La meitat per a vosaltres, la meitat per a mi.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra el 24 d’agost del 2020. El vaig escriure el mateix dia que queia l’Overshoot Day d’aquell any — el dia en què la humanitat esgota el pressupost ecològic anual del planeta —, en plena ebullició del desconfinament. Hi barrejava el consell de na Hatidze, l’abellaire del documental Honeyland, amb la proposta Half-Earth del biòleg E. O. Wilson. El recupero ampliat, amb l’evolució posterior d’ambdues idees.
➜ Subscriu-t’hi gratuïtament
i rep aquestes reflexions cada dissabte al teu correu
El pressupost que s’acaba cada any més d’hora
Aquestes línies s’escriuen el dia que hem consumit tots els recursos que la Terra pot regenerar durant el 2020. El conegut com Overshoot Day arriba 4 mesos i 9 dies abans d’acabar l’any. No anem bé. La nostra petjada ecològica, en comptes de reduir-se, augmenta.
Enguany, de poc ha servit la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle causades pel confinament estricte. Les ciutats, que feien olor de camp per gran sorpresa dels seus habitants, tornen a estar empestades pels derivats del petroli.
Com es pot remeiar aquesta situació? Què podem fer per millorar el nostre entorn a favor dels humans i de la vida? Perquè, fet i fet, si seguim pel mateix camí, anem de pet cap al col·lapse.
La meitat per a vosaltres, la meitat per a mi
Sortosament la solució és a les nostres mans. Només hem d’aplicar el que diu na Hatidze, una abellaire macedoniana tradicional, quan agafa les bresques de mel a les seves abelles: «La meitat per a vosaltres, la meitat per a mi».
Al capdavall, és el que proposa el projecte del reconegut biòleg E. O. Wilson. Deixar de banda la meitat del planeta com a zones protegides per a la natura. És una idea radical, salvatge i desafiant per a la nostra espècie: gicar estar el 50% del planeta com a reserves naturals. Això inclou tant els espais terrestres com els marins.
Fer-ho implica repensar les nostres activitats, i prendre noves decisions tenint en compte tot el coneixement científic actual així com l’ancestral, i aplicar-ho en totes les nostres àrees d’activitat. Aquí ho tenim fàcil, gràcies als usos i costums, i als terrenys comunals.
Actuar abans que sigui irreversible
Cal actuar ja, abans no siguin del tot irreversibles les extincions en massa que s’estan produint. Si més no, perquè el cost de fer-ho serà infinitament inferior al cost a pagar per les conseqüències de l’emergència climàtica i els desequilibris en els ecosistemes. A més a més, sempre és interessant afrontar un repte d’aquesta magnitud.
Ensalvatgir
En aquest sentit, un dels camins a emprendre és el del rewilding. En català seria ensalvatgir: fer tornar salvatge. Una paraula de moda, malgrat que fa anys que s’utilitza. Per saber-ne més, res millor que el llibre d’en Jordi Palau Rewilding Iberia (Lynx Edicions), on es parla de la renaturalització com a un nou enfocament en la conservació de la natura.
De fet, no cal anar gaire lluny per veure’l en marxa: els ossos que han tornat a créixer als Pirineus són ensalvatgiment en carn viva. Resumint, aplicar el principi de la meitat per a vosaltres, la meitat per a mi, és tindre la certesa d’un futur garantit.
Mirada retrospectiva: la meitat de la meitat
Wilson no va viure per veure la seva proposta convertida en compromís global. Va morir el 2021, però el projecte Half-Earth li ha sobreviscut: la fundació que duu el seu nom manté el mapa mundial d’oportunitats de conservació, elaborat amb la Universitat Yale, i cada any se celebra el Half-Earth Day. El 2026 arriba a la desena edició, a Harvard. A més, la mateixa fundació ha anunciat recentment un període de «hibernació». La idea, però, ja feia temps que havia sortit de casa seva.
La prova és el marc de Kunming-Montreal, aprovat el desembre del 2022 per 196 països. El seu objectiu 3 compromet a protegir el 30% de les terres i dels mars el 2030. És a dir, la meitat de la meitat que demanava Wilson. El Protected Planet Report del 2024, primera revisió oficial d’aquest compromís, mostra progrés en tots els elements que es poden mesurar. Tanmateix, segons l’UNEP-WCMC, cal accelerar: el 30% «pot ser a l’abast», però el quadre real és més complicat.
I l’Overshoot Day? Aquestes línies originals es van escriure el dia que queia, el 22 d’agost del 2020, amb el respir breu del confinament. Després, el dia no ha parat d’avançar: el 2025 va caure el 24 de juliol, i el 2026 el 30 de juliol. En conjunt, gairebé un mes abans que quan vaig escriure la columna. El respir del confinament, doncs, es va evaporar tal com l’article temia.
Cap d’aquestes xifres invalida el consell de na Hatidze, però. Més aviat el contrari: com més s’acosta el dia en què esgotem el pressupost, més evident és l’única aritmètica que funciona. La meitat per a vosaltres, la meitat per a mi. Sis paraules que són, encara avui, l’únic contracte que la natura ens ha ofert mai.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la renaturalització i els límits del planeta? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: