El personal de BPA, en primera línia de la batalla financera que va trasbalsar Andorra.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per defensar el personal de BPA, que s’havia mantingut ferm en primera línia durant la intervenció del banc, i criticar el tractament que va rebre per part del Govern i de l’INAF.
El futur penja d’un fil
El futur de les 268 persones que treballen a BPA penja d’un fil. Res tornarà a ser igual ni per a elles, ni per a les seves famílies, ni per als seus projectes de vida.
L’analogia amb les Termòpiles
D’alguna manera, la seva ha estat una actuació comparable, salvant les distàncies, al rol dels espartans de la batalla de les Termòpiles, ocorreguda l’any 480 aC. Aquells van oferir prou resistència front l’atacant per donar temps a Atenes i altres ciutats-estat de l’Hèl·lade per preparar-se i vèncer definitivament els perses a la batalla de Salamina.
Aquests, el personal de BPA, també s’han mantingut ferms en primera línia. Per parar el cop originat per la nota de l’US Department of the Treasury’s Financial Crimes Enforcement Network, mantenint l’entitat en funcionament amb l’esperança que es restablís la normalitat.
El Govern i l’INAF: capital humà del qual despendre’s
Mentre que ells han complert el seu rol més enllà del simple compliment formal laboral, no es pot dir el mateix del Govern en funcions ni de l’INAF. Unes autoritats que no han apreciat ni el valor ni la motivació de les persones que treballen al banc perquè formessin part de la solució.
Més aviat els perceben com simple capital humà del qual cal desprendre’s al mínim cost possible. Malgrat que els diuen el contrari, fent gala d’una visió neoliberal total.
Una intervenció sense suport
Per tant, pel que fa a la intervenció del banc, no se li pot donar suport. Perquè no calia fer-la en no haver-hi problemes de solvència. Com tampoc no es pot fer costat a un Govern en funcions que ha transformat un problema puntual en un problema d’Estat fent una roda de premsa.
La màquina de comunicar i el patriotisme
Ara bé, la màquina de comunicar oficial vol que, embolicats en la bandera tricolor tot cridant a la unió, es titllin les veus discrepants de poc patriòtiques.
Qui són els veritables patriotes? Els informats que van treure els diners poc abans de la intervenció? Els que van decidir intervenir un banc sense disposar d’una llei per fer-ho com cal? Els que defensen l’obertura econòmica, si passa pel seu despatx?
Els veritables patriotes
En definitiva, els veritables patriotes d’aquesta història són totes i cadascuna de les persones que des de BPA lluiten per donar servei i preservar els seus llocs de treball. Tot i sentir, com la resta de la població, el dolor que ens ha produït aquest torpede en la nostra línia de flotació.
Un torpede teledirigit per tocar i enfonsar un banc solvent. Amb una ràtio de liquiditat del 80,3%, molt per sobre de la mitjana del sector.
Mirada retrospectiva: el final dels 268
De fet, la crida que feia el 2015 per defensar el personal de BPA no va ser escoltada. En concret, el degoteig de baixes va començar aviat. Segons fonts properes als empleats, a començament del 2016 la plantilla s’havia reduït a la meitat: d’uns 230 treballadors només en quedaven uns 115.
Així mateix, el procés de liquidació va continuar. L’AREB (Agència de Resolució i Reestructuració Bancària) va anar acomiadant treballadors en successives tandes. Per exemple, en una sola ronda van ser acomiadats vuit treballadors més i un se’n va anar voluntàriament.
D’altra banda, el 29 d’octubre del 2015 es va iniciar el procés de venda de Vall Banc. Aquesta entitat, creada per absorbir els actius lícits de BPA, va ser finalment adquirida per la firma d’inversió nord-americana J.C. Flowers el 21 d’abril del 2016. Vall Banc va iniciar la seva operativa l’11 de maig del 2016.
Tanmateix, el pas a Vall Banc no va implicar la continuïtat dels treballadors. En efecte, el pla de pensions dels treballadors no va tenir continuïtat a Vall Banc. A més, els 172 empleats que encara quedaven van haver de votar a favor de la dissolució dels plans de pensions.
Per tant, la majoria dels 268 espartans que defensava aquest article van acabar al carrer. En definitiva, el Govern en funcions i l’INAF van tractar el personal com a capital humà del qual desprendre’s, tal com advertia el 2015. I el torpede, finalment, va enfonsar no només un banc solvent, sinó també el projecte de vida de 268 famílies.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre la crisi financera i els drets laborals? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.
En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: