Una jove andorrana s’embarcarà cap a Gaza amb la Global Sumud Flotilla per trencar el silenci davant la barbàrie.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per donar veu a un gest de solidaritat que em va commoure profundament: el d’una jove andorrana que ha decidit salpar rumb a Gaza per portar aliments i medicaments a un poble condemnat al bloqueig i a la indiferència internacional.
Hi ha qui, davant la barbàrie, calla. I hi ha qui, com una jove andorrana anònima, decideix embarcar-se en un vaixell i navegar cap a Gaza. Ella ha triat pujar al Sirius, un dels vaixells de la Global Sumud Flotilla, per portar aliments i medicaments a una població assetjada i condemnada a la fam i a la desesperació. No ho fa per heroisme ni per afany de protagonisme: ho fa perquè no suportava continuar llegint notícies sobre el genocidi de Gaza des del sofà, com si no ens afectés.
Un testimoni que colpeix per la senzillesa
El seu testimoni és colpidor per la senzillesa: “Els gazians són gent normal, com tu i com jo, amb somnis de casar-se i tenir fills, i que, per culpa de les bombes, ho han perdut tot”. Aquesta normalitat –la vida quotidiana arrasada, els somnis destruïts– és la que ens interpel·la directament. Ella ha entès que no podia restar amb els braços plegats. I ha decidit actuar.
La flotilla com a símbol de resistència
La flotilla no és només un comboi d’embarcacions carregades amb menjar, aigua i medicines. És un símbol de resistència contra un bloqueig injust i inhumà. És la manera que tenen centenars de voluntaris d’arreu del món de dir que no accepten l’esfereïdor silenci còmplice de governs i institucions.
No hi ha cap salvador en aquesta travessia. Només persones que, des de la seva petitesa, volen donar suport al poble palestí i recordar que la solidaritat no té fronteres.
Quan la solidaritat és sospitosa
La resposta d’Israel és reveladora: qualificar de “terroristes” uns cooperants que porten aliments i medicaments i atacar-los amb projectils incendiaris. Llavors, quan la solidaritat es converteix en un delicte i la indiferència en norma, cal preguntar-se en quin costat de la història volem ser. Si ajudar és sospitós i callar és còmode, què diu això de nosaltres?
La força de la dignitat
Potser la flotilla no aconseguirà canviar el curs de la guerra. Però el seu gest té la força de la dignitat. En la seva feblesa rau la seva fortalesa. Ens recorda que hi ha alternatives a la passivitat, que hi ha maneres d’alçar la veu encara que sembli inútil.
El crit d’aquests vaixells no és només contra el bloqueig de Gaza: és també contra el bloqueig de les nostres consciències.
Aleshores, si una jove andorrana ha estat capaç de deixar-ho tot per pujar a un vaixell rumb a Gaza, nosaltres, des d’aquí, què estem disposats a fer?
—
Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir una reflexió sobre la fam imposada com a estratègia política i la indiferència que l’empara.