Quan un polític no estima el bé públic, l’interès públic està mal servit. Una reflexió sobre la privatització dels serveis públics i el valor de la rendibilitat social.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure arran de l’anunci de la majoria de DA al Comú d’Andorra la Vella d’externalitzar el Centre Cultural i de Congressos de la Plaça del Poble, per reflexionar sobre la diferència entre rendibilitat econòmica i rendibilitat social dels serveis públics.
El patrimoni públic és de tothom: no es privatitza
Els que com a patrimoni només tenim el que és públic som molt sensibles a la seva dilapidació. Per això ara, quan la majoria de DA al Comú d’Andorra la Vella ha anunciat la intenció d’externalitzar el Centre Cultural i de Congressos de la Plaça del Poble, a SDP no hi podem estar d’acord de cap manera. Diguem-ho sense romanços: el que volen és privatitzar-lo. DA vol privatitzar un patrimoni públic, que és de tothom, amb l’excusa que no és rendible econòmicament. Però de la rendibilitat social no en parla.
Què és la rendibilitat social?
Definim-la: una activitat és rendible socialment quan proveeix de més beneficis que pèrdues la societat en general, independentment de si és rendible econòmicament per al seu promotor. És aquí on rau el quid de la qüestió. DA governa com si es tractés d’un promotor privat, no públic. La manca de visió política dels seus electes i d’un projecte madur a favor de l’interès públic en podria ser la causa.
Això fa que oblidin que tracten amb persones, no amb mercaderies. Per a ells, tot ha de ser rendible econòmicament o no ha de ser. El transport escolar ha de ser rendible. El transport col·lectiu, també. De no aturar-se, voldran que siguin rendibles econòmicament fins i tot les escoles, la universitat, l’hospital i les llars de jubilats. Ho voldran també per a l’educació, la sanitat o els cossos especials?
La rendibilitat social que DA no calcula
Aquesta visió de voler la rendibilitat econòmica dels serveis públics i les infraestructures que els sustenten preocupa molt a SDP. DA sembla entestada a aconseguir que els ingressos que genera una infraestructura pública superin les seves despeses. No calcula, en canvi, si és rendible socialment en funció de l’estalvi que representa la seva utilització enfront del seu cost.
Per exemple, amb una instal·lació esportiva estalviem en sanitat. Els sistemes de mobilitat estalvien emissions i milloren la productivitat. De la mateixa manera, les activitats culturals fomenten la cohesió social, estalviant en futures despeses de seguretat. Tot plegat, una visió a llarg termini que DA sembla incapaç d’incorporar al seu model de gestió.
La llei del casino i els drets de la infància
Finalment, cal afegir que la llei del casino no preveu una distància prudencial respecte a llocs on juguin els infants, com ara la Plaça del Poble. Una llei que SDP va votar en contra perquè, entre altres raons, estem a favor dels drets de la infància. Al capdavall, quan un polític no estima el bé públic, l’interès públic està mal servit.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre serveis públics, privatització i interès general a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.