Una reflexió sobre la fam imposada com a estratègia política i la indiferència que l’empara.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per denunciar una situació tan atroç com silenciada: la fam com a arma de guerra a Gaza, i la fredor amb què el món gira la cara davant la barbàrie.
Quan les paraules fan mal
Quan algú diu amb menyspreu “aquest és un mort de gana” descriu una persona que no té per viure. Però l’expressió també s’utilitza despectivament per dir que no val la pena ni tenir-la en compte. Com si no existís, com si fos prescindible. Aquesta expressió tan nostrada, quan mirem cap a Gaza, sembla un insult que prengui cos. Més de dos milions de persones són reduïdes a la fam, a la set, a la malaltia. Com si la seva vida no tingués cap valor. Com si la seva mort fos només un soroll de fons, com si fossin uns morts de Gaza.
Continua llegint «Morts de gana»