Els sense bandera

Sticker an einer Mauer "Stop Genocide"

Quan la ideologia esdevé violència d’estat, el silenci global no és neutral: és complicitat.

Gaza: més que una guerra, una neteja ètnica

Vivim un moment d’extrema gravetat a Gaza. El que duu a terme el govern d’Israel, amb la tolerància o suport de moltes democràcies occidentals, ha deixat de ser una resposta a un atac terrorista. És ja, cada dia més clarament, una política de neteja ètnica, apartheid i colonialisme de poblament.

Els desplaçaments forçats, la destrucció sistemàtica d’habitatges, escoles i hospitals, i el bloqueig humanitari que condemna una població sencera a la fam i la set, són actes que no poden justificar-se sota cap pretext de seguretat. I el món calla.

El nacional-sionisme: ideologia i poder

Aquesta barbàrie no pot ser analitzada només en termes geopolítics. El que la mou és una ideologia concreta: el nacional-sionisme, una mutació del sionisme que combina fonamentalisme religiós i ultranacionalisme ètnic.

El seu objectiu no és conviure, sinó controlar el territori i expulsar el poble palestí. Aquesta lògica no busca la pau, sinó el domini absolut.

Quan el nacionalisme es torna destructiu

Aquest patró no és nou. L’hem vist al segle XX en formes diferents:

  • El nacionalsocialisme alemany, que va convertir el poble jueu en enemic absolut.
  • El nacionalcatolicisme espanyol, que va reprimir i homogeneïtzar sota la por i l’exili.

Tots tres sistemes van convertir l’Estat en una màquina de submissió. Les víctimes sempre van ser les que no encaixaven en el relat dominant.

El límit ja s’ha creuat

Avui, el nacional-sionisme ha travessat aquest llindar.
La pregunta no és què farà Israel demà, sinó:
què farem nosaltres?

Fins quan deixarem que al genocidi se li digui “defensa”? Que la destrucció es presenti com “seguretat”? Que la complicitat s’amagui sota el nom de “diplomàcia”?

Els sense veu, els sense estat

A Gaza, milers de persones han perdut la casa, el menjar, la protecció.
Però sobretot, han perdut la veu.

No tenen cap bandera, cap estat que les defensi.
I el silenci del món no només les condemna a elles:
ens condemna a nosaltres.

Si ho fan, és perquè els deixem.