Categoria: Foc i lloc

Foc i lloc és l’espai on recullo els articles d’opinió que publico quinzenalment al Diari d’Andorra. Una mirada personal sobre el país, la seva gent i el seu temps.

Publicat a

El baluard europeu

Guaita Tower, view of the castle of the Republic of San Marino, Italy

Europa és i ha de continuar sent el baluard de la democràcia.

En un món on l’autoritarisme avança i els valors democràtics es veuen amenaçats, cal reafirmar el compromís amb la llibertat. Europa és i ha de continuar sent el baluard de la democràcia. Andorra, com a part d’Europa, també forma part d’aquest baluard i ha de defensar-lo. Hem de creure en aquesta idea i donar-hi suport sense fissures.

El perill creixent de l’autoritarisme a Europa

Aquesta defensa no pot ser passiva. La dreta reaccionària i els moviments autoritaris no es combaten amb indiferència. Cal unitat, resistència i acció decidida. La Unió Europea ha fet passos valents per reforçar la seva cohesió. Tanmateix, el perill no només ve de fora. A Hongria, el govern de Viktor Orbán ha erosionat la independència judicial i la llibertat de premsa. A més, a Eslovàquia, la ultradreta ha guanyat pes i representa una amenaça als valors democràtics. Fora de la UE, Bielorússia és el cas més flagrant de règim autoritari a Europa. Aleksandr Lukaixenko continua governant amb mà de ferro, sense respectar els drets humans.

Cal una defensa activa de la democràcia

Per això, els qui creiem en la democràcia no podem quedar-nos de braços plegats. La història ens ha ensenyat que les conquestes democràtiques són fràgils. Si no es defensen, poden desaparèixer. És el moment de reafirmar el nostre compromís amb determinació.

Quan fins i tot les democràcies consolidades tremolen

D’altra banda, figures com Donald Trump han demostrat que fins i tot les democràcies consolidades poden trontollar. Per tant, no podem normalitzar discursos reaccionaris i autoritaris. Si Europa vol ser un veritable baluard de la democràcia, ha d’actuar amb fermesa i sense vacil·lacions.

Educació, institucions i compromís ciutadà

Per aconseguir-ho, necessitem institucions fortes, transparents i fidels als seus valors fundacionals. També cal educar en la memòria històrica i fomentar el pensament crític. A més, la resignació i la indiferència s’han de combatre amb acció i compromís. Només així garantirem que Europa continuï sent aquest baluard de llibertat.

Una lliçó del passat: el Mur de Berlín

És innegable que Europa i Andorra estan en una cruïlla. Tot i això, la història ens ha ensenyat que la determinació dels pobles ha estat clau en moments decisius. La caiguda del Mur de Berlín en 1989 en va ser un exemple clar: la voluntat popular va doblegar un règim autoritari i va obrir el camí cap a la llibertat. Avui, aquesta mateixa força pot preservar la democràcia.

Publicat a

Democràcia en perill: un avís per a Andorra i més enllà

El futur de la democràcia en joc: implicacions per a Andorra i el món

Democràcia en perill: l’obsessió pels números i l’oblit de les emocions

La democràcia en perill és una realitat que afecta França i Catalunya, i que també constitueix un avís per Andorra i més enllà. A Andorra, obsessionats amb els números, sovint oblidem prendre el pols emocional dels nostres veïns. És cert que depenem econòmicament d’ells, però estem més pendents dels ibèrics que dels gals. I això és un error. El comportament dels francesos és crucial per al nostre comerç i ens ajuda a entendre cap a on es mou el nostre entorn. Per exemple, el recent Baròmetre de la confiança política del CEVIPOF ofereix una radiografia inquietant del nostre veí del nord. Les dades són alarmants.

França: Democràcia en perill i una societat en depressió política i social

Segons l’estudi, només un 26% dels francesos confia en la política i un 23% en el seu govern. Aquestes xifres reflecteixen una societat desencantada, esgotada i desmoralitzada. Concretament, un 45% diu sentir desconfiança, un 40% confessa estar esgotat i un 35% se sent clarament apàtic. En canvi, només un 15% experimenta benestar, un 14% sent serenitat i un 13% confiança. Dit d’una altra manera, si França fos una persona, l’enviaríem directament a teràpia.

El més preocupant és que un 41% dels francesos aprova la idea d’un líder que no necessiti eleccions ni Parlament. Gairebé la meitat dels nostres veïns veu amb bons ulls viure sota un règim autoritari. Aquestes dades són una mostra clara que la democràcia està en perill.

Catalunya: Un reflex preocupant del perill per a la democràcia

A Catalunya, la situació no és gaire millor. Segons el Sondeig d’Opinió 2024 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, un 36,4% dels homes catalans de 18 a 24 anys no rebutja del tot la instauració d’una dictadura. Aquestes dades no són només xifres, sinó el símptoma d’un problema més profund que amenaça la democràcia a Andorra i més enllà.

Democràcia en perill: Un terreny fèrtil per als homes forts

Quan la gent es desencanta de la política, busca solucions ràpides i simples. La història ens ensenya cap a on acostuma a mirar en moments com aquest: cap als homes forts i cap a respostes autoritàries. No ens enganyem: les coses no han canviat tant en 30.000 anys.

A més, no és casualitat que el 73% dels francesos afirmi que el país necessita un “veritable líder” (preferiblement mascle) per posar ordre. Aquest és el preludi d’un futur totalitari que ja hauríem d’haver après a evitar. Tot això confirma que la democràcia en perill és un problema urgent.

Un avís per a tots: Democràcia en perill a Andorra i més enllà

Aquest no és només un problema francès. És un avís per a Andorra i més enllà. Si volem que la democràcia i l’estat del benestar siguin la norma i no l’excepció, hem de reaccionar. No podem permetre que la desconfiança i el desànim siguin el pròleg d’una època fosca.

En definitiva, la democràcia en perill a França i Catalunya és una realitat que no podem ignorar. Això no va només de polítics, va de societat. Ens hi juguem molt més que una estadística: ens hi juguem el futur.

Reaccionem abans no sigui massa tard

Les dades són clares: la democràcia està en estat crític. A França, a Catalunya i, per extensió, a Andorra, hem de prendre consciència d’aquest desencantament creixent. No podem permetre que la desesperança ens porti cap a solucions autoritàries. És hora de reflexionar, debatre i trobar camins que reforcin la confiança en les nostres institucions i en nosaltres mateixos. Al final, el futur de la democràcia depèn de tots nosaltres.

Publicat a

La comparació Goebbels

De la propaganda nazi als algoritmes de les xarxes socials: com la manipulació de masses ha evolucionat, però continua condicionant la nostra percepció de la realitat.

La manipulació de masses: de Goebbels a les xarxes socials

Si hi pensem bé, és sorprenent com les estratègies de manipulació de masses desenvolupades al segle XX per Joseph Goebbels, ministre de propaganda nazi, poden tenir ecos en algunes pràctiques actuals de les xarxes socials. Tot i les evidents diferències, els paral·lelismes entre propaganda nazi i manipulació social a les xarxes ens porten a reflexionar sobre l’impacte de la comunicació de masses en la societat.

El control de la informació com a eina de poder

Per començar, Goebbels va entendre que controlar la informació era essencial per consolidar el poder del règim nazi. Els mitjans tradicionals com la ràdio, el cinema i la premsa es van transformar en eines d’adoctrinament per reproduir missatges simples, emocionals i distorsionats. La repetició constant creava una realitat alternativa per a milions de persones utilitzant la por, l’odi i l’orgull nacional com a motors.

Els algoritmes de les xarxes socials i la polarització

D’altra banda, tot i que les xarxes socials actuals no serveixen un règim únic, sinó corporacions amb interessos econòmics, funcionen amb algoritmes dissenyats per maximitzar la interacció emocional. En aquest sentit, prioritzar continguts que generen polèmica, por o ira provoca una amplificació d’aquests sentiments. Això les converteix en canals de desinformació massiva que, d’alguna manera, remeten a les tàctiques propagandístiques del segle passat.

La diferència entre censura i cambres d’eco

Ara bé, una diferència clau és que Goebbels operava en un sistema de censura total, mentre que les xarxes socials, en teoria, ofereixen una diversitat de veus. Tot i així, aquesta diversitat queda desvirtuada per les cambres d’eco, que aïllen els usuaris i reforcen només les seves idees. A més, mentre que la propaganda nazi tenia un ritme limitat pels mitjans tradicionals, les xarxes socials permeten una disseminació instantània i global, de manera que es multiplica l’abast i l’impacte dels missatges.

La importància de la consciència crítica

En definitiva, encara que els contextos canviïn, els mecanismes psicològics romanen similars. Tal com deia Chomsky, “quan no es pot controlar la gent per la força, cal controlar el que pensa, i el mitjà és la propaganda”. Així, avui dia una mentida viralitzada pot esdevenir una realitat compartida. Això ens planteja un repte urgent: comprendre aquests paral·lelismes entre paral·lelismes entre la propaganda nazi i la manipulació social de les xarxes, exigir transparència als reguladors i exercir un consum informatiu crític, per evitar ser víctimes de les armes de manipulació massiva.

Publicat a

La pesta química

La contaminació invisible que amenaça la nostra salut i el medi ambient

La pesta química: com els PFAS amenacen la salut i el medi ambient

En ple segle XXI, vivim envoltats d’una amenaça invisible que s’ha infiltrat en l’aigua que bevem, els aliments que mengem i fins i tot l’aire que respirem. Aquest problema són els PFAS, també coneguts com a “contaminants eterns”. Són un grup de més de 10.000 compostos químics presents en productes quotidians com els teixits impermeables, les paelles antiadherents o les escumes antiincendis. La seva gran estabilitat química els fa pràcticament indestructibles, i això ha provocat una contaminació global sense precedents.

Aquestes substàncies no només persisteixen al medi ambient, sinó que també s’acumulen en els éssers vius, amb efectes devastadors. Diversos estudis han relacionat els PFAS amb greus problemes de salut, com el càncer, trastorns hormonals, problemes de fertilitat i dificultats en el desenvolupament infantil.

A Europa, les concentracions alarmants de PFAS en l’aigua potable ja superen amb escreix els límits recomanats. No obstant això, la regulació avança a pas de tortuga, i les autoritats competents són criticades pels seus retards a l’hora de controlar aquestes substàncies. Mentrestant, la indústria continua prioritzant els beneficis econòmics per sobre de la salut pública i el medi ambient.

Solucions urgents per frenar la crisi dels PFAS

Per abordar aquesta problemàtica, és essencial implementar regulacions més estrictes sobre la producció i ús dels PFAS. També cal desenvolupar tecnologies eficaces per detectar i eliminar aquestes substàncies del medi ambient. La conscienciació de la població és un altre punt clau: cal educar sobre els riscos associats als PFAS i promoure alternatives més segures en processos industrials i productes de consum.

Sobretot, hem de defensar el nostre dret fonamental a viure en un entorn lliure de contaminació, un principi que hauria de guiar totes les decisions polítiques i empresarials. Diverses organitzacions exigeixen accions immediates com la prohibició de la producció de nous PFAS i la implementació de mesures per eliminar-ne les restes.

Reflexió final: un compromís per al futur

No tot està perdut. Amb mesures fermes i un compromís global, encara som a temps de frenar aquesta pesta química que amenaça tant la humanitat com el planeta. El futur depèn de la nostra capacitat d’adoptar solucions valentes i prioritzar el benestar col·lectiu per sobre dels interessos econòmics.

Publicat a

L’Andorra del futur: una reflexió incòmoda

Andorra la Vella al capvespre, Andorra Pirineus

El discurs de Cap d’Any de Xavier Espot proposa una reflexió col·lectiva per l'Andorra del futur, posant el focus en la sostenibilitat, el benestar social i el rol internacional del país.

L’Andorra del futur: una proposta de reflexió col·lectiva

El cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, ha aprofitat el discurs de Cap d’Any per llançar una proposta ambiciosa: iniciar una reflexió col·lectiva per definir les bases de “l’Andorra del futur”. Aquesta iniciativa busca abordar grans reptes com la sostenibilitat, el benestar social i el posicionament internacional del país. Però, està preparada la societat andorrana per assumir aquest exercici?

