un ànec en una riba contaminada

Ecocidi

El delicte que la Mare Natura encara espera: de la campanya mundial a la Directiva europea de 2024.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra, el 7 d’agost del 2023. El vaig escriure en un moment d’empenta de la campanya mundial per criminalitzar l’ecocidi, quan tot just era una idea en construcció. Ara el recupero amb mirada retrospectiva, perquè des de llavors s’han produït avenços jurídics que el 2023 semblaven llunyans.

➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu

Què és l’ecocidi

L’ecocidi és el delicte contra la naturalesa que es comet amb intencionalitat i que provoca greus danys a l’ecosistema. Aquests danys poden ser de naturalesa física, química o biològica. A més, poden tenir un impacte devastador sobre la vida silvestre, els recursos naturals i la salut humana.

Un delicte absent dels estatuts internacionals

El delicte d’ecocidi no està inclòs en els delictes que tracta el Tribunal Penal Internacional (TPI). Ara bé, hi ha una campanya mundial per aconseguir que s’inclogui. Els quatre delictes que tracta aquesta Cort Penal són el genocidi, els crims de guerra, els crims contra la humanitat i el crim d’agressió. Tanmateix, el 2019 el TPI va anunciar que estudiaria la possibilitat d’incorporar l’ecocidi als seus estatuts.

La resistència dels governs

Ara bé, un dels motius que dificulta la criminalització de l’ecocidi és que els governs temen que això pugui interferir amb les seves polítiques econòmiques. Aquesta tensió entre l’economia i els límits naturals és, de fet, un fil que he seguit durant dècades escrivint sobre clima i muntanyes. El diner té advocats; l’ecosistema, encara no.

Una campanya que guanya força

Malgrat tot, la campanya per aconseguir que l’ecocidi sigui un delicte internacional està guanyant força. Un exemple molt recent era la iniciativa del Parlament de Catalunya per reconèixer el crim d’ecocidi a l’ordenament legal de l’Estat espanyol. També demanava donar suport a la incorporació del crim d’ecocidi a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

De què parlem quan diem ecocidi

Però de què parlem quan diem ecocidi? Aquests són alguns exemples de casos que es podrien considerar ecocidi: la desforestació a gran escala, l’ús de pesticides a l’agricultura, el vessament de petroli, la contaminació industrial o les pràctiques que afavoreixen el canvi climàtic. En definitiva, només alguns exemples dels molts danys greus que es cometen cada any contra el món natural.

La persecució de l’ecocidi seria un pas important per protegir el medi ambient i les persones que en depenen. L’ecocidi és un delicte greu que té un impacte devastador sobre les persones i els ecosistemes. A més, no respecta les fronteres. Per això es necessita que sigui reconegut internacionalment.

Comptat i debatut, la criminalització de l’ecocidi seria un senyal que els governs estan decidits a actuar contra aquells a qui no els importa destruir el nostre planeta en pro del benefici a curt termini.

Mirada retrospectiva: l’ecocidi entra al dret penal europeu

Escrit l’agost del 2023, aquest article descrivia una campanya en marxa. Un any després, el panorama havia canviat de manera notable. La Unió Europea va adoptar l’11 d’abril del 2024 la Directiva (UE) 2024/1203, sobre la protecció del medi ambient mitjançant el dret penal. Va entrar en vigor el 20 de maig del 2024. Aquesta norma introdueix uns delictes qualificats que la doctrina jurídica qualifica directament d'»ecocidi»: danys substancials i duradors a un ecosistema, amb penes de fins a vuit anys de presó. Per tant, per primera vegada, una gran potència econòmica equipara la destrucció greu de la natura amb un delicte penal de màxima gravetat.

Alhora, la via internacional també es va moure. El setembre del 2024, Vanuatu i altres estats insulars del Pacífic van presentar formalment davant la Cort Penal Internacional una proposta d’esmena de l’Estatut de Roma per tipificar l’ecocidi com a crim internacional, com recull la campanya internacional Stop Ecocide. Al desembre del 2024, a més, la mateixa Fiscalia de la CPI va publicar la seva política sobre crims ambientals, un senyal clar que la destrucció de la natura ja és una prioritat de la justícia internacional.

El camí, tanmateix, segueix llarg. La directiva europea donava als estats membres fins al maig del 2026 per traspondre-la, i no tots ho han fet a temps. Ara bé, la direcció és inequívoca. En efecte, el buit jurídic que denunciava el 2023 s’està omplint, gairebé íntegrament, a Europa i a les corts internacionals. En definitiva, la tesi de l’article surt reforçada: la natura ja té, per primera vegada, advocats amb codi penal.


Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre justícia ambiental i protecció de la natura? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.

* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.

T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:

Subscriu-te a La Contenta

Subscripció GRATUÏTA. Un article cada dissabte.

No enviem correu brossa. Ja som uns quants. No compartim dades.
Consulta la nostra política de privacitat si vols saber-ne més.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt