La lluita de classes mai no va marxar

Home obre cartera de diners i esta buida

La desigualtat creix mentre el relat oficial ens fa creure que el joc és neutral i inevitable.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció La Tribuna del Diari d’Andorra. El vaig escriure per qüestionar el relat de la meritocràcia i posar nom a una desigualtat estructural que sovint es disfressa de normalitat.

La lluita de classes avui no ha desaparegut

Ens han dit durant anys que la lluita de classes era un residu del passat. Una idea vella, incòmoda, pròpia d’un altre segle. Ens han repetit que vivim en societats obertes, modernes, meritocràtiques, on cadascú té el que es guanya. Tanmateix, la lluita de classes avui continua present. El que ha canviat és la manera de dissimular-la.

Continua llegint «La lluita de classes mai no va marxar»

Pa per avui i gana per demà: la factura climàtica

Senyal de trànsit submergida per inundació

La inacció climàtica no era estalvi, sinó un deute ajornat que avui paguem amb interessos.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre el cost real d’ajornar decisions climàtiques que sabíem necessàries i que avui es tradueixen en factura econòmica i responsabilitats polítiques.

Pa per avui i gana per demà

Hi ha decisions polítiques que fan olor de pa calent. Reconforten i fan sensació d’abundància immediata. Però l’endemà, quan el rebost és buit i l’aroma s’ha esvaït, la gana torna amb més força. Durant dècades, en matèria climàtica, hem governat així: pa per avui i gana per demà. La factura climàtica a Andorra ja no és una advertència, sinó una realitat.

Continua llegint «Pa per avui i gana per demà: la factura climàtica»

Quan la IA entra a la motxilla

Llàpissos grocs dins un pot sobre una taula gris

Quan una autorització escolar obre un debat sobre drets, dades i infància.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per compartir una inquietud que ha sorgit en algunes famílies arran de l’entrada discreta però significativa de la intel·ligència artificial a l’escola.

Hi ha papers que no fan soroll quan arriben. No venen anunciats ni generen debat públic. Simplement apareixen dins la motxilla d’un infant, plegats amb la mateixa naturalitat que una circular o una autorització per a una sortida escolar. I n’hi ha que aquests dies han provocat una pregunta tan simple com incòmoda: què estem autoritzant exactament quan la tecnologia entra a l’aula?

Continua llegint «Quan la IA entra a la motxilla»