Per què vaig subscriure el manifest d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades per un Procés Constituent a Catalunya.
Aquest text va aparèixer originalment al blog La Contenta l’11 d’abril del 2013. Arcadi Oliveres i Teresa Forcades promovien un manifest per impulsar una iniciativa per a un canvi de model polític, econòmic i social, i jo el vaig subscriure.
Una crida a la ciutadania per a un Procés Constituent
Els sotasignants feien una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest, que tenia per objectiu la convocatòria d’un Procés Constituent a Catalunya que permetés que el poble català decidís de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país desitjava.
Les mobilitzacions dels darrers dos anys havien mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenien resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes, i endeutant de per vida la majoria de la població. L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític havia fracassat.
Un procés des de baix, sense repetir fórmules del passat
Era urgent crear entre totes un model polític i social nou, sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no seria fàcil ni curt. Requeriria l’autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer seria possible garantir un procés de canvi social profund.
Per aconseguir-ho, calia impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu, capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja feia temps que treballaven pel canvi democràtic i pacífic. Es tractava d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles.
L’objectiu no era crear un nou partit polític. Ni Arcadi Oliveres ni Teresa Forcades pensaven concórrer a les eleccions; volien contribuir a impulsar un procés des de baix que culminés en la creació d’una candidatura unitària per convocar l’assemblea constituent necessària per fer una Constitució nova per a la República catalana.
Deu punts per a un canvi de model
El manifest incloïa una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar:
1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il·legítim.
2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no remunerat.
3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
7. Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentària.
8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d’estrangeria.
9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l’OTAN.
Jo ja l’havia subscrit.
Des del 2013: què en va ser, del Procés Constituent
Des del 2013, aquella crida inicial d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades es va anar transformant en diverses plataformes i candidatures dins l’independentisme d’esquerres català, en un context polític a Catalunya que ha canviat molt des d’aleshores. Recuperar avui aquest text permet llegir, amb perspectiva, quines eren les propostes de fons que motivaven aquella mobilització ciutadana, més enllà de la conjuntura política concreta de cada moment.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre models polítics i socials alternatius? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Podeu llegir el text complet del manifest al web del Procés Constituent.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: