El model de gestió vigent crea incentius perversos
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Tribuna del Diari d’Andorra. El vaig escriure per denunciar la mercantilització creixent del sistema sanitari i reivindicar un canvi de paradigma: passar d’una medicina que paga per volum a una medicina que paga per valor.
Fa més de dos mil anys que la humanitat practica la medicina com un acte profund de cura del proïsme. Es tracta d’un compromís ètic basat en la vocació, la compassió i el benestar de qui pateix. Ho resumia Sir William Osler: «Som en aquesta professió per vocació, no com un negoci. Un cop caus en l’àmbit purament comercial, la teva influència s’ha esvaït i la veritable llum de la teva vida s’apaga.» Si el Dr. Osler aixequés el cap avui, segur que aquesta llum se li apagaria de cop.
La mateixa patologia europea
I és que el sistema sanitari europeu –el nostre estimat oasi andorrà no n’és cap excepció– pateix avui una pressió asfixiant. Hem passat de la intimitat de la consulta de tota la vida, en què només seien el metge i el pacient. Avui, a la sala hi seuen també, invisiblement, l’asseguradora, la gestora i l’algoritme de la despesa. Aquesta mercantilització ha burocratitzat la professió, ha fracturat la confiança mútua i n’ha anat estretint l’accés. Davant d’aquesta deriva, cada cop són més les veus que reclamen un nou paradigma: la sanitat basada en el valor.
De fet, no cal ser metge per adonar-se’n; n’hi ha prou, com és el meu cas, de ser un pacient de llarg recorregut. Un cirurgià em va dir un dia, de broma, que era un pacient avorrit perquè no m’havia d’operar, i amb això ja està tot dit.
El diagnòstic: un model que crea incentius perversos
El diagnòstic de la crisi és clar: el model de gestió vigent, basat en el volum de procediments, crea incentius perversos. Quan l’èxit d’un hospital es mesura per la quantitat de proves fetes o llits ocupats, la finalitat del sistema es capgira. En altres paraules, l’objectiu deixa de ser la salut real de la població per convertir-se en maximitzar el benefici econòmic. A escala internacional n’hi ha exemples aclaparadors: asseguradores que guanyen més com menys cura proveeixen, o farmacèutiques que promocionen fàrmacs cars sense més valor real. El cas del Vioxx n’és l’exemple més sagnant: aquest fàrmac va causar desenes de milers de morts abans de ser retirat del mercat.
Andorra, tampoc lliure de la hiperfreqüentació
Més a prop nostre, Andorra, com s’ho mira tot això? Sovint ens mirem Europa amb cert aire de superioritat mèdica, orgullosos del nostre sistema de la CASS i del SAAS. Es tracta d’un model basat en el copagament i el metge referent triat lliurement. Un model envejable. Tanmateix, no és lliure de pecats capitalistes: ens hem convertit en campions de la hiperfreqüentació. Col·lapsem les consultes i demanem proves mèdiques amb la mateixa lleugeresa amb què demanem un cafè. De fet, el sistema és, com a la resta del continent, reactiu: paguem per acte mèdic. Així, com més malalt està el país, més feina i més moviment econòmic hi ha. Financem una medicina de rescat caríssima quan la malaltia ja ha fet estralls. Mentrestant, la prevenció es limita a quatre fullets i a recordar-nos que cal caminar pel camí ral de tant en tant.
En aquests context, amb una població cada vegada més envellida i el creixement de les malalties cròniques, el nostre pressupost sanitari es llança cap a un pendent perillós. L’informe Health Systems in Action-Andorra, elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va recomanar a Andorra reforçar la prevenció, l’atenció primària i la planificació del personal sanitari. L’objectiu és garantir la sostenibilitat del sistema de salut. No podem continuar responent a les necessitats del segle XXI amb la lògica industrialista del segle XX. Cal una inversió de paradigma fonamental. Vaja, que ha arribat l’hora de girar el mitjó al sistema abans que el mitjó es desfili del tot.
La solució existeix i ja es desplega amb èxit a Europa: el model basat en el valor
Aquest és el model de sanitat basada en el valor (VBHC, Value-Based Healthcare), formulat pel professor de Harvard, Michael Porter. Proposa una equació tan simple com potent: el valor en salut es calcula dividint els resultats rellevants per al pacient entre el cost total per atendre’ls. Aquest càlcul s’aplica al llarg de tot el cicle d’atenció. Deixem, doncs, de pagar per la quantitat de serveis (volum) i passem a finançar segons la qualitat (valor).
A Alemanya, la Martini Klinik n’és un referent mundial en el tractament del càncer de pròstata. En aquest model, indicadors com els PROM (el pacient avalua la seva pròpia recuperació) i els PREM (la qualitat humana de l’experiència) mesuren l’èxit real. Per exemple, imaginin-se una CASS que no pagui només per fer la placa, sinó per si el tractament posterior ha servit. És a dir, per si el ciutadà torna a caminar sense dolor. Això seria innovació, i no només canviar les pantalles de les sales d’espera de Nostra Senyora de Meritxell.
Retornar la medicina a la seva essència
Per tant, la medicina no hauria de ser un mercat en què els pacients són clients i la malaltia, un nínxol de negoci. D’altra banda, la prevenció no és només física. Com recorda el monjo i científic Matthieu Ricard, vint minuts diaris de cura emocional ja tenen un impacte biològic real sobre el cos. Per això mateix, Andorra, per la seva grandària, té la mida perfecta per ser valenta i liderar aquesta transformació vers la sanitat basada en el valor. Cal demanar als nostres gestors i polítics una acció ferma que deixi de comptar quantitats i comenci a mesurar benestar real. Retornem a la medicina la seva essència més noble i mil·lenària: la protecció i la cura de la vida humana. Allunyem-la de les exigències dels comptes de resultats.
Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir altres articles del blog.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la sanitat basada en el valor a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.