Transformació i reptes pendents

En els darrers anys, Andorra ha experimentat una transformació econòmica i social accelerada. Sectors com el turisme i la construcció han crescut de manera ràpida, prioritzant sovint les urgències del moment i deixant poc marge per un debat profund. Aquest ritme ha generat un cert immobilisme davant dels grans reptes, on la ciutadania es mostra aclaparada pel dia a dia i poc inclinada a implicar-se en processos col·lectius.

Una participació ciutadana limitada

Tot i ser un fenomen global, la manca de participació ciutadana a Andorra té un impacte especial. En un país petit, la proximitat entre institucions i ciutadans podria afavorir el diàleg, però factors com la polarització d’interessos, la desconfiança institucional i una cultura participativa feble han dificultat aquest procés. Això converteix iniciatives com aquesta en reptes que sovint queden en intents simbòlics més que en projectes reals.

Per què és tan difícil la reflexió col·lectiva?

Reflexionar col·lectivament implica riscos: sacrificar beneficis immediats o afrontar canvis que poden semblar amenaces. Empresaris i ciutadans podrien mostrar resistència davant d’un debat públic que qüestioni estabilitats aparentment consolidades. A més, les relacions interpersonals i institucionals estretament lligades generen reticències per participar en discussions potencialment controvertides.

Un futur que depèn de tothom

El futur d’Andorra no només està lligat a decisions econòmiques o urbanístiques, sinó també als valors que definim com a societat. La crida del Govern pot esdevenir un projecte col·lectiu real si la ciutadania percep que les seves aportacions són escoltades i valorades. Reflexionar sobre “l’Andorra del futur” és un deure compartit que exigeix superar la inèrcia i assumir el repte de pensar més enllà de l’immediat.

Publicat a

Prou gambes, cal responsabilitat!

Una reflexió urgent sobre l'impacte mediambiental i la sostenibilitat en el consum de productes marins que és un tema urgent que cal abordar.

El títol “Prou gambes, cal responsabilitat!”, fa referència a la polèmica sobre les noves limitacions a la pesca de la gamba vermella del Mediterrani, un producte estrella de les nostres festes nadalenques, que fa emergir de nou el debat sobre fins a quin punt som responsables dels desequilibris que ara es volen corregir.

L’impacte de les normatives sobre el sector primari

En els darrers anys, les queixes dels pescadors i agricultors s’han fet sentir amb força: les limitacions imposades des de Brussel·les, segons ells, els dificulten la feina i amenacen la seva subsistència. Però, si ens aturem a reflexionar, potser el problema no són tant les normes com el context que les fa necessàries.

Crisi alimentària i confiança del consumidor

Europa ha viscut escàndols alimentaris que han sacsejat la confiança dels consumidors. Des de la crisi de les vaques boges fins a les alarmes per contaminació de peixos amb metalls pesants, hem vist com la manca de controls pot tenir un impacte devastador per a la salut pública i el medi ambient. A això, s’hi sumen els fraus en la comercialització, com les xarxes fantasma que atrapen vida marina sense control o les etiquetes enganyoses que fan passar per ecològics productes que no ho són. Aquestes pràctiques degraden la confiança del consumidor i perjudiquen els productors responsables.

Els efectes devastadors de la sobreexplotació

Pel que fa al medi ambient, la sobrepesca ha portat a la quasi extinció de moltes espècies marines, i l’ús intensiu de pesticides i fertilitzants ha contaminat terres, aqüífers i ha causat una mortalitat massiva de pol·linitzadors. Aquests fets no són accidents: són el resultat de dècades de manca de regulació efectiva.

Sostenibilitat: un deure ineludible

El sector alimentari ha tingut més d’una oportunitat per autoregular-se. Però sovint ha prioritzat beneficis econòmics a curt termini per sobre de la sostenibilitat. Si avui tenim limitacions estrictes, és perquè no s’han fet bé les coses en el passat. Les administracions no imposen restriccions per gust, sinó perquè cal corregir aquests desequilibris.

La responsabilitat és de tots

Cal buscar un equilibri entre la preservació del medi ambient i la supervivència del sector primari. Però la sostenibilitat no és negociable. Les generacions futures tenen dret a gaudir d’un mar ric i de terres fèrtils. És responsabilitat de pescadors, agricultors, consumidors i administracions assegurar que això sigui possible. Brussel·les no és l’enemic; és un aliat per construir un futur més just i equilibrat. Bon Nadal i feliç any nou!

Publicat a

La DANA ens parla, escoltarem el clima?

Buildings half destroyed by the flood in the Poyo ravine caused by the intense rains of the Dana over the Valencian Community

Canvi climàtic i desastres naturals: una oportunitat perduda per educar i actuar davant la devastació

Les conseqüències d’un fenomen devastador

La DANA que va malmetre València recentment ha deixat una estela de destrucció i dolor, amb vides perdudes i comunitats devastades. Tot i això, la cobertura mediàtica ha preferit centrar-se en la gestió política i les polèmiques institucionals, mentre que el canvi climàtic, el veritable motor d’aquest fenomen, ha quedat pràcticament relegat al silenci.

El canvi climàtic: el motor silenciat de la catàstrofe

Parlem clar: l’augment global de la temperatura, que ja supera els 1,1 ºC respecte a l’era preindustrial, està canviant el nostre planeta a un ritme alarmant. Tres fets ho confirmen sense discussió. Primer, el nivell del mar creix any rere any, augmentant la intensitat de les inundacions costaneres. Segon, els fenomens meteorològics extrems, com aquesta mateixa DANA, es tornen més freqüents i destructius. I tercer, el gel marí desapareix a velocitats mai vistes, alterant ecosistemes i accelerant el procés de l’escalfament global.

La cobertura mediàtica: polèmiques polítiques vs educació climàtica

En aquest context, sorprèn i preocupa que els mitjans de comunicació generalistes hagin prioritzat les acusacions polítiques i les demandes judicials en lloc d’aprofitar aquest desastre per educar i conscienciar la societat. No és només una oportunitat perduda, sinó també una mostra d’una desconnexió inquietant entre l’actualitat mediàtica i la realitat climàtica.

El futur de la reconstrucció: lliçons apreses o errors repetits?

Es podran permetre els valencians repetir els mateixos errors en la reconstrucció? Si ignoren el paper del canvi climàtic en aquesta DANA, tornaran a reconstruir sense prevenir, sense adaptar-se i sense preparar-se per als futurs desastres que, inevitablement, seran més freqüents i intensos. Aprendran i aprendrem la lliçó aquesta vegada?

Hora d’actuar: posar el canvi climàtic al centre del debat

Necessitem més que mai una conversa honesta sobre com el canvi climàtic està amplificant la severitat d’aquests esdeveniments. Les pluges intenses que van caure a València no són una casualitat, sinó el resultat directe d’un planeta que s’escalfa. Ignorar aquesta connexió ens condemna a repetir errors i a patir conseqüències encara més devastadores. Ara bé, el futur no està escrit. Si volem evitar que es repeteixin tragèdies com aquesta, cal posar el canvi climàtic al centre del debat. És hora de passar de la discussió política estèril a l’acció climàtica efectiva. Perquè, al cap i a la fi, el temps no espera.

Publicat a

El tresor ocult de l’aigua potable

La crisi silenciosa de l'aigua subterrània: un recurs vital oblidat en el debat públic sobre la sequera

La sequera i la situació hídrica de la península Ibèrica

Quan es parla de sequera o de la situació hídrica de la península Ibèrica, la majoria dels mitjans centren el debat en els embassaments. “Els pantans estan al 40% de la seva capacitat”, ens recorden una vegada i una altra als telenotícies. Es torna a parlar, amb certa nostàlgia, i fins i tot en fòrums d’abast global a Andorra, de l’espinosa infraestructura hidràulica del franquisme, ignorant sovint els impactes ecològics devastadors que va causar aquesta gestió centralitzada i desmesurada. Però, i l’aigua subterrània?

