. Ara bé, la pregunta no és quant es gasten ni quant es regula.
I les tres propostes del congrés del 1959? Encara esperen. La Valira continua sent un debat obert. Les lleres dels rius segueixen sense consolidar-se com a espais socials. En definitiva, el país ha avançat enpaperant el medi ambient. Però el model extractiu que denunciava el 2021 segueix viu. Per això aquest article no ha envellit. La vacuna encara és pendent.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre medi ambient i territori a Andorra? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: