Les democràcies no moren de cop, sinó amb aplaudiments disfressats de normalitat.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Tribuna del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com els règims autoritaris poden infiltrar-se dins les democràcies i desmuntar-les pas a pas, sovint amb el consentiment passiu de la ciutadania.
Quan una democràcia s’esquerda, no ho fa de cop. No esclata amb soroll ni s’anuncia amb tambors. Es va desdibuixant, pas a pas, mentre la majoria mira cap a una altra banda. Primer es tergiversa el llenguatge. Després es devalua la veritat. S’assenyalen enemics interns, es qüestiona la justícia, es criminalitza la dissidència… i quan la ciutadania s’adona del que passa, sovint ja és massa tard.
Un advertiment incòmode
Aquest diagnòstic, tan clar com esgarrifós, el va exposar fa pocs dies l’activista i política afroamericana Stacey Abrams en una entrevista televisiva que s’ha fet viral. Amb una lucidesa desarmant, Abrams va descriure les deu passes que tot règim autoritari segueix per destruir la democràcia des de dins. Un decàleg incòmode, reconeixible i inquietant.
Continua llegint «Com mor una democràcia»