Delfí Roca explica al Diari d’Andorra el context de l’escissió del PS i el naixement de la nova formació SDP.
Aquesta no és una peça escrita per mi, sinó una entrevista que em va fer el periodista Jordi Salazar per al Diari d’Andorra, publicada el 2 de juny del 2013. La mateixa entrevista explica el motiu i el context de la situació després de l’escissió al Partit Socialdemòcrata d’Andorra (PS), de la qual va sorgir la nova formació Socialdemocràcia i Progrés (SDP).
Una plataforma oberta i transparent
En aquell moment, Delfí Roca era un dels deu vocals que formaven el consell polític nacional de Socialdemocràcia i Progrés, que presidia Víctor Naudi. Després de la celebració de l’assemblea fundacional, que va aplegar una cinquantena de simpatitzants, arribava el moment d’analitzar la fragmentació del PS i plantejar estratègies de futur.
Com explicaria a la ciutadania què és Democràcia i Progrés?
«És una plataforma, un moviment que vol ser obert, transparent, i que s’ha creat per un grup de persones que ja no creien en l’estructura tradicional dels partits polítics. El que volem és que aquelles persones que volen canviar les coses, i que creuen que les poden canviar, trobin un espai per treballar plegades, i fer-ho realitat. Esperem convèncer la societat que és possible.»
En què es diferencia d’un partit polític?
«Bàsicament, que aquesta nova estructura permetrà a la gent influir en la política i en la presa de les decisions. Cal entendre que els partits tradicionals, amb una estructura molt jerarquitzada, no permeten que moltes de les persones que s’hi acosten per participar hi trobin els canals necessaris per sentir que la seva opinió compta. Crec que aquesta serà la gran diferència.»
Una escissió sense confrontació amb el PS
La seva opció ha sorgit d’una escissió amb el PS. No creu que aquesta fragmentació pot perjudicar la mateixa esquerra?
«M’agradaria que la gent s’adonés que no volem entrar en competència ni en confrontació amb el PS. Al contrari, tots ens hem d’alegrar perquè s’ha doblat la presència progressista a Andorra, d’una sola tacada. Ara són dues veus que passen aquest missatge. Uns continuen amb una estructura de partit, i nosaltres volem una organització interna que sigui més participativa.»
De la seva situació també en surt beneficiat DA…
«És clar. Però precisament, ens plantegem sortir d’aquesta dinàmica de foc de trinxera, trencar amb el bipartidisme tradicional en què ‘ara manes tu, i quan mani jo, ho desmuntaré tot’, que impedeix que una societat avanci. Per tant, a l’únic que aspirem és a poder agregar altres persones, altres moviments, altres organitzacions, i crear una coalició progressista que permeti que a Andorra s’elaborin lleis que tinguin la persona, el ciutadà, com a centre.»
Càrrecs electes que «han canviat de llibre»
La fractura ha fragmentat l’oposició al Consell General i en tres comuns. Com ho veuen?
«Cal reconèixer que és una situació estranya. Però ara bé, no és que els càrrecs electes hagin passat pàgina. Simplement han canviat de llibre. I cada dia van a fer la seva tasca de la millor manera possible, i amb el cap ben alt. Si hem de ser realistes, són persones que han estat molt properes, i a part d’algunes declaracions una mica desafortunades, tots miren pel mateix.»
No podrà negar mala maror…
«Evidentment. Som éssers humans, i malament si no tinguéssim emocions i sensibilitats. Hi ha hagut esgarrapades i sentiments a flor de pell, però crec que s’han guardat les formes i s’ha actuat responsablement.»
Amb tot, hi ha hagut l’afer dels diners del Consell…
«No entraré en aquest tema. En tot cas, correspondria als grups parlamentaris donar resposta en aquesta qüestió. Puc dir la meva opinió personal, que és que considero que, per una vegada que s’actua correctament, i els diners es retornen a qui pertanyen, que és el poble, no s’hauria d’haver fet tant escàndol i tants escarafalls. En d’altres ocasions hi ha hagut tripijocs econòmics molt tèrbols i no s’ha vessat tanta tinta. Com a ciutadà ho haig de dir, perquè em dol. Però políticament tampoc em veuran barallar-me amb el meu germà.»
Candidatures encara per definir
Pensant en clau electoral, tenen candidats al pensament?
«Encara és d’hora, el projecte s’ha d’anar construint a poc a poc. Per molt que ara tinguem la millor de les intencions, la forma serà també el fons: si aconseguim que el nostre fons, que el nostre esperit, que la nostra missió sigui prou entenedora i seductora, crec que podrem disposar d’unes candidatures molt potents.»
La de Jaume Bartumeu, per exemple?
«Jaume Bartumeu, com qualsevol altra persona en aquest país que tingui drets polítics, té tot el dret del món a encapçalar una candidatura. Però ho pot fer ell, jo o qualsevol altre, i el que esperem és reactivar moltes persones que ara estan desencantades. Bartumeu és membre del consell nacional de Socialdemocràcia i Progrés, en què hi ha altres prohoms de la política andorrana que han format part del PS o de diversos moviments d’esquerra. Per tant, ell és una de tantes persones que aportaran tota la seva experiència. Seria impropi de qualsevol organització no aprofitar tota aquesta saviesa acumulada al llarg dels anys.»
Quants militants han aplegat fins ara?
«És molt difícil de valorar encara, perquè tot just ens estem acabant de constituir com a associació. No ens hem fixat cap objectiu, i no creiem que hi hagi una xifra que pugui marcar el límit. Ara toca fer-nos conèixer al màxim, fer passar el nostre missatge, anar a veure la gent, escoltar-la, proposar les qüestions, de manera que aquest moviment s’elabori entre tots.»
Un programa progressista amb noves eines
Quines seran les línies mestres del seu programa?
«És massa aviat per començar a definir polítiques concretes. El que sí que compartim, com qualsevol altra organització política, és una mateixa visió de com ha de ser el país, i hi ha una sèrie de coses que estan clares: no podem posar més dificultats a les petites i mitjanes empreses, hem de treballar perquè els assalariats tinguin les millors condicions possibles, fer que la sanitat i l’educació no es vegin com una despesa, sinó com una inversió… en fi, el que qualsevol moviment progressista ha de defensar, però amb unes noves eines.»
Com valoren la gestió de DA?
«De moment, el Govern no ha estat capaç de fer front als seus compromisos, i més tenint en compte les expectatives que la famosa onada taronja havien generat en molts ciutadans. Hi havia la idea que aquí hi hauria un canvi radical des del primer dia. La campanya electoral amb globus és molt maca, però la realitat és tossuda. Han fet coses bé, però també hi ha hagut grans fracassos, com l’afer del Patapou. Davant d’una cosa que hauria de ser en benefici de tots, com ara un heliport nacional, caldria abaixar el to del debat i buscar solucions.»
Des del 2013: com va evolucionar SDP
Des del 2013, Socialdemocràcia i Progrés es va consolidar com una de les formacions de referència de l’esquerra andorrana, amb representació parlamentària i comunal en els anys posteriors a aquesta entrevista. Rellegir avui aquestes paraules permet veure com moltes de les intuïcions inicials sobre la participació ciutadana i la superació del bipartidisme han continuat marcant el debat polític andorrà des d’aleshores.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre els orígens de la política progressista a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
* Entrevista publicada originalment al Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: