Una única agència tributària per modernitzar l’administració i evitar encavalcaments competencials.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per defensar des d’SDP la necessitat d’una única agència tributària i una clara delimitació de competències entre comuns i Govern, en plena adaptació a la nova fiscalitat andorrana.
Dues administracions tributàries paral·leles
La reunió de cònsols proposa dues administracions tributàries paral·leles: la comunal i la nacional. Una proposta que s’encavalca amb la política fiscal nacional. Un exemple molt clar sobre per què a SDP proposem reformar el model territorial, mantenint els comuns com a òrgans de representació i govern de les parròquies sense encavalcaments amb les polítiques nacionals.
Una única agència tributària que gestioni la fiscalitat nacional i comunal seria el més assenyat. Més encara quan ens estem adaptant tots plegats a la nova fiscalitat.
Multiplicar la paperassa per dos
La proposta dels cònsols complicaria la vida al ciutadà, a l’empresari, al professional liberal. En efecte, dues agències tributàries vol dir multiplicar per dos la paperassa i la gestió. El que a SDP volem és la modernització de l’administració pública per facilitar la vida a la gent; la volem més àgil i eficient.
Per tant, en aquest tema no hi podem estar d’acord amb la reunió de cònsols.
Confiança limitada en els consolats
M’agradaria confiar en uns consolats que no han estat capaços d’implementar l’arribada de la reforma fiscal en temps i forma. Com també saber si tindran la capacitat d’organitzar degudament una agència tributària comunal mancomunada.
Competències comunals i càrrega fiscal
A conseqüència de la nostra proposta d’establir una millor delimitació de les competències comunals, se’ns ha recordat que abans eren els comuns els qui finançaven el funcionament del Consell General, aportant de manera proporcional part del que ells recaptaven.
És cert, però les coses canvien. Com ho demostra que, no fa gaire temps, un cònsol que ara és candidat es va fer pagar pel Govern de torn una urbanització parroquial descomunal.
Els comuns com a prestadors de serveis
També se’ns diu, des de la capital, que els comuns s’han transformat en prestadors de serveis. Que per sufragar els serveis que els comuns ofereixen ara a la ciutadania, i que l’Estat no oferia, han disposat de recursos propis. És a dir, impostos, taxes, preus públics i contribucions especials, més les transferències del Govern.
Tanmateix, tot això representa un augment de la càrrega fiscal suportada per la població. Una càrrega que es podria reduir amb la nostra proposta de definir i delimitar quins serveis ha d’oferir cada administració.
Altrament dit, mantenint els comuns com a òrgans de representació i govern de les parròquies sense encavalcaments amb les polítiques nacionals, fiscalitat inclosa.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre fiscalitat i model territorial? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.
En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: