Un país on s’escolti el silenci

Transició als vehicles elèctrics, energies renovables i lluita contra el canvi climàtic.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure durant la campanya electoral; em va venir al cap repartint programes per Prada Casadet, reflexionant sobre el soroll urbà i la necessitat d’impulsar la transició energètica a Andorra.

Ocells que no es fan sentir

Repartint programes electorals per Prada Casadet, vaig escoltar un ocell cantar de forma cridanera des de la branca d’un arbre proper. S’acosta la primavera i els ocells ja busquen parella. A les ciutats, on troben menjar i refugi, els costa molt fer-se escoltar per molt que cantin fort.

En efecte, el reclam del mascle tot sovint no arriba a la femella. Això és a causa del soroll existent a les nostres ciutats. Per això el niu queda buit, sense cap posta.

M’agradaria viure en un país on el nivell de soroll ambiental fos tan baix que els ocells trobessin parella cantant menys fort que no ho fan ara.

El soroll dels motors d’explosió

Tanmateix, crec que se’ns fa difícil imaginar un país més silenciós. Perquè sempre hem viscut envoltats de vehicles que funcionen amb un motor d’explosió. Uns motors molt sorollosos en comparació als motors elèctrics, que no en fan gens.

Impulsar el vehicle elèctric

Si bé és cert que aquest problema s’ha anat reduint, i que encara podrien ser més silenciosos, cal anar més enllà. En concret, impulsar els vehicles elèctrics modificant ràpidament lleis i reglaments per facilitar la implantació de punts de càrrega públics i privats. Així mateix, incentivant fiscalment la seva adquisició i tinença seria la solució.

Evidentment, entenent el vehicle elèctric com una peça més d’un sistema integrat de transport. Un sistema que ha de facilitar el desplaçament de les persones amb el mínim de petjada ecològica. Sense contaminació ambiental ni acústica i, a més a més, barat. No pas com una forma de desplaçar-se a la moda.

No n’hi ha prou amb el vehicle elèctric

D’altra banda, hem de saber que no és sostenible la implementació del vehicle elèctric per si sol. Ni energèticament, ni econòmicament, ni per espai, ni per quantitat de vehicles, ni tècnicament.

En un país petit com Andorra és incompatible la pacificació del trànsit si deixem via lliure als vehicles agressius. Per tant, cal facilitar-los la transició amb mesures valentes.

Energia neta i canvi climàtic

A més, cal que l’electricitat per a la càrrega dels vehicles es faci amb energies renovables. Altrament faríem trampa contaminant en un altre lloc, i això no seria ni ètic ni coherent.

El canvi climàtic ja és aquí i ha vingut per quedar-se. Però podem pal·liar-ne els efectes amb la transició energètica. D’una banda, els vehicles elèctrics en formen part. De l’altra, modificant el transport col·lectiu i el de mercaderies.

Una prioritat política inajornable

En definitiva, reduir les emissions contaminants és una prioritat política inajornable. A SDP tenim clar que ens cal crear una agència del canvi climàtic que ho faci possible.

Mirada retrospectiva: el dia després

De fet, el dia abans de la publicació d’aquest article, l’1 de març de 2015, es van celebrar les eleccions generals d’Andorra. Tot i ser una formació de recent creació, la candidatura de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) a la circumscripció parroquial d’Andorra la Vella va obtenir la quarta posició amb 605 vots. Algú em va dir que era una cosa mai vista, per inesperada. No obstant això, SDP no va aconseguir cap conseller parroquial.

A nivell nacional, SDP va obtenir el 9,5% dels vots. El Partit Demòcrata (DA) va guanyar amb el 39,4%, seguit de Lliures (LDA) amb el 27,5% i Junts amb el 23,6%. En definitiva, les propostes que defensàvem durant la campanya —transició energètica, agència del canvi climàtic, borsa nacional del treball— no van trobar prou ressò electoral. Tanmateix, moltes d’elles han anat entrant de la mà de DA a l’agenda política andorrana en els anys posteriors.


Sobre l’autor

Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.

Vols seguir el debat sobre transició energètica i canvi climàtic? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.

En català, sense filtres i des del terrer.

* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.

T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics:

Subscriu-te a La Contenta

Subscripció GRÁTUITA. Un article cada dissabte.

No enviem correu brossa. Ja som uns quants. No compartim dades.
Consulta la nostra política de privacitat si vols saber-ne més.

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt