L’eufemisme de flexibilitat laboral és un dels pilars del neoliberalisme. Flexibilitzar el mercat laboral no és la solució; cal una millor redistribució de la riquesa.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure com a resposta a les veus que reclamen abaratir encara més la mà d’obra. No s’adonen, o no volen veure, que el que cal per anar millor tots és que arribin més diners a les llars. De fet, només una millor redistribució de la riquesa ens traurà d’aquesta situació de deflació, tan perjudicial.
Flexibilitat laboral com a eufemisme
En primer lloc, un expert de l’IESE recepta flexibilitzar el mercat laboral perquè els joves sense formació s’hi puguin inserir, ens informava la premsa. A més, des de la CEA s’han aixecat veus reclamant un nou codi de relacions laborals. En efecte, l’eufemisme de flexibilitat laboral és un dels pilars del neoliberalisme.
Desregulació i precarietat
En general, es refereix als processos de desregulació del mercat de treball: baixada de salaris, abaratiment de l’acomiadament, absència d’indemnitzacions, manca de prestacions socials, contractació temporal.
En conseqüència, tot