Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor

reixa de finestra en metall negre sobre paret blanca amb grafits de Trump i Dora l'exploradora

Quan el vot deixa de ser una esperança i es converteix en una eina de càstig.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar nom a un mecanisme polític cada vegada més visible: votar no per millorar la pròpia vida, sinó per empitjorar la dels altres.

Què és el sadopopulisme

Una part creixent de l’èxit electoral de l’extrema dreta no s’explica per la promesa de viure millor. Més aviat s’explica per la voluntat que algú altre visqui pitjor. Així, no es vota tant a favor d’un projecte com en contra d’un col·lectiu. A aquest mecanisme li’n podem dir sadopopulisme.

Continua llegint «Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor»

Com mor una democràcia

autocracies democracies text quote on wooden sign outdoors in nature. pink dramatic sunset background.

Les democràcies no moren de cop, sinó amb aplaudiments disfressats de normalitat.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Tribuna del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com els règims autoritaris poden infiltrar-se dins les democràcies i desmuntar-les pas a pas, sovint amb el consentiment passiu de la ciutadania.

Quan una democràcia s’esquerda, no ho fa de cop. No esclata amb soroll ni s’anuncia amb tambors. Es va desdibuixant, pas a pas, mentre la majoria mira cap a una altra banda. Primer es tergiversa el llenguatge. Després es devalua la veritat. S’assenyalen enemics interns, es qüestiona la justícia, es criminalitza la dissidència… i quan la ciutadania s’adona del que passa, sovint ja és massa tard.

Un advertiment incòmode

Aquest diagnòstic, tan clar com esgarrifós, el va exposar fa pocs dies l’activista i política afroamericana Stacey Abrams en una entrevista televisiva que s’ha fet viral. Amb una lucidesa desarmant, Abrams va descriure les deu passes que tot règim autoritari segueix per destruir la democràcia des de dins. Un decàleg incòmode, reconeixible i inquietant.

Continua llegint «Com mor una democràcia»