La microreforma de la Funció Pública ha deixat de banda un col·lectiu clau.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reivindicar la situació dels treballadors eventuals de l’administració pública, oblidats a la microreforma de la Funció Pública. Recordo que feia 4 anys es va arribar a un acord, llavors encara pendent, per resoldre definitivament la seva situació.
Els grans oblidats de la reforma
Des d’SDP volem trencar una llança a favor de les persones que han estat les grans oblidades de la microreforma de la Funció Pública d’Andorra: les que treballen com a eventuals a l’administració. D’elles no se’n parla ni al Govern ni a les assemblees sindicals, malgrat representar un gruix important del nostre capital humà.
Dues realitats laborals
Cal saber que la situació laboral dels funcionaris es regula pel Codi de l’administració i la Llei de la Funció Pública. En canvi, els eventuals ho fan pel Codi de relacions laborals, el mateix que regeix en l’àmbit privat. Això impedeix que el personal eventual tingui estabilitat laboral, malgrat que alguns fa anys que treballen per a l’administració.
L’estabilitat forma part dels valors necessaris per oferir un servei públic de qualitat. Per tant, resulta imprescindible abordar aquesta doble realitat.
Formació, antiguitat i jubilació
Si l’eventual vol millorar la formació s’ho ha de costejar de la seva butxaca. A més, l’eventual no té dret a antiguitat, ni a triennis, ni gaudeix de les mateixes condicions de jubilació que el funcionari.
En el cas d’Educació, però, els eventuals gaudeixen de privilegis que els funcionaris no tenen. Per exemple, poden treballar durant les vacances escolars, mentre que els funcionaris no.
Els eventuals a Educació poden fer classes particulars en acadèmies durant el curs. En canvi, els funcionaris no poden fer-ho, ja que es deuen exclusivament a l’administració.
Els acords de la taula de treball del 2010
Per garantir un servei públic de qualitat calia resoldre aquesta situació. Per això, a la taula de treball sobre la Llei de la Funció Pública del 2010, promoguda pel Govern de Jaume Bartumeu, el primer punt dels 30 acords feia referència al col·lectiu dels eventuals. Aleshores, es va acordar la creació de dues noves figures, però l’aplicació efectiva d’aquests acords seguia pendent el 2014.
En efecte, es va acordar la creació de dues noves figures. D’una banda, el funcionari interí, subjecte al dret administratiu, que supera un procés de selecció i té caràcter temporal arran d’un nomenament. De l’altra, el personal de relació laboral, de caire flexible, amb contractes que puguin ser permanents, no permanents, a temps complet, mig temps o temps parcial.
Cap a una funció pública digna
A SDP no podem ni volem oblidar els eventuals, ni els altres 29 acords de la taula de treball sobre la Llei de la Funció Pública. De fet, sabem que per fer d’Andorra una societat moderna i cohesionada cal que l’Estat ofereixi condicions de vida i de treball dignes per a tots els sectors de la societat.
En definitiva, i en particular per als seus treballadors. Així doncs, la modernitat d’un país es mesura també per com tracta qui treballa al seu servei.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre funció pública i drets laborals? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.
En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: