El cinquè informe de l’IPCC confirmava el que la ciència ja sabia; calia acció política immediata, per modificar el curs dels esdeveniments i escriure el nostre futur col·lectiu.
Aquest article va aparèixer originalment al Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reivindicar una resposta política contundent, internacional i local, davant el recent informe d’avaluació sobre canvi climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts sobre canvi climàtic (IPCC) del 2014.
El cinquè informe de l’IPCC
El Grup Intergovernamental d’Experts sobre canvi climàtic (IPCC) acaba de publicar el cinquè informe d’avaluació sobre canvi climàtic. Fins a dia d’avui, és l’avaluació científica més completa que s’ha realitzat.
La influència humana en el sistema climàtic és clara i va augmentant, i els seus impactes s’observen ja a tots els continents. Amb les noves dades a la mà, comparteixo l’angoixa de Jean-Paul Delevoye, president del Consell econòmic social i mediambiental (CESE), en constatar l’esquerda cada cop més gran entre, d’una banda, la urgència i la importància del que està en joc en l’àmbit mediambiental.
I, de l’altra, la poca confiança de la població i els agents econòmics en la capacitat de les polítiques, tant a escala local com internacional, per modificar el curs dels esdeveniments i escriure el nostre futur col·lectiu.
Urgència i importància
El canvi climàtic és una tasca urgent i important que tenim damunt la taula. La matriu de gestió del temps d’Eisenhower, base del pensament estratègic i orientat a objectius, proposa triar les tasques a què ens dediquem en funció de la seva importància i la seva urgència.
Quan una cosa és alhora urgent i important, cal fer-la immediatament, sense delegar-la. Sorprenentment, amb el canvi climàtic encara no ho fem.
Una resposta internacional
A SDP considerem que la resposta ha de ser internacional, Andorra inclosa. Som conscients que no podem seguir obviant ni l’escalfament global ni el canvi climàtic. Sabem que és urgent reaccionar perquè veiem com el nostre futur s’esvaeix al mateix ritme que augmenta la degradació del planeta.
I la incapacitat de renovació dels seus recursos. Fer front a aquest repte planetari implica prendre decisions polítiques clares i coherents, perquè cal la implicació de tothom.
L’interès col·lectiu per sobre de tot
L’interès col·lectiu de l’objectiu a assolir està per sobre dels interessos nacionals, dels interessos particulars i dels interessos corporativistes. Consegüentment, la nostra proposta política inclourà un paquet de mesures sobre el clima i l’energia, en concordança amb les que es prenen al nostre continent.
Perquè ja no es pot seguir abordant aquest problema només des d’un angle mediambiental i econòmic. La solució és eminentment política, i com a tal l’abordarem. Mai és tard per anar a millor, per començar de nou, per lluitar pel que volem.
Mirada retrospectiva: deu anys d’alertes ignorades
El 2014, el cinquè informe de l’IPCC confirmava amb un grau de certesa sense precedents que les emissions humans causaven el canvi climàtic. Tanmateix, la resposta política va ser lenta i fragmentada. L’Acord de París va arribar el 2015, però les emissions globals van continuar augmentant durant anys.
Durant anys, els científics havien documentat una coincidència esgarrifosa: el 97 % dels experts concordaven que el planeta s’escalfa per culpa de l’activitat humana. Malgrat això, la desconnexió entre el consens científic i l’acció política va persistir.
Països com els Estats Units es van retirar del tractat el 2017 per tornar-hi només el 2021. Les contribucions nacionalment determinades (NDC) van quedar sovint per sota del necessari. Els informes de l’IPCC de 2018 van advertir que el límit de 1,5 °C es superaria abans del 2030 si no es reduïen dràsticament les emissions.
Avui, el 2025, els últims 11 anys han estat els més calorosos mai registrats. Onades de calor extremes, incendis massius i sequeres prolongades són la norma, no l’excepció. La sordesa col·lectiva davant les alertes científiques ens ha costat dècades de retard.
L’advertència que feia el 2014 sobre la necessitat d’una resposta política contundent segueix vigent. Tanmateix, el temps apretava llavors i apreta encara més ara. La pregunta és si aprendrem la lliçó o continuarem amb la mateixa lentitud davant d’una crisi que ja és aquí.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre canvi climàtic i política ambiental? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.
En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment al bloc de Delfí Roca a Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: