Per què un progressista pot celebrar l’aparició d’una nova formació de dreta com Virtus.
Foc i Lloc — 08.06.2026
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre el valor d’una democràcia plural, on totes les sensibilitats polítiques tinguin una representació digna i coherent.
Una nova formació política a Andorra: Virtus
Que el que subscriu, que es defineix com a progressista i ecologista, li agradi la materialització de la nova formació política anomenada Virtus, pot resultar sorprenent per a alguns. I no ho hauria de ser. Perquè una democràcia saludable és aquella en què la majoria de concepcions de la societat està ben representada. I aquella en què, en el vessant polític, totes les formacions democràtiques tinguin representació d’una forma o altra.
Per què Andorra necessitava una dreta amb seny
Més encara quan, en els temps que corren, amb tanta tensió, polarització i ofertes d’autoritarisme, a Andorra ens faltava una dreta que es dediqués a defensar el seu patrimoni, la seva visió d’ordre social i, de passada, mirés de posar seny on calgui. Personalment, vistos els noms dels fundadors —Josep Duró, Olga Forné, Josep Antoni López, Xavier Altimir, Robert Call, Òscar Rossell, Albert Font i Josep Majoral—, que considero gent amb senderi, em genera tranquil·litat. No els he vist mai fer política a cop d’ocurrències, que tant sovintegen avui dia. Potser perquè pensen més, i perquè han gaudit d’una vida en què el digital no els ocupava la ment en tot moment, com ara passa.
Un ideari clar, enfront dels que prometen tot a tothom
Crec que Andorra necessitava una formació política com aquesta. Amb gent que té un ideari clar. Defensen les institucions andorranes, la propietat privada, el lliure mercat i un creixement demogràfic racional. No com altres que miren d’aglutinar-ho tot. Aquells que a mi em diran una cosa, al meu veí una de diferent, i així successivament. Un cop són al capdavant del poder tenen massa hipoteques a pagar, i això fa que no siguin de fiar.
L’alternativa: que l’espai de la dreta el cobreixi l’extremisme
Tanmateix, ara caldrà escoltar el que proposen i sospesar-ho. Si són el que em penso, gent amb seny, que salten a la palestra per defensar allò seu, serà d’agrair. I espero que així sigui, perquè tota societat, en política, necessita una dreta que democràticament defensi els seus interessos materials i ideològics. Si més no, així s’evitarà que altres persones, amb idees més extremistes i reaccionàries, ocupin un espai electoral que només ens portaria manca de drets i llibertat, i fins i tot violència. Aquesta, de moment és verbal, a les xarxes i al carrer. Però el missatge per l’adversari, pel diferent, és clar: et destruirem. Perquè, sí, senyores i senyors, els feixistes són violents. El feixisme mata.
Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir altres articles sobre política i societat al bloc.