Les capes freàtiques: el pilar invisible de l’aigua potable

Les capes freàtiques són l’autèntic pilar de l’aigua potable que consumim diàriament, tot i que el seu estat rarament ocupa espai al discurs públic.
Mentre ens obsessionem amb el nivell dels pantans, aquestes reserves invisibles es troben en una situació alarmant: sobreexplotades, contaminades, poc protegides i incapaces de regenerar-se al ritme que les esgotem.

Factors que afecten la regeneració de les capes freàtiques

  • Zones urbanes cimentades: Els terrenys impermeables dificulten que l’aigua de pluja penetri fins als aqüífers.
  • Polítiques urbanístiques miops: Prioritzen el curt termini i ignoren que les capes freàtiques necessiten dècades o segles per recuperar-se.
  • Extracció excessiva d’aigua: Si l’extracció continua superant la recàrrega natural, la capa freàtica no es recuperarà, fins i tot amb pluges intenses.

La manca d’informació i el silenci mediàtic

Llavors, per què els mitjans generalistes no informen periòdicament de l’estat d’aquestes reserves, com ho fan amb els embassaments?

  • Dades obsoletes i poca visibilitat: Aquesta manca d’informació desvia el focus i fa que la consciència col·lectiva també es redueixi.
  • Responsabilitat dels mitjans de proximitat: Els mitjans comarcals tenen un paper clau per evidenciar allò essencial que resta amagat.

Protegir les capes freàtiques: una aposta vital pel futur

Protegir les capes freàtiques no és només una qüestió tècnica o científica; és una aposta vital pel futur.
Si no redirigim el debat cap al que realment importa, ens arrisquem a un futur on no només els pantans estiguin buits, sinó també les nostres vides, desproveïdes de sentit.

El paper transformador dels mitjans locals

Els mitjans d’informació locals poden ser el motor del canvi, transformant el silenci en coneixement i l’oblit en acció.

Publicat a

Les coses no han canviat pas tant

Incredulitat i fascinació: les coses no han canviat pas tant, amb el populisme i el desig de protecció al centre del debat.

La victòria de Donald Trump: incredulitat i fascinació a Europa

La victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units el passat 7 de novembre ens deixa a Europa amb una barreja d’incredulitat i fascinació. Com és possible que un multimilionari com Trump hagi tornat a guanyar l’elecció en un país que afronta profundes divisions socials i econòmiques? Les coses no han canviat pas tant

A banda del seu patrimoni, en certa manera ens recorda aquell vell guerrer de l’antiguitat que empunyava el cetre perquè els seus èxits militars garantien la protecció del seu poble i els recursos per subsistir. Avui, les necessitats bàsiques han canviat, però el desig de seguretat i prosperitat perdura, i moltes persones segueixen buscant un líder que sembli capaç de garantir-les.

La paradoxa dels multimilionaris com a líders del poble

Amb Trump al capdavant, i fins i tot amb la influència creixent d’Elon Musk, veiem una paradoxa: multimilionaris que es presenten com a líders propers al poble, que promouen la llibertat individual i es declaren defensors de la classe treballadora. Això, des d’una mirada europea, pot semblar surrealista.

Als Estats Units, el discurs d’aquests líders ha calat entre els treballadors que se senten oblidats per un sistema que diu, en teoria, voler protegir-los. Trump i Musk han sabut connectar amb la frustració d’aquests votants, fent-los creure que els entenen i que lluiten pels seus interessos. I han aconseguit que, malgrat dades objectives que sovint diuen el contrari, aquestes persones estiguin convençudes que són ells qui millor els representen.

Quan les percepcions pesen més que les realitats

Al final, ens recorda que les percepcions pesen més que les realitats. La classe treballadora nord-americana ha confiat en Trump, no perquè ell sigui un d’ells, sinó perquè ha estat capaç de projectar una imatge de protecció i de possibilitat de canvi.

Potser, per això, no hem canviat pas tant com pensem. En certa manera, podem dir que “són les percepcions, estúpid!”

L’oportunitat d’Europa: un destí propi

Ara, una Europa unida té l’oportunitat de prendre les regnes del seu propi destí. Amb valentia i determinació, es pot construir una via pròpia, basada en els nostres valors de solidaritat i justícia social, que ens allunyi de la influència d’aquests lideratges populistes.