Una crítica al discurs «Creure en Andorra» del cap de Govern Toni Martí, i a l’immobilisme del Govern al Debat d’Orientació Política del 2013.
Aquest article el vaig escriure per El Progrés, una web avui inactiva, com a membre de la recent creada formació política SDP. El vaig publicar al blog La Contenta el 24 de maig del 2013, arran del Debat d’Orientació Política d’aquell any.
«Creure en Andorra»: massa creients, poca reacció
S’acostava el Debat d’Orientació Política d’aquell any (2013). El darrer discurs del cap de Govern el 2012 portava el títol «Creure en Andorra«. Ja n’érem prou, de creients, la gent d’Andorra. Creients en el sentit de ser obedients, fins i tot mansos. De no ser així, hauríem reaccionat altrament davant l’engalipada d’aquell discurs d’ara ja feia un any.
El cap de Govern ens demanava de seguir creient en Andorra. No calia, doncs ja ho fèiem cada dia. Per a molts de nosaltres era l’única esperança que ens quedava, quan totes les altres expectatives, especialment les dipositades en els nostres governants, havien desaparegut. Sí, només ens quedava confiar en la gent del país: el petit empresari, el jove emprenedor, el personal que cada dia es lleva per anar a guanyar un salari al seu lloc de treball.
Ajudes, que no drets
Sí, s’havia augmentat la partida econòmica d’ajudes socials. Ajudes, que no drets. Cada cop tenia més la sensació que les elits dirigents percebien l’Estat del benestar com un mal menor que calia mantenir, dins d’uns límits raonables, per evitar derives socialistes.
Educació com a inversió, no com a despesa
Sí, calia millorar l’educació. Hi estàvem d’acord, malgrat que jo no ho enfocaria des d’un punt de vista economicista com un capítol de despesa. Ben al contrari, ho plantejaria sempre com un capítol d’inversió. Ja havia escrit que quan un país no té petroli per vendre, només li queda per exportar el seu coneixement.
Menys traves burocràtiques, no menys drets laborals
Creure també en l’economia productiva era una altra coincidència, però no fent-ho per la via anunciada de facilitar el comiat del personal o augmentar els horaris comercials. Es podia ajudar molt a les empreses i als emprenedors eliminant moltes traves burocràtiques, per exemple. Analitzant amb ells els tràmits administratius actuals que, modificats, facilitarien l’activitat empresarial dotant-la de més agilitat i seguretat, vigilant que totes les compleixin per igual. Eren petites reformes al nostre abast. Només calia la voluntat.
L’obertura econòmica que trigarà anys a donar fruits
De la famosa obertura econòmica, l’obertura al món que presumptament ens havia de resoldre la majoria dels nostres problemes, millor no esperar-ne gran cosa, de moment. Tot indicava que el Govern s’havia rendit i havia deixat caure els braços en veure que, una darrere l’altra, les seves iniciatives no havien tingut els resultats esperats.
La prova d’això eren les recents declaracions del ministre de relacions amb el món, reconeixent que no veuríem els resultats de l’obertura fins d’aquí un lustre, pel cap baix. Ho justificava dient que no se’ns coneixia prou bé fora d’Andorra. Li havia de donar tota la raó. I afegir que el que fa que un producte, un servei, una marca o un establiment siguin molt coneguts, i fins i tot reconeguts internacionalment, és el boca-orella.
Un fenomen que garanteix l’èxit, però que només es produeix quan la gent constatem, en positiu, la serietat, la seguretat, la responsabilitat, les prestacions, les experiències, el tracte i les sensacions que ens ofereix per satisfer les nostres necessitats tot un país, la seva gent, amb el millor dels governs al capdavant.
Un any després, cap fitxa moguda
Vist el panorama, un any després d’anunciar al seu discurs mesures que no s’havien concretat, es podia pensar que s’havia donat l’ordre de no moure cap fitxa que els pogués restar més vots en les properes eleccions. Davant això només podia cridar: Sant Antoni, que no ens falti pa, ni avui ni demà!
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre la política econòmica i social andorrana? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Article escrit originalment per El Progrés i publicat al blog La Contenta el 24 de maig del 2013: El Progrés.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: