Categoria: Foc i lloc

Foc i lloc és l’espai on recullo els articles d’opinió que publico quinzenalment al Diari d’Andorra. Una mirada personal sobre el país, la seva gent i el seu temps.

Publicat a

Pa per avui i gana per demà: la factura climàtica

Senyal de trànsit submergida per inundació

La inacció climàtica no era estalvi, sinó un deute ajornat que avui paguem amb interessos.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre el cost real d’ajornar decisions climàtiques que sabíem necessàries i que avui es tradueixen en factura econòmica i responsabilitats polítiques.

Pa per avui i gana per demà

Hi ha decisions polítiques que fan olor de pa calent. Reconforten i fan sensació d’abundància immediata. Però l’endemà, quan el rebost és buit i l’aroma s’ha esvaït, la gana torna amb més força. Durant dècades, en matèria climàtica, hem governat així: pa per avui i gana per demà. La factura climàtica a Andorra ja no és una advertència, sinó una realitat.

Continua llegint «Pa per avui i gana per demà: la factura climàtica»
Publicat a

Quan la IA entra a la motxilla

Llàpissos grocs dins un pot sobre una taula gris

Quan una autorització escolar obre un debat sobre drets, dades i infància.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per compartir una inquietud que ha sorgit en algunes famílies arran de l’entrada discreta però significativa de la intel·ligència artificial a l’escola.

Hi ha papers que no fan soroll quan arriben. No venen anunciats ni generen debat públic. Simplement apareixen dins la motxilla d’un infant, plegats amb la mateixa naturalitat que una circular o una autorització per a una sortida escolar. I n’hi ha que aquests dies han provocat una pregunta tan simple com incòmoda: què estem autoritzant exactament quan la tecnologia entra a l’aula?

Continua llegint «Quan la IA entra a la motxilla»
Publicat a

La política com a negoci: els emprenedors polítics

Cartell pegat a paret amb la paraula Politics

La política deixa de ser servei públic quan es converteix en una operació amb retorn.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar nom a una manera cada cop més habitual d’entrar en política: no des de la vocació o el compromís, sinó des del càlcul, l’oportunitat i el retorn.

La política com a negoci

En els darrers anys s’ha anat imposant una manera d’entendre la política com a negoci, més propera a una operació que no pas a una vocació pública. Són els que podríem anomenar emprenedors polítics: actors que entren en política amb una lògica de mercat, no de servei públic. No és l’única manera d’entrar-hi, però sí una de cada vegada més present. No s’hi arriba tant per servir una idea col·lectiva o assumir una responsabilitat institucional, sinó perquè s’hi ha vist una oportunitat. Allà on altres veuen desgast o cansament, alguns hi veuen mercat.

Continua llegint «La política com a negoci: els emprenedors polítics»
Publicat a

Estimats Reis d’Orient

caravana amb camells

Quan els camins es tanquen, les dreceres no són cap vici: són una resposta.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre la distància creixent entre allò que demanem als joves —esforç, paciència, confiança— i allò que realment els oferim com a horitzó de futur.

Una carta que ja no parla de joguines

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,

Fa anys que ja no us escric per joguines. Però per aquesta nit, mentre molts infants us demanen regals, penso en tot allò que no cap en cap capsa.

Continua llegint «Estimats Reis d’Orient»

Publicat a

Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor

reixa de finestra en metall negre sobre paret blanca amb grafits de Trump i Dora l'exploradora

Quan el vot deixa de ser una esperança i es converteix en una eina de càstig.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar nom a un mecanisme polític cada vegada més visible: votar no per millorar la pròpia vida, sinó per empitjorar la dels altres.

Què és el sadopopulisme

Una part creixent de l’èxit electoral de l’extrema dreta no s’explica per la promesa de viure millor. Més aviat s’explica per la voluntat que algú altre visqui pitjor. Així, no es vota tant a favor d’un projecte com en contra d’un col·lectiu. A aquest mecanisme li’n podem dir sadopopulisme.

Continua llegint «Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor»
Publicat a

La Navalla d’Occam i el porc fer

família de porc fers al bosc nevat

Quan la indignació fa més soroll que el sentit comú, la realitat acaba sent grotescament simple.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com gestionem els conflictes amb la natura: sovint amb crits, consignes i ideologia, quan el que caldria és una mica menys d’èpica i molt més sentit comú.

La Navalla d’Occam i el porc fer

Abans de la versió del laboratori, deien que la pesta porcina podria haver arribat als porcs fers de Cerdanyola per culpa d’un entrepà llençat a la vora de l’AP-7.

Sona a acudit dolent, però la hipòtesi és tristament plausible segons la Navalla d’Occam: sovint la tonteria més simple és la correcta. Un entrepà que vola per la finestra, un porc fer que el recull, i de sobte Catalunya discuteix protocols sanitaris. No cal ser científic per entendre que el que llencem a terra algú s’ho menja. El problema és que ho sabem i ho fem igual.

Continua llegint «La Navalla d’Occam i el porc fer»
Publicat a

Quan falta gent per tirar endavant: immigració i realitat laboral

Multi Ethnic Restaurant Staff

Una mirada directa al que realment sosté Andorra: la feina de qui arriba per treballar-hi.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar llum sobre una evidència sovint ignorada: en un país petit i amb un mercat laboral limitat, la immigració laboral a Andorra no és una amenaça, sinó la peça que manté el país en marxa.

La realitat que desmunta el relat

Durant massa temps s’ha repetit una idea injusta i simplista: immigració igual a delinqüència. És un relat fàcil, útil per a qui vol agitar la por, però que cau quan es mira la realitat de prop. I la realitat, a Andorra, és clara. La immigració laboral a Andorra no és un concepte abstracte. Té noms, té històries i fa feines que sostenen el país.

Continua llegint «Quan falta gent per tirar endavant: immigració i realitat laboral»
Publicat a

Pisos rusc: habitatge urgent o falta de dignitat?

hive apartments building in hong kong

Quan la pressa per resoldre l'habitatge amenaça la qualitat de vida.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com la solució dels pisos rusc arreu s’ha convertit en un símptoma d’un problema més profund: anys d’inacció i un model de societat que ha oblidat que l’habitatge és, abans que res, una qüestió de dignitat.

Quan la improvisació s’imposa

Quan una societat arriba tard a resoldre un problema, sempre acaba corrent. I quan es corre, s’acostuma a improvisar. Per això, en alguns indrets, per resoldre l’urgent manca d’habitatges, s’ha optat per construir a tota metxa el que s’anomenen pisos rusc. La solució dels pisos rusc consisteix en habitatges minúsculs fets dins d’edificis grans, subdividits i en espais reciclats. Una solució contra rellotge per compensar anys d’inacció política.

Continua llegint «Pisos rusc: habitatge urgent o falta de dignitat?»
Publicat a

Mentre hi hagi rucs: ingenuïtat digital i falsos gurus

Una mirada crítica a la ingenuïtat digital i als falsos gurus de l’èxit fàcil.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com la ingenuïtat digital i els falsos gurus s’han convertit en una nova forma de vigilància i d’engany emocional, especialment en moments d’incertesa econòmica.

De la dita popular al món digital

“Mentre hi hagi rucs, n’hi haurà que aniran a cavall.” La dita és antiga, però continua tan viva com sempre. I avui és més necessària que mai per entendre com funciona la ingenuïtat digital i els falsos gurus. Cada generació té els seus rucs i els seus murris, els confiats que s’ho empassen tot i els espavilats que viuen d’ells. Avui, els uns i els altres ja no es troben al mercat o a la plaça, sinó a les xarxes socials, als cursos en línia o darrere d’una pantalla que promet guanys immediats.

Continua llegint «Mentre hi hagi rucs: ingenuïtat digital i falsos gurus»
Publicat a

Vostès tenen un problema

Vall Andorra i Escaldes

Quan el 30% és només el punt de partida i no pas la solució.

A Andorra ens hem acostumat a celebrar percentatges, però la natura no compta en xifres tancades. Parlem d’un 30% protegit com si fos un triomf definitiu, quan en realitat és només una línia de sortida. El repte ambiental del país és més profund, més ampli i més incòmode: afecta tot el territori, no només la part dibuixada en verd als mapes.

El fals consol dels percentatges

Sí, vostès tenen un problema. I, en el nostre cas, es diu 30%. Que Andorra avanci en el projecte de protegir un 30% del seu territori pot semblar un pas endavant. De fet, ho és. Però és un pas curt davant la magnitud del repte.

La natura no coneix de percentatges. No podem dibuixar una ratlla en un mapa i dir que el que queda dins és “protegible” mentre la resta queda exposada a la urbanització sense fre, a carreteres que trossegen els hàbitats, a estacions d’esquí que devoren muntanyes i a la pressió d’una economia especulativa que exigeix més i més sòl.

Continua llegint «Vostès tenen un problema»