Quan t’agafen amb les mans al plat.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per analitzar el ritu de dimissió seguit en el cas de la consellera Mateu, i per denunciar la manca d’explicacions reals als votants.
El cas Landstreet i la doble vida de Mateu
La societat actual és decebuda, crítica i molt informada. A través de les xarxes socials, vigila cada cop més les activitats dels seus representants polítics.
Doncs bé, aquesta no és la forma com van reaccionar els companys de partit de la consellera Mateu durant els dies previs a la seva dimissió.
La publicació en aquest diari de l’informe de la policia sobre el cas Landstreet, on apareix Mateu, va ser el fulminant de tot plegat. Poc després, va esclatar la càrrega explosiva d’uns e-mails comprometedors.
Aquests e-mails demostren, de manera fefaent, la seva doble vida com a consellera general i lobbista.
SDP exigeix responsabilitats, DA fa costat a Mateu
La primera reacció de Mateu va ser dir al seu partit, amb la boca petita, que ella era víctima d’aquesta situació que desconeixia. Ho va fer amb l’esperança que li fessin costat.
I així va ser: els seus coreligionaris van tancar files, atorgant-li la seva confiança i defensant públicament la seva honestedat.
Als polítics d’SDP, en canvi, no li van caldre els e-mails. Immediatament, fent la tasca de control que com a oposició li pertoca, van demanar-ne la dimissió.
No van dubtar ni un instant, en veure que era una situació clarament antiestètica i il·legal.
Mentrestant, tant el Govern com el grup parlamentari de DA van oferir la imatge del Cavaller de la Trista Figura. Aquesta actitud es va culminar amb la ratificació de la seva confiança en l’encara consellera.
I es va rematar amb Martí defensant-la al Consell General.
El ritu de la dimissió, pas a pas
Mateu i DA, en veure’s situats entre l’espasa i la paret, van comparèixer davant dels mitjans, sense acceptar preguntes, per anunciar-ne la dimissió.
Mateu va mantenir que era una víctima, tot agraint el suport del seu partit. Aquest agraïment implicaria, però, una subtil amenaça: no fos cas que tirés de la manta.
Potser per això, al costat de Mateu, també va comparèixer el president del grup parlamentari demòcrata, Miquel Aleix, qualificant-la de responsable i honesta.
Recapitulant, s’ha seguit fil per randa el ritu de dimissió d’una política agafada amb les mans al plat. Primer, posant a disposició del seu partit el càrrec perquè li diguin que potser no cal.
Segon, comunicant la seva dimissió, presentant-se com a víctima i agraint el suport del seu partit. Ho ha fet amb l’esperança que la recompensaran després de 21 anys d’empleada pública, obviant els seus votants.
Finalment, dient que això li ha passat per ser política, però sense explicar el motiu real de la seva dimissió, en una nova mostra de populisme de manual.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre l’ètica política i la transparència a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: