una ma toca l'aigua que cau

L’aigua, un bé públic

Andorra és una gran font: la gestió pública de l’aigua com a condició de sobirania i de justícia.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 3 d’abril del 2023. El vaig escriure l’endemà de les eleccions generals, amb la liquidació encara damunt la taula i una urgència clara: que el nou Consell no deixés l’aigua en un calaix. Ara el recupero ampliat, perquè el repte climàtic no ha fet més que créixer.

➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu

Posar fil a l’agulla amb l’aigua

Un cop finalitzades les eleccions, és el moment de posar fil a l’agulla. I una empresa que s’haurà d’escometre urgentment és la gestió de l’aigua. De fet, és un fil que he seguit durant anys escrivint sobre clima i muntanyes: sense aigua no hi ha Pirineu, i sense Pirineu no hi ha país.

Andorra és una gran font

Andorra és una gran font i com a tal s’ha de gestionar. És important ser conscient que l’aigua és un bé públic, universal i escàs, que cal apreciar i conservar. Una dada il·lustrativa: l’aigua dolça representa només el 2,75% de tota l’aigua del nostre planeta. A més, el 2,05% d’aquesta es troba en forma de gel. En altres paraules, tota l’aigua que veiem córrer pels rius és una fracció mínima del total.

Per això, la seva gestió ha de ser pública. Aquesta és l’única forma de gestió que garanteix la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana. L’aigua és essencial per a la vida. Per tant, la seva gestió no es pot deixar en mans privades. Tampoc ha d’estar fraccionada entre diferents òrgans, tant si són públics com si són privats.

Les muntanyes, torres d’aigua del planeta

No oblidem que les muntanyes són les torres d’aigua del planeta. Fan pujar l’aire humit quan els arriba i, en refredar-lo, generen la pluja. Per això, l’aigua que generen és un bé públic. Parlem dels llacs, dels rius, de les fonts o de l’aigua que discorre pels torrents. És clar que les persones, les empreses i els organismes públics poden fer-ne un ús privat. Ara bé, sempre prèvia autorització de l’òrgan de gestió.

Per això serveix la gestió pública. És la manera de garantir equitablement que ningú es quedi sense poder satisfer les seves necessitats hídriques. Tant les domèstiques (l’aigua de boca) com les industrials, de reg, agrícoles i ramaderes. En definitiva, la gestió pública és el que separa l’aigua com a dret de l’aigua com a mercaderia.

Una sola conca, un sol òrgan de gestió

A més, Andorra és una única conca hidrogràfica drenada per la Valira i els seus afluents. Per això ha de gestionar-se com a tal. És a dir, a través d’un únic òrgan de gestió. Un òrgan que elabori i apliqui un pla de gestió amb una visió d’ocell, i no tancada. De fet, aquesta és la lliçó que ens dicta la pròpia geografia: l’aigua no entén de termes municipals ni de competències administratives.

El repte del canvi climàtic

Així doncs, davant del repte del canvi climàtic, la gestió de l’aigua és tan important i urgent que no admet cap demora. Amb l’escassesa de precipitacions i l’augment dels períodes de secada, el marge s’estreny. Si més no, perquè a tots els habitatges, siguin de luxe o de protecció oficial, se’ls ha d’abastir del preciós líquid. Com també les anhelades indústries productives, que presumiblement portaran un augment de la població.

És d’esperar, doncs, que tant els nous consellers i conselleres com els nous pobladors i la resta de la gent siguin sensibles a una correcta gestió pública de l’aigua.

Mirada retrospectiva: què ha canviat des del 2023

Quan escrivia aquestes línies, l’abril del 2023, parlàvem de secada com d’una amenaca futura. Els anys següents van demostrar que el futur ja era aquí. Els territoris veïns van viure una sequera històrica: Catalunya, per exemple, va decretar l’estat d’excepcionalitat el 2024, amb embassaments per sota del 30% i restriccions a desenes de municipis. Andorra, que comparteix el mateix clima pirinenc, no viu aliena a aquest cicle.

El país, però, també ha donat senyals positius. Segons va anunciar el ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, l’octubre del 2025, el 2024 Andorra va assolir el seu consum d’aigua més baix: 142 litres per persona i dia. Així queda per sota dels 150 litres que fixa com a objectiu la Llei d’Economia Circular. A més, el Govern va anunciar que impulsarà una nova llei de l’aigua. I pel que fa a la qualitat, durant el 2024 el voltant del 80% de les aigües superficials del país gaudien d’una qualitat excel·lent o molt bona, com recull l’informe oficial de qualitat de les aigües del Govern.

Ara bé, dues qüestions centrals de l’article original continuen pendents. La primera: encara no hi ha un únic òrgan de gestió de la conca de la Valira, amb visió de conjunt i amb rendició de comptes. La nova llei anunciada serà una bona ocasió per aconseguir-ho. Per tant, caldrà estar-ne pendents. La segona: el marc europeu també està en joc, perquè investigadors i entitats científiques avisen que la Directiva Marc de l’Aigua de la UE està en risc en la seva revisió actual.

En definitiva, la meva tesi del 2023 surt enfortida del pas del temps. L’aigua dolça és escassa, el canvi climàtic en redueix la disponibilitat i la gestió pública integral continua sent l’única garantia. Al cap i a la fi, qui controla l’aigua controla el territori. I el territori som nosaltres.


Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre l’aigua, el clima i el territori? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.

* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.

T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:

Subscriu-te a La Contenta

Subscripció GRATUÏTA. Un article cada dissabte.

No enviem correu brossa. Ja som uns quants. No compartim dades.
Consulta la nostra política de privacitat si vols saber-ne més.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt