Testimoni històric: la intervenció íntegra de Víctor Naudi al debat sobre el règim de resolució bancària que va afectar BPA.
Aquest text no és un article de premsa, sinó la intervenció íntegra de Víctor Naudi Zamora, conseller general d’SDP, en el debat del projecte de llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, al Consell General del 2 d’abril del 2015. La publico tal qual, com a testimoni històric.
Un Govern que improvisa
Gràcies Sr. Síndic.
Abans d’ahir coincidíem amb el Sr. Josep Pintat en constatar com n’estava de poc preparat el seu govern davant d’aquesta situació.
Tant és així que es pretén que els consellers generals –que vam rebre la darrera versió d’aquest text abans d’ahir a quarts d’onze de la nit– puguem analitzar i beneir en menys de 48 hores un text d’una gran complexitat tècnica, que necessita reflexió i assessorament d’especialistes.
La tramitació d’aquest projecte de llei confirma que el Govern improvisa i no sap on va. O millor dit: que només busca salvar responsabilitats, les del Govern i les de l’INAF.
La precipitació del Govern el dia 10 de març i l’actuació atabalada de l’INAF –en decidir l’administració provisional limitar la lliure disposició de saldos dels comptes dels clients– ha generat un risc sistèmic per a tota la banca i ha posat en perill els llocs de treball dels empleats de BPA, ofegant alhora l’operativa de molts empresaris i professionals.
La justificació d’aquestes mesures i el règim de responsabilitat o les competències de les autoritats públiques que han actuat han de ser examinades a la llum de la legislació vigent fins el dia d’avui.
Això ens porta a considerar la possible inconstitucionalitat de part del règim transitori previst i introduït, amb nocturnitat, abans d’ahir, en la darrera versió del projecte. En concret:
Primer motiu: no es poden variar els fets del passat
El segon paràgraf de la disposició transitòria cinquena diu textualment: «A l’efecte del contingut d’aquesta disposició, es considera que concorren les circumstàncies descrites en el paràgraf anterior en el cas del Decret aprovat pel Govern d’Andorra el 16 de març del 2015, en relació amb l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA».
Una norma pot canviar el règim jurídic o pot variar les conseqüències jurídiques derivades d’un fet, però no pot variar els fets. Les circumstàncies no poden ser variades. Eren les que eren en el precís moment en què es dictà el Decret.
El passat no es pot esborrar. Es pot perdonar o extingir la responsabilitat, però les concretes circumstàncies d’un fet passat i el règim que existia en aquell moment no poden ser modificats. És impossible. Aquesta disposició vulnera la més elemental seguretat jurídica –reconeguda a l’art. 3.2 de la Constitució– i vulnera també el principi de legalitat i el d’interdicció de tota arbitrarietat reconeguts pel mateix precepte.
Segon i tercer motiu: exempcions de responsabilitat retroactives
L’exempció de responsabilitat per a uns determinats administradors prevista a la disposició transitòria tercera, número 1, és també inadmissible per les mateixes raons: vulnera els principis de seguretat jurídica i d’interdicció de tota arbitrarietat.
L’exempció de responsabilitat per negligència lleu està autoritzada en algunes parcel·les del Dret públic, però mai en una direcció retroactiva. D’altra banda, l’exempció de responsabilitat dels administradors mai no podria cobrir ni l’INAF ni l’Administració de l’Estat, el Govern.
La disposició transitòria tercera número 2 és una altra inconcebible «convalidació», ja que pretén aplicar a les actuacions dels administradors fins a data d’avui un règim i unes facultats que no existeixen legalment. Les actuacions fetes han de jutjar-se d’acord amb el Dret vigent en el moment en què es realitzen.
Amb aquest projecte entrem en un Dret Públic de convalidacions a la carta. Un règim totalment desconegut a Occident. Aquí també es vulneren la seguretat jurídica, el principi de legalitat i la interdicció de tota arbitrarietat que estableixen l’art. 3.2 de la Constitució.
Quart i cinquè motiu: competències i igualtat vulnerades
També és inconstitucional la disposició addicional segona del projecte, ja que l’aplicació del règim de reestructuració i resolució l’han de decidir les autoritats competents previstes per la mateixa Llei. L’aplicació per llei per a una sola entitat del règim de reestructuració i resolució, amb la conseqüent impossibilitat de reaccionar i recórrer, vulnera la seguretat jurídica, el principi de legalitat, la interdicció de tota arbitrarietat i, a més, el control jurisdiccional de l’Administració Pública previst per l’art. 72.3 de la Constitució.
També és inconstitucional, per vulneració del principi d’igualtat, l’exclusió de l’entitat Banca Privada d’Andorra SA de la contribució extraordinària inicial al FAREB (disposició addicional primera).
Seria admissible, per exemple i com a hipòtesi, l’exclusió de les entitats sobre les quals existissin mesures cautelars, o que haguessin iniciat un procediment d’arranjament judicial o fallida. Tot això quedaria a criteri del legislador. Però enlloc es justifica (ni a l’Exposició de Motius!) per què una determinada entitat ha de quedar fora d’aquesta prestació patrimonial obligatòria.
Conclusió: un règim que vol esborrar el passat per llei
En definitiva, el règim transitori de la norma vol «convalidar» o «sanar» per Llei unes actuacions que, agradi o no al Govern i a l’INAF, hauran de ser enjudiciades d’acord amb la normativa que regia en el moment en el qual van ser dictades.
Aquest règim, a més, pretén carregar sobre el Consell General una feina que s’ha de tramitar en el marc d’un procediment administratiu especialíssim com és el d’intervenció bancària, en el qual els principis de legalitat, d’audiència i de dret al recurs de les decisions operen implacablement, si encara som un Estat de Dret.
No és admissible canviar per llei les circumstàncies del passat, buidar la responsabilitat de subjectes que ja han actuat i assignar competències orgàniques sobre fets que ja van succeir. I tampoc és admissible, evidentment, adoptar al Consell General decisions que s’han de prendre en el marc de procediments judicials o administratius.
Víctor Naudi
Des del 2015: què n’ha quedat, d’aquests arguments constitucionals
Des del 2015, la llei de mesures urgents de reestructuració i resolució bancària que denunciava Víctor Naudi va quedar consolidada com el marc legal amb què es va gestionar la resolució de BPA. Els dubtes de constitucionalitat que plantejava aquesta intervenció formen part del debat jurídic i polític que va marcar aquells mesos, i recuperar-ne el text íntegre permet llegir, amb la distància del temps, els arguments amb què l’oposició va qüestionar el procediment mentre s’estava produint.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre l’afer BPA i la política andorrana d’aquells anys? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Text íntegre de la intervenció de Víctor Naudi al Consell General del 2 d’abril del 2015, no publicat prèviament a cap mitjà. Pots consultar el diari de sessions oficial del Consell General.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: