Quan Demòcrates per Andorra va rebutjar despenalitzar l’avortament en tres supòsits, i què diu això sobre el dret a decidir.
Aquest article va aparèixer originalment al blog La Contenta el 24 d’abril del 2013. El debat sobre l’avortament a Andorra encara avui resta obert. Continua penat, tot i que es miren d’acostar els punts de vista sota l’atenta mirada de l’Església catòlica i els seus rígids posicionaments al respecte.
Del dret a decidir a «la dreta al decidir»
Volia titular aquest article «El dret a decidir», abans que les conselleres i consellers de Demòcrates per Andorra rebutgessin la tèbia proposta de despenalitzar l’avortament només en tres supòsits. Ara, barrat novament el pas al dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, reflexiono també sobre el dret a decidir dels parlamentaris i parlamentàries andorranes.
Una aberració moral, ètica i intel·lectual
Oposar-se al dret d’una persona a disposar lliurement del seu propi cos és una aberració moral, ètica i intel·lectual. Un romanent de les èpoques més fosques on la religió era la que ho explicava tot, talment com ara s’accepta que ho expliqui la Ciència.
Anteriorment els capellans feien i desfeien en les nostres comunitats, senyalant el que era o no era correcte en funció dels preceptes divins. Ara, aquestes lleis del més enllà encara regeixen alguns dels aspectes de les nostres vides, per sobre de les lleis terrenals, o per sobre de la Carta Magna. Recentment un falcó episcopal espanyol confessava que l’Estat s’hauria de regir per les lleis de Déu. Què separa aquesta afirmació de les que fa el jihadisme?
El dret a decidir dels parlamentaris
Així mateix, oposar-se al dret que té una persona escollida per representar l’interès general de la ciutadania al Parlament, a poder votar en plena llibertat, sota l’únic dictat de la seva consciència, també és un gest anacrònic. Més encara quan les demandes de participació directa del poble en les decisions polítiques, que sempre li afecten, van en augment. La llibertat de vot és això, llibertat i democràcia.
La incongruència del discurs liberal
Curiosament, aquelles formacions polítiques que fan bandera de la llibertat individual, de la desregulació i de la privatització, són les que en l’àmbit més privat, íntim, ens volen dir què podem i què no podem fer, en aquest cas amb el nostre propi cos. Una incongruència que fa grinyolar el seu discurs liberal.
Què dir, a més a més, d’aquelles organitzacions formades per persones que mai exerciran la paternitat o la maternitat, però que opinen amb afectada supremacia moral sobre el dret a la vida en totes les seves manifestacions? Quants d’ells porten el carnet de Greenpeace sota la seva sotana, si és la vida el que volen defensar? Costa molt acceptar que ens donin lliçons de moralitat, fins que facin olor d’ovella com a pastors que són del seus fidels.
Quan la dreta refusa el seu propi dret a decidir
És lògic que la dreta, al decidir si accepta a tràmit parlamentari la reforma de l’avortament, pensant en equilibris institucionals bastits sobre qüestions de filosofia moral, en sintonia amb els desigs diocesans, acabi refusant també el propi Dret a decidir sobre el seu vot.
Des del 2013: un debat que continua obert
Des del 2013, el debat sobre l’avortament a Andorra continua obert. La legislació segueix penalitzant-lo, tot i els intents d’acostar posicions entre les diferents sensibilitats polítiques i socials del país, sempre sota l’atenta mirada de l’Església catòlica. Els arguments d’aquest article, sobre el dret a decidir tant de les dones com dels parlamentaris que voten en consciència, mantenen avui la mateixa vigència que el 2013.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre els drets de les dones i la llibertat de consciència a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment al blog La Contenta el 24 d’abril del 2013.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: