Mentre hi hagi rucs: ingenuïtat digital i falsos gurus

Una mirada crítica a la ingenuïtat digital i als falsos gurus de l’èxit fàcil.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com la ingenuïtat digital i els falsos gurus s’han convertit en una nova forma de vigilància i d’engany emocional, especialment en moments d’incertesa econòmica.

De la dita popular al món digital

“Mentre hi hagi rucs, n’hi haurà que aniran a cavall.” La dita és antiga, però continua tan viva com sempre. I avui és més necessària que mai per entendre com funciona la ingenuïtat digital i els falsos gurus. Cada generació té els seus rucs i els seus murris, els confiats que s’ho empassen tot i els espavilats que viuen d’ells. Avui, els uns i els altres ja no es troben al mercat o a la plaça, sinó a les xarxes socials, als cursos en línia o darrere d’una pantalla que promet guanys immediats.

Els nous cavallers de l’engany

Els nous cavallers de l’engany no venen fum, venen coneixement. O això diuen. T’expliquen com fer fortuna amb criptomonedes, com guanyar diners des del sofà o com convertir-te en inversor d’èxit. Cobren per ensenyar allò que ells mateixos no practiquen i, quan han reunit prou alumnes, desapareixen com per art de màgia, deixant un rastre de comptes buits i vergonyes callades.

El miratge local: quan l’engany també és d’aquí

També a Andorra, de tant en tant, surten casos similars. Personatges amb perfils lluents i discursos motivacionals prometen èxit ràpid i vida fàcil a cop de clic. Cobren per una “formació” que sovint no passa de quatre vídeos reciclats i una comunitat virtual que només serveix per alimentar l’autoengany. Quan el decorat cau i els diners s’han esvaït, ningú sap ben bé qui era el mestre ni on para la seva acadèmia.

Per què hi tornem a caure?

Els rucs, mentrestant, continuen buscant l’oferta següent, convençuts que el problema va ser no haver triat bé el guru. Però per què hi tornen a caure, una vegada i una altra? Perquè hi ha gana. Gana de sortir-se’n. De no quedar-se enrere. I quan la vida és cara i la feina no arriba per tot, qualsevol fórmula màgica sembla millor que res. La il·lusió de fer drecera ven més que mil realitats. I això ho saben perfectament els venedors de fum 2.0.

L’engany emocional del segle XXI

El segle XXI no ha acabat amb la ingenuïtat, només l’ha digitalitzat. Avui les estafes arriben disfressades de promesa urgent, alerta alarmant o suposada oportunitat, sovint amb segell d’empresa coneguda. La por (“El teu compte ha caducat”), la pressa (“Actua abans no et cobrin”) i la recompensa —o la simple curiositat— formen el trio clàssic de la manipulació emocional.

El seny dels rucs de debò

I dit sigui de pas: els rucs de veritat no cauen en aquestes trampes. Són tossuts, sí, però difícils d’enganyar. Tant de bo tots tinguéssim una mica més del seu seny.

Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir La feblesa de creure en miracles digitals, on reflexiono sobre el desig de fórmules màgiques en temps d’incertesa.

Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir Les coses no han canviat pas tant, on reflexiono sobre incredulitat i fascinació.

Vostès tenen un problema

Vall Andorra i Escaldes

Quan el 30% és només el punt de partida i no pas la solució.

A Andorra ens hem acostumat a celebrar percentatges, però la natura no compta en xifres tancades. Parlem d’un 30% protegit com si fos un triomf definitiu, quan en realitat és només una línia de sortida. El repte ambiental del país és més profund, més ampli i més incòmode: afecta tot el territori, no només la part dibuixada en verd als mapes.

El fals consol dels percentatges

Sí, vostès tenen un problema. I, en el nostre cas, es diu 30%. Que Andorra avanci en el projecte de protegir un 30% del seu territori pot semblar un pas endavant. De fet, ho és. Però és un pas curt davant la magnitud del repte.

La natura no coneix de percentatges. No podem dibuixar una ratlla en un mapa i dir que el que queda dins és “protegible” mentre la resta queda exposada a la urbanització sense fre, a carreteres que trossegen els hàbitats, a estacions d’esquí que devoren muntanyes i a la pressió d’una economia especulativa que exigeix més i més sòl.

Continua llegint «Vostès tenen un problema»