Te’n faries creus del que costa fer arribar un tomàquet a la teva taula.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre la petjada ecològica d’Andorra i la responsabilitat col·lectiva en el consum de recursos i el seu malbaratament.
La petjada ecològica com a pregunta existencial
En efecte, el concepte de petjada ecològica és una forma moderna de fer-nos la pregunta sobre l’existència humana des que el món és món. El d’on venim i cap a on anem. Però traslladada des de l’àmbit filosòfic fins a la realitat tangible del nostre dia a dia.
D’una banda, d’on vénen i com es produeixen els béns i serveis que consumim? De l’altra, quines conseqüències tenen per a nosaltres i per a les generacions futures el seu consum?
Andorra trepitja 13 vegades el seu territori
Segons l’associació ADN, l’any 2008 la població andorrana utilitzava els recursos generats en una àrea 13 vegades més gran que la seva superfície. És a dir, 468 quilòmetres quadrats. Si tota la població del planeta visqués així, es necessitarien 2,5 planetes Terra.
L’energia que ens mou el món
A més, la religió, que té respostes per a tot, no en té cap per explicar el concepte. Ni per justificar el repte que representa l’ús de l’energia necessària per moure aquest món.
En concret, el transport, les telecomunicacions, el comerç, la indústria, la sanitat, utilitzen fonts d’energia insegures i contaminants. A més, provoquen desigualtats, guerres i malalties.
D’on ve la nostra energia
A Andorra, la major part de l’energia elèctrica que es consumeix prové de França i Espanya. D’origen nuclear i tèrmic, les conseqüències de la seva generació i ús també ens afecten a nosaltres.
D’altra banda, els derivats del petroli que cremem provenen dels països productors. La majoria, en guerra pel control dels recursos.
En conseqüència, no podem obviar que amb els nostres diners estem afavorint i finançant governs contraris als nostres principis democràtics i socials.
Eines per quantificar la petjada
Tanmateix, avui hi ha eines que ens poden facilitar la quantificació dels recursos emprats per produir un producte, bé o servei. Unes eines que ens permeten calcular la petjada que deixarem en produir-lo.
Per tant, això ens ha d’impulsar a combatre el malbaratament de recursos actual. Per posar remei a l’orgia generalitzada del consumisme decadent.
Transparència i compromís
En aquest sentit, el càlcul de la petjada ecològica ens farà prendre consciència del que estem deixant a les generacions futures. Així mateix, cal més transparència, rigor i compromís per part de governs, empreses i agents implicats.
En definitiva, hem de poder triar els productes amb baixa petjada ecològica. Saber on van els nostres diners i triar les millors empreses.
Perquè hem de deixar als nostres fills un món on senzillament puguin viure. Això és de justícia.
Mirada retrospectiva: la petjada continua sent gegant
De fet, les avaluacions de la petjada ecològica d’Andorra s’han anat actualitzant des d’aquell primer càlcul. En concret, l’associació ADN va fer una primera aproximació l’any 2004, i una segona el 2008, amb la col·laboració de investigadors com Juan Jesús Larrabeiti o Josep Maria Mallarach Carrera entre molts altres. Aquesta segona avaluació ja va revelar que la petjada era de 5,16 hectàrees globals per habitant. Una de les més elevades d’Europa.
Així mateix, un estudi publicat el 2024 a la revista Ecological Economics, liderat per Juan Jesús Larrabeiti amb la participació d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) i l’investigador Oriol Travesset, ha dut el càlcul més enllà. En efecte, aplicant la metodologia MuSIASEM, l’estudi confirma que Andorra genera la major part de la seva petjada ecològica fora del país. Concretament, el sector energètic externalitza set vegades més treball, 40 vegades més ús del sòl, sis vegades més aigua i disset vegades més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle dels que genera internament.
En definitiva, la xifra de 7,9 hectàrees per habitant situa Andorra molt per sobre de la mitjana mundial, que és de 2,7 hectàrees globals per habitant. Per tant, la crida que feia el 2015 a combatre el malbaratament de recursos no ha perdut gens de vigor. Al cap i a la fi, més d’una dècada després, continuem trepitjant massa fort.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre petjada ecològica i consum responsable? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.
En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: