503 lobbistes dels fòssils van ser la delegació més gran de Glasgow. Cinc anys després, han guanyat.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 15 de novembre del 2021. El vaig escriure amb la tot just finalitzada COP26 de Glasgow al davant, indignat per un descobriment: la delegació més gran de la cimera no representava cap país.
➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu
La delegació més gran no era cap país
Andorra ha enviat una delegació a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, l’anomenada COP26. Una delegació proporcional a les nostres dimensions com a país. En canvi, és la del Brasil la que encapçala el rànquing. Amb 479 persones acreditades per negociar.
Ara bé, el que pocs saben és que la delegació més gran enviada a Glasgow no representa cap país. És el lobby negociador que representa les companyies de combustibles fòssils. Entre totes han acreditat 503 lobbistes per defensar els seus interessos. Així doncs, si el lobby fos un país, tindria la delegació més numerousa de la cimera, tal com va denunciar Global Witness. Gràcies a les seves pressions, a més, han aconseguit la prolongació de la cimera. Déu-n’hi-do, com s’estan guanyant el sou els retardadors!
Falses solucions
El que aquestes companyies proposen són falses solucions. Inventades per evitar la fi de l’ús dels combustibles fòssils. En canvi, el que caldria esperar de la COP26 és una dràstica i ràpida reducció de les emissions. També que es garantís l’accés universal a energies netes, solars o eòliques. Controlades democràticament, de propietat pública o comunitària. La resta és marejar la perdiu, per tal que els més afavorits per la situació actual perdin els seus privilegis.
Tot plegat és una simple operació de rentat de cara per a la majoria de dirigents i corporacions. Precisament, la d’aquells que, gràcies al seu pes polític i econòmic, haurien de liderar les innovacions de cara a una nova situació. Unes innovacions que ens allunyin del sistema actual. Devastador per al planeta i per a milions de persones arreu del món.
Alternatives reals
Tal com apunten els ecologistes, caldria, sense més dilacions, establir sistemes de mobilitat sostenibles. També reduir el transport internacional de persones, aliments i béns, fomentant el que és local. A més, caldria apostar per un sistema alimentari just i climàticament sostenible. Basat en els principis de l’agroecologia i la sobirania alimentària. Sense oblidar el maneig comunitari dels nostres sistemes naturals i boscos.
En definitiva, enfront de les falses solucions hi ha alternatives reals. La ciutadania ja lidera iniciatives comunitàries d’energies renovables. També transforma el nostre model alimentari a través de l’agroecologia. Frena la desforestació i planta cara a la impunitat corporativa.
Per això es necessita un canvi de model a tots els nivells, liderat per persones que mirin per l’interès general. I que posin el medi ambient al centre de les polítiques.
Mirada retrospectiva (des del 2026)
Els retardadors no han parat de multiplicar-se. El 2022, a la COP27 de Sharm el-Sheikh, els lobbistes dels fòssils acreditats van pujar a 636. El 2023, a la COP28 de Dubai, la xifra es va disparar fins a 2.456, segons l’anàlisi de la coalició Kick Big Polluters Out. Així doncs, en només tres cimeres el lobby dels fòssils es va multiplicar per cinc.
Tot i així, el text final de Glasgow va fer història. Va ser el primer acord de la història de les COP que mencionava explícitament els combustibles fòssils. Ara bé, els mateixos retardadors hi van deixar l’empremta: l’última nit, el compromís de « eliminar » progressivament el carbó es va rebaixar a « reduir ». Amb la darrera esmena d’un país productor, tal com va recullir la BBC.
Després, el progressos i les recaigudes s’han anat alternant. El 2023, a Dubai, gairebé 200 països van acceptar per primer cop «desplaçar-se» dels combustibles fòssils. Tanmateix, el 2025, la COP30 de Belém va tancar sense el full de ruta per fer-ho realitat. Ho demanaven més de 80 països, però el text final no el va incloure. Fins i tot el pavelló de la cimera es va incendiar dos dies abans del tancament: la metàfora la va escriure la realitat. Ara bé, la presidència brasilera va prometre roadmaps propis, i Colòmbia acull el 2026 la primera conferència internacional per a la sortida dels fòssils.
Al cap i a la fi, el diagnòstic d’aquesta columna aguanta intacte: mentre el lobby dels retardadors sigui la delegació més gran de la sala, les cimeres avançaran al ritme que ells dictamin. Aquell mateix mes escrivia, també des de Glasgow, que defensar la natura exigeix cuidar el llenguatge i les maneres: «Dia per la Protecció de la Natura».
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre el lobby dels combustibles fòssils i les cimeres climàtiques? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:

