Una reflexió urgent sobre l'impacte mediambiental i la sostenibilitat en el consum de productes marins que és un tema urgent que cal abordar.
El títol “Prou gambes, cal responsabilitat!”, fa referència a la polèmica sobre les noves limitacions a la pesca de la gamba vermella del Mediterrani, un producte estrella de les nostres festes nadalenques, que fa emergir de nou el debat sobre fins a quin punt som responsables dels desequilibris que ara es volen corregir.
L’impacte de les normatives sobre el sector primari
En els darrers anys, les queixes dels pescadors i agricultors s’han fet sentir amb força: les limitacions imposades des de Brussel·les, segons ells, els dificulten la feina i amenacen la seva subsistència. Però, si ens aturem a reflexionar, potser el problema no són tant les normes com el context que les fa necessàries.
Crisi alimentària i confiança del consumidor
Europa ha viscut escàndols alimentaris que han sacsejat la confiança dels consumidors. Des de la crisi de les vaques boges fins a les alarmes per contaminació de peixos amb metalls pesants, hem vist com la manca de controls pot tenir un impacte devastador per a la salut pública i el medi ambient. A això, s’hi sumen els fraus en la comercialització, com les xarxes fantasma que atrapen vida marina sense control o les etiquetes enganyoses que fan passar per ecològics productes que no ho són. Aquestes pràctiques degraden la confiança del consumidor i perjudiquen els productors responsables.
Els efectes devastadors de la sobreexplotació
Pel que fa al medi ambient, la sobrepesca ha portat a la quasi extinció de moltes espècies marines, i l’ús intensiu de pesticides i fertilitzants ha contaminat terres, aqüífers i ha causat una mortalitat massiva de pol·linitzadors. Aquests fets no són accidents: són el resultat de dècades de manca de regulació efectiva.
Sostenibilitat: un deure ineludible
El sector alimentari ha tingut més d’una oportunitat per autoregular-se. Però sovint ha prioritzat beneficis econòmics a curt termini per sobre de la sostenibilitat. Si avui tenim limitacions estrictes, és perquè no s’han fet bé les coses en el passat. Les administracions no imposen restriccions per gust, sinó perquè cal corregir aquests desequilibris.
La responsabilitat és de tots
Cal buscar un equilibri entre la preservació del medi ambient i la supervivència del sector primari. Però la sostenibilitat no és negociable. Les generacions futures tenen dret a gaudir d’un mar ric i de terres fèrtils. És responsabilitat de pescadors, agricultors, consumidors i administracions assegurar que això sigui possible. Brussel·les no és l’enemic; és un aliat per construir un futur més just i equilibrat. Bon Nadal i feliç any nou!
