Rebel·lió o extinció

Què cal fer quan als violents els protegeix el lliure mercat?

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra l’agost del 2019, quan els Pirineus francesos vivien una escalada d’amenaces i sabotatges dels sectors més radicals de la ramaderia contra la política de reintroducció de l’os. El vaig escriure arran de les dades que publicava FERUS sobre la impunitat d’aquests fets. El recupero ampliat, amb una secció nova sobre el debat dels límits del lliure mercat i una mirada retrospectiva amb les dades més recents.

Tres preguntes incòmodes

Quan un home enfurismat va a rebre les autoritats armat amb una carabina, aquest ha de ser denunciat?

Quan una trentena d’homes, emmascarats i armats, enregistren i difonen un vídeo per anunciar la seva resistència activa contra l’Estat, la Justícia ha d’actuar amb celeritat?

Quan, a més de proferir amenaces de mort, són disparats una cinquantena de trets durant una inspecció dels agents de l’Autoritat, la instrucció d’aquest cas ha de ser prioritària per la Justícia? Més aviat sí, oi?

El laxisme flagrant

Doncs, quan això passa als Pirineus francesos, no és així. Si més no, és el que mostren les dades publicades al darrer butlletí informatiu de FERUS, la veterana associació francesa que treballa per la defensa i la salvaguarda dels grans predadors: l’ossa, el llop i el linx.

Els proteccionistes denuncien, d’una banda, el laxisme flagrant dels òrgans judicials davant aquests fets, i d’altres similars. Sembla que als investigats alguna vegada se’ls pren declaració, però no sempre. De l’altra, el suport de les autoritats locals, que diuen «comprendre» l’actitud dels violents, a més de témer que acabi succeint «un drama». En canvi, per als élus el problema són els écolos. Però com que aquests són pacífics, és fàcil menystenir-los.

El fet és que, avui dia, arreu del món s’estan assassinant, més que mai, els activistes ecologistes.

Els favors de la línia dura

En efecte, amb aquesta actitud violenta, els antiossa han aconseguit els favors de la Justícia, dels polítics i dels mitjans d’informació. Amb les seves postures recalcitrants, han acabat imposant la seva estratègia de línia dura. A més de desanimar els ramaders que tenen una visió constructiva, i de silenciar els moderats.

Encara que no són conscients que aquest debat és sobre l’economia de lliure mercat. Uns volen evitar el cost que comporta la convivència bestiar-predadors, perquè minva el seu benefici. Els altres reclamen la intervenció de l’Estat, per tal de protegir el valor ecològic de dita convivència.

Els límits de la llibertat de mercat

Llavors potser seria millor deixar de debatre sobre els límits d’aquesta convivència i començar a debatre sobre els límits de la llibertat de mercat. Perquè, mentre als violents els protegeixi l’economia de lliure mercat, seria previsible que l’estratègia de la no-violència comencés a trontollar. La història ens ensenya que quan un bàndol es queda sense recursos, el drama està servit.

Val la pena aturar-se en aquesta idea, perquè és el nucli de tot plegat. El lliure mercat, de fet, no és mai tan lliure com proclama. La ramaderia pirinenca depèn de subsidis europeus, de compensacions per danys i de xarxes elèctriques i carreteres pagades amb diners públics. Per tant, ja hi ha intervenció de l’Estat: la qüestió és per a qui treballa.

A més, el mercat no sap preuuar el que l’os representa. La funció ecològica d’un gran predador, el valor simbòlic d’una muntanya viva, la salut dels boscos: res de tot això no té preu de mercat. Així doncs, quan el debat es planteja en termes de «cost dels atacs», el joc ja està trucat. Només compten les ovelles mortes, mai l’ecosistema viu.

En definitiva, el debat sobre els límits del lliure mercat és el mateix que afecta el conjunt de les zones de muntanya. És el que reclamava en aquestes mateixes pàgines l’estiu del 2019: una economia que deixi de mesurar el progrés només amb el regle del creixement. De fet, avui aquest debat ja no és marginal — es discuteix al mateix Parlament Europeu. El conflicte de l’os no és cap excepció: és el cas particular d’una pregunta general.

Mirada retrospectiva: la xifra que va créixer i la que no

La frase més dramàtica de la columna —«s’estan assassinant, més que mai, els activistes ecologistes»— es va confirmar, lamentablement, amb xifres. Segons l’ONG Global Witness, el 2023 es va arribar a un rècord de 196 defensors del territori assassinats en un any. El 2024 van ser 146. En total, entre el 2012 i el 2024, s’han documentat 2.253 assassinats o desaparicions. A més, el 85% van ocórrer a Amèrica Llatina, amb Colòmbia al capdavant tres anys seguits, seguida de prop per les Filipines .

I als Pirineus? La violència va seguir el seu curs. Entre el 2020 i el 2021 es van abatre quatre óssos, dos a França i dos a Espanya. Entre ells, la Caramelles, la gran matriarca del Pirineu: onze ventrades i vint cadells al llarg de la seva vida. Tanmateix, la Justícia va acabar actuant, però anys després i amb mà tova. Al maig del 2025, un caçador de 81 anys va ser condemnat a quatre mesos de presó, exempts de compliment, per la seva mort.

Però la història guarda una última ironia. Els violents van imposar la línia dura, certament. Ara bé, mentrestant, l’os feia la seva feina: la població dels Pirineus va passar del voltant de cinquanta exemplars del 2019 als 108 del cens del 2025. De fet, la demografia va fer el que la política no va gosar. Potser per això la pregunta del títol es manté sencera: rebel·lió o extinció? De moment, ni l’una ni l’altra: cohabitació a empentes, entre fusells i ventrades.

---

Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog La Contenta. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. El pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre els grans predadors i el futur dels Pirineus? Subscriu-te al blog La Contenta i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.

* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.