La Contenta

Ens hem resignat a la impunitat de la mentida en democràcia.

En el nostre dia a dia, hi ha una convenció compartida que sustenta el sistema econòmic: la confiança en el paper moneda. Tots acceptem bitllets i monedes sense qüestionar-ne el valor, encara que, en essència, no siguin res més que paper imprès o metall encunyat. Aquesta confiança, aquest consens tàcit, és fonamental perquè l’economia funcioni. Ara bé, per què aquesta mateixa lògica no s’aplica a la veritat en política?

Si algú falsifica moneda, el sistema legal actua sense contemplacions. Hi ha lleis estrictes que castiguen severament els falsificadors, perquè entenem que alterar la moneda és un atac directe a la nostra convivència econòmica. Tanmateix, quan la falsificació es trasllada a l’àmbit polític, es manipulen dades, es tergiversen fets i es menteix deliberadament la ciutadania, la reacció social i institucional és tèbia o inexistent. Ens hem resignat a la impunitat de la mentida en democràcia.

Ens trobem davant d’una paradoxa greu: acceptem sense objeccions que hi hagi lleis per protegir la veritat econòmica, però ens mostrem incapaços d’exigir mecanismes reals per protegir la veritat en política. Els discursos electorals esdevenen catàlegs de promeses que ningú espera que es compleixin, les rodes de premsa s’omplen de dades manipulades i l’opinió pública es veu intoxicada per estratègies de desinformació. Això no és un dany menor: és un veritable frau democràtic.

Per què ens neguem a exigir responsabilitats polítiques per les mentides? Potser perquè el sistema està dissenyat perquè la mentida no sigui sancionada, perquè els mecanismes de control estan sovint en mans dels mateixos que menteixen. Potser perquè el cinisme ha impregnat tant la societat que considerem inevitable que la veritat no tingui cap valor.

Però si volem una democràcia saludable, hem de repensar aquesta resignació. Hi ha països com Alemanya, el Regne Unit i França on la falsedat deliberada en l’esfera política té conseqüències juridicopolítiques. Per què no podem aspirar al mateix? No podem seguir acceptant la mentida com una eina lògica del poder sense posar en risc la democràcia mateixa. Si la nostra societat castiga la falsificació de moneda perquè posa en perill l’economia, hauria d’estar igualment disposada a castigar la falsificació de la veritat, que posa en perill la nostra llibertat.

Europa és i ha de continuar sent el baluard de la democràcia.

Europa és i ha de continuar sent el baluard de la democràcia. En un món on l’autoritarisme avança i els valors democràtics es veuen amenaçats, cal reafirmar el compromís amb la llibertat. Andorra, com a part d’Europa, també forma part d’aquest baluard i ha de defensar-lo. Hem de creure en aquesta idea i donar-hi suport sense fissures.

Aquesta defensa no pot ser passiva. La dreta reaccionària i els moviments autoritaris no es combaten amb indiferència. Cal unitat, resistència i acció decidida. La Unió Europea ha fet passos valents per reforçar la seva cohesió. Tanmateix, el perill no només ve de fora. A Hongria, el govern de Viktor Orbán ha erosionat la independència judicial i la llibertat de premsa. A més, a Eslovàquia, la ultradreta ha guanyat pes i representa una amenaça als valors democràtics. Fora de la UE, Bielorússia és el cas més flagrant de règim autoritari a Europa. Aleksandr Lukaixenko continua governant amb mà de ferro, sense respectar els drets humans.

Per això, els qui creiem en la democràcia no podem quedar-nos de braços plegats. La història ens ha ensenyat que les conquestes democràtiques són fràgils. Si no es defensen, poden desaparèixer. És el moment de reafirmar el nostre compromís amb determinació.

D’altra banda, figures com Donald Trump han demostrat que fins i tot les democràcies consolidades poden trontollar. Per tant, no podem normalitzar discursos reaccionaris i autoritaris. Si Europa vol ser un veritable baluard de la democràcia, ha d’actuar amb fermesa i sense vacil·lacions.

Per aconseguir-ho, necessitem institucions fortes, transparents i fidels als seus valors fundacionals. També cal educar en la memòria històrica i fomentar el pensament crític. A més, la resignació i la indiferència s’han de combatre amb acció i compromís. Només així garantirem que Europa continuï sent aquest baluard de llibertat.

És innegable que Europa i Andorra estan en una cruïlla. Tot i això, la història ens ha ensenyat que la determinació dels pobles ha estat clau en moments decisius. La caiguda del Mur de Berlín en 1989 en va ser un exemple clar: la voluntat popular va doblegar un règim autoritari i va obrir el camí cap a la llibertat. Avui, aquesta mateixa força pot preservar la democràcia.

No ho és qui alça una bandera mentre nega drets fonamentals

El fals patriotisme: una amenaça creixent

Els darrers anys hem vist com arreu del món es multipliquen moviments polítics reaccionaris que es presenten com a defensors de la pàtria, de la identitat i dels valors tradicionals. Utilitzen discursos inflamats, carregats de nostàlgia per un passat idealitzat, per justificar polítiques excloents, repressives i antidemocràtiques. Però, podem considerar patriotes aquells que menyspreen una part dels seus conciutadans? Podem parlar de patriotisme quan el seu únic objectiu és la divisió i l’odi?

Quan l’amor a la pàtria es converteix en eina d’exclusió

Un veritable patriota no és qui alça una bandera mentre nega drets fonamentals a qui pensa diferent o ve d’un altre lloc. Un patriota autèntic no és aquell que esgrimeix consignes nacionalistes mentre menysprea la diversitat cultural, rebutja els drets humans o es burla de les lluites per la igualtat. No, estimar la pàtria no significa voler tornar a un passat fictici en què uns quants dominaven i la resta callava. Estimar la pàtria vol dir estimar la seva gent, tota la seva gent, independentment de l’origen, la raça, la religió o l’orientació sexual. Significa vetllar pel seu benestar, per la seva justícia, per la seva llibertat.

Patriotisme o manipulació? La perversió d’un concepte noble

L’onada reaccionària que vivim no és només una resposta a la globalització o als canvis socials. És una ofensiva contra els valors democràtics que han costat dècades de construir. Els que pretenen monopolitzar el concepte de pàtria volen en realitat destruir la seva essència més noble: la convivència i el respecte.

L’ofensiva reaccionària contra els valors democràtics

Són persones que menystenen la igualtat, que veuen els drets humans com una nosa, que ridiculitzen la lluita contra el canvi climàtic i que criminalitzen la diversitat cultural. No volen defensar el país, volen controlar-lo. No volen protegir la seva gent, volen sotmetre-la.

El control i la divisió com a estratègia política

Els exemples d’aquesta deriva autoritària són cada cop més preocupants. No fa gaire, el vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, va pronunciar un discurs agressiu en què acusava la Unió Europea de perseguir la llibertat d’expressió, en al·lusió al cordó sanitari establert a Alemanya per frenar l’extrema dreta.

Discursos incendiaris i autoritarisme: un perill global

Curiosament, aquest discurs arriba abans d’unes eleccions federals decisives a Alemanya, el país més gran de la UE, on la democràcia es veu amenaçada per l’auge del neofeixisme. Però Vance no es va quedar aquí: també a Múnic va proclamar que Donald Trump serà el nou “xèrif” del món. Aquestes paraules, lluny de ser innocents, marquen una línia clara en l’estratègia d’imposar una visió del món basada en l’autoritarisme i el menyspreu a les institucions democràtiques.

Trump, Vance i la instrumentalització del patriotisme

Trump, per la seva banda, continua amb les seves declaracions incendiàries, com ara la proposta de convertir Gaza en la “nova Riviera francesa”, ignorant completament la destrucció i el patiment humà a la regió. Així mateix, ha arribat a afirmar que “el que salva el seu país no viola cap llei!”, un missatge clarament dirigit a justificar qualsevol acció despòtica sota la bandera del patriotisme.

L’auge del neofeixisme i el seu impacte a Europa

Aquest fenomen no és exclusiu de les grans potències, i països més petits com Andorra també han d’estar alerta. Durant segles, Andorra ha estat un territori d’acollida, un exemple de convivència pacífica i diversitat cultural. Tot i la seva història de respecte i equilibri amb els veïns, no és immune a la influència d’aquestes ideologies reaccionàries que busquen dividir la societat i trencar la seva cohesió.

Andorra i la necessitat de defensar la pluralitat

És essencial que Andorra, com altres democràcies, es mantingui ferma en la defensa dels seus valors de pluralitat i respecte. No podem permetre que aquests falsos patriotes defineixin el futur. La seva retòrica es vesteix de sentiments primaris, de por i d’ira, perquè saben que així poden manipular més fàcilment la societat.

No podem normalitzar el discurs de l’extrema dreta

Es fan passar per víctimes d’un suposat complot progressista mentre impulsen mesures autoritàries. Ens diuen que volen protegir la nació, però en realitat només volen assegurar el poder per a uns quants. I tot això passa amb la complicitat de dirigents polítics que, amb la seva tebiesa, permeten que aquest discurs es normalitzi. Cada concessió a l’extrema dreta és una derrota de la democràcia.

La democràcia no és un dret garantit, és una conquesta diària

No podem restar de braços plegats mentre el reaccionarisme avança. La història ens ha ensenyat què passa quan deixem créixer la intolerància sense oposar-hi resistència. No podem esperar que els nostres drets siguin defensats per aquells que només busquen mantenir el poder.

Alcem la veu abans que sigui massa tard

Som nosaltres, la ciutadania, qui hem de posar fre a aquest despropòsit. La democràcia no és només un sistema polític, és una conquesta diària. Si volem un país just, plural i lliure, hem de defensar-lo amb tota la força. No podem permetre que el passat torni disfressat de futur. Alcem la veu. Mobilitzem-nos. No permetem que el silenci sigui còmplice de la intolerància que avança. Abans no sigui massa tard.

El futur de la democràcia en joc: implicacions per a Andorra i el món

Democràcia en perill: l’obsessió pels números i l’oblit de les emocions

La democràcia en perill és una realitat que afecta França i Catalunya, i que també constitueix un avís per Andorra i més enllà. A Andorra, obsessionats amb els números, sovint oblidem prendre el pols emocional dels nostres veïns. És cert que depenem econòmicament d’ells, però estem més pendents dels ibèrics que dels gals. I això és un error. El comportament dels francesos és crucial per al nostre comerç i ens ajuda a entendre cap a on es mou el nostre entorn. Per exemple, el recent Baròmetre de la confiança política del CEVIPOF ofereix una radiografia inquietant del nostre veí del nord. Les dades són alarmants.

França: Democràcia en perill i una societat en depressió política i social

Segons l’estudi, només un 26% dels francesos confia en la política i un 23% en el seu govern. Aquestes xifres reflecteixen una societat desencantada, esgotada i desmoralitzada. Concretament, un 45% diu sentir desconfiança, un 40% confessa estar esgotat i un 35% se sent clarament apàtic. En canvi, només un 15% experimenta benestar, un 14% sent serenitat i un 13% confiança. Dit d’una altra manera, si França fos una persona, l’enviaríem directament a teràpia.

El més preocupant és que un 41% dels francesos aprova la idea d’un líder que no necessiti eleccions ni Parlament. Gairebé la meitat dels nostres veïns veu amb bons ulls viure sota un règim autoritari. Aquestes dades són una mostra clara que la democràcia està en perill.

Catalunya: Un reflex preocupant del perill per a la democràcia

A Catalunya, la situació no és gaire millor. Segons el Sondeig d’Opinió 2024 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, un 36,4% dels homes catalans de 18 a 24 anys no rebutja del tot la instauració d’una dictadura. Aquestes dades no són només xifres, sinó el símptoma d’un problema més profund que amenaça la democràcia a Andorra i més enllà.

Democràcia en perill: Un terreny fèrtil per als homes forts

Quan la gent es desencanta de la política, busca solucions ràpides i simples. La història ens ensenya cap a on acostuma a mirar en moments com aquest: cap als homes forts i cap a respostes autoritàries. No ens enganyem: les coses no han canviat tant en 30.000 anys.

A més, no és casualitat que el 73% dels francesos afirmi que el país necessita un “veritable líder” (preferiblement mascle) per posar ordre. Aquest és el preludi d’un futur totalitari que ja hauríem d’haver après a evitar. Tot això confirma que la democràcia en perill és un problema urgent.

Un avís per a tots: Democràcia en perill a Andorra i més enllà

Aquest no és només un problema francès. És un avís per a Andorra i més enllà. Si volem que la democràcia i l’estat del benestar siguin la norma i no l’excepció, hem de reaccionar. No podem permetre que la desconfiança i el desànim siguin el pròleg d’una època fosca.

En definitiva, la democràcia en perill a França i Catalunya és una realitat que no podem ignorar. Això no va només de polítics, va de societat. Ens hi juguem molt més que una estadística: ens hi juguem el futur.

Reaccionem abans no sigui massa tard

Les dades són clares: la democràcia està en estat crític. A França, a Catalunya i, per extensió, a Andorra, hem de prendre consciència d’aquest desencantament creixent. No podem permetre que la desesperança ens porti cap a solucions autoritàries. És hora de reflexionar, debatre i trobar camins que reforcin la confiança en les nostres institucions i en nosaltres mateixos. Al final, el futur de la democràcia depèn de tots nosaltres.

---

---

Sintropia com a guia per transformar la societat: el moment de transformar-la és ara

La sintropia: una nova cultura per transformar la societat

En el meu article anterior, reflexionava sobre la urgència de construir una cultura simbiòtica que ens ajudi a reconnectar amb nosaltres mateixos, els altres i la natura. Per tant, vull aprofundir en com el concepte de sintropia pot ser una guia per transformar la societat, oferint un camí per sortir del caos i construir un futur harmoniós i sostenible. A més, la sintropia com a guia per transformar la societat és una oportunitat per redescobrir valors com la col·laboració, l’harmonia i l’equilibri.

Transformar la societat: del caos a la sintropia

La societat actual es troba immersa en una polarització extrema, agreujada per la desinformació que circula sense fre a través de les xarxes socials. Aquestes plataformes, que inicialment van néixer per connectar-nos, s’han convertit, tanmateix, en trampolins de divisió.

Aquest context es veu agreujat per l’abandó de les humanitats, pilar del pensament crític i reflexiu. Sense elles, deixem de plantejar-nos qüestions fonamentals sobre qui som, què volem i quin és el nostre lloc al món. Com a resultat, això ens condueix a respostes simplistes i a una uniformitat que limita la diversitat i la creativitat.

Què és la sintropia?

La sintropia descriu la tendència natural cap a l’ordre, la col·laboració i l’organització de patrons harmoniosos. En canvi, l’entropia, ens porta al desordre. Per aquesta raò, la sintropia ens mostra que la col·laboració és clau per construir sistemes resilients i sostenibles.

Un exemple inspirador: L’agricultura sintròpica

Ernst Götsch, un científic suís, va desenvolupar l’agricultura sintròpica inspirat en la natura. Aquesta metodologia agroforestal regenera ecosistemes, incrementa la productivitat i preserva els recursos naturals. Així, Götsch va demostrar que la col·laboració amb la natura genera resultats sorprenents, oferint una lliçó valuosa per a totes les àrees de la societat.

El desafiament local: aplicar la sintropia al creixement d’Andorra

A Andorra, el creixement desordenat posa en perill les nostres muntanyes, que sempre han estat el nostre gran patrimoni. Tot i això, sovint prioritzem l’explotació immediata en detriment de l’harmonia amb l’entorn. Però la sintropia ens recorda que la nostra supervivència depèn de la col·laboració amb la natura, no de la seva dominació.

La lliçó de la sintropia: Reconciliar-nos amb el planeta

La sintropia ens ensenya que som part d’un sistema intel·ligent que funciona millor quan cada element contribueix positivament. Per exemple, la intel·ligència no resideix només en nosaltres, sinó en els ecosistemes que ens envolten. Els arbres, els rius i els sistemes naturals són exemples d’aquesta intel·ligència col·laborativa.

Així doncs, la nostra missió és reconciliar-nos amb el planeta, comprenent que només podem prosperar si formem part activa d’aquest sistema harmònic.

Imaginar un futur sintròpic: transformar la societat amb harmonia

Encara som a temps de redreçar el camí, però cal actuar amb valentia i responsabilitat. La sintropia ens ofereix una visió de futur basada en l’harmonia i la col·laboració. Per tant, construir societats resilients i respectuoses amb l’entorn és possible si aprenem de la natura i adoptem valors que fomentin l’equilibri.

La sintropia no és només un concepte físic, sinó una manera de viure i entendre el món. En definitiva, és un camí cap a un futur en el qual humans i natura coexistim en equilibri, creant un ordre emergent que beneficia totes les parts. Només abraçant la sintropia com a guia per transformar la societat podrem construir un futur resilient i respectuós amb el planeta i les nostres comunitats.