Andorra ha de ratificar com més aviat millor l’Acord sobre el Canvi Climàtic.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció El Gong del Bondia. El vaig escriure perquè, tot i que Andorra havia signat l’Acord de París, calia ratificar-lo al Consell General perquè entrés en vigor a nivell mundial. Fins aquell moment, només 61 dels 167 països membres de la convenció l’havien ratificat, i ni així s’arribava al 55 per cent necessari per implementar mesures reals, amb força de llei, contra l’escalfament global.
L’Acord de París i el compromís signat per Andorra
L’Acord de París va ser adoptat el desembre de 2015 a la XXI reunió de la Conferència de les Parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Aquesta trobada es va celebrar a París, en la coneguda com a COP21. D’acord amb el seu article 20, l’Acord va quedar obert a la signatura i ratificació a la seu de les Nacions Unides a Nova York. El termini s’estenia des del 22 d’abril de 2016 fins al 21 d’abril de 2017, per als estats que formen part de la Convenció Marc. Andorra s’hi va adherir el 2011 i va signar l’Acord en el cerimonial del primer dia.
Un cop signat, per què és tan important avançar en la ratificació de l’Acord de París? Doncs perquè el seu article 21 estableix que l’Acord només entrarà en vigor quan l’hagin ratificat almenys 55 membres de la Convenció Marc. A més a més, aquests membres han de sumar plegats almenys un 55 per cent del total de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. Per tant, és el total el que compta.
Malauradament, fins aquell moment només 61 dels 167 països que formen part de la convenció l’havien ratificat. Però ni així s’arribava al 55 per cent necessari perquè entrés en vigor. Cal aquest llindar perquè s’implementin mesures reals, amb força de llei, per limitar al màxim l’escalfament global.
La urgència de la ratificació de l’Acord de París
Mentrestant, eren moltes les veus que advertien de la urgència de ratificar l’Acord. Per exemple, la de Laurent Fabius, que va ser el president de la Conferència de París (COP21) on es va aprovar l’Acord. En un article commovedor, va afirmar que només una acció voluntarista, mundial, ràpida i multiforme encara podia evitar la tragèdia. Evitar una tragèdia de proporcions bíbliques és, precisament, l’objectiu de l’Acord de París.
A casa nostra, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va ser qüestionada en una entrevista de finals d’abril per la periodista Sara Canals sobre el paper d’Andorra en l’Acord de París. La ministra va respondre que Andorra s’havia volgut involucrar en la COP21 des de l’inici. Així ho va demostrar, segons va explicar, desplaçant a la capital francesa els serveis tècnics d’Exteriors i del Ministeri de Medi Ambient. Tot i ser un país petit, aquest gest mostrava una gran implicació.
És cert que ens hem dotat de recursos tècnics per investigar les conseqüències del canvi climàtic en el nostre territori. Però la informació, tal com passa amb les idees, no és res sense l’acció. I, a hores d’ara, el Govern «dels millors» no havia reaccionat proposant al Consell General la ratificació de l’Acord de París. Fem tard, com ja és habitual a casa nostra.
Una oportunitat perduda a Nova York
Salvant les distàncies, però de forma molt simbòlica, dos líders geopolítics com els presidents dels Estats Units, Barack Obama, i de la Xina, Xi Jinping, van ratificar plegats l’Acord de París el 3 de setembre. Ho van fer en un acte dins de la cimera del G-20 a la Xina, en presència del secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon. Amb aquest gest, van mostrar que el canvi climàtic està per sobre d’ideologies, de fronteres i de banderes.
Per tant, la visita del cap de Govern a la seu de les Nacions Unides, el passat 23 de setembre, hauria estat el moment idoni. Era l’ocasió perfecta per avançar en la ratificació de l’Acord de París en nom d’Andorra. En no fer-ho, va ser una altra oportunitat perduda per netejar, embellir i donar esplendor al bon nom del nostre país. Tot i que va remarcar en el seu discurs la voluntat de reafirmar la participació i la implicació d’Andorra en accions coordinades amb la comunitat internacional —posant precisament com a exemple l’Acord de París—, no hi va dipositar l’instrument de ratificació.
Per contra, es va estimar més oferir al secretari general de les Nacions Unides, el Sr. Ban Ki-Moon —que ha estat l’únic dels seus homòlegs que ens ha visitat—, un regal ben simbòlic. Es tractava d’un joc amb caselles que et fan anar endavant i endarrere: el Joc de l’Oca de la Casa de la Vall.
Andorra no pot ser l’última a ratificar l’Acord
Hem de ser conscients que, com a país de muntanya, som una de les zones més sensibles als canvis climàtics a l’atmosfera. Andorra no ha de ser, no pot ser, l’última a ratificar aquest important Acord. Hi ha urgència, perquè ja no és simplement una qüestió de país: és una qüestió planetària. Així doncs, la ratificació de l’Acord de París hauria de ser una prioritat immediata per al nostre Govern.
Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir un altre article sobre el paper d’Andorra davant els grans reptes mediambientals.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
T’ha agradat aquest article? Subscriu-te al blog i no et perdis cap nova reflexió de Delfí Roca sobre l’actualitat d’Andorra i del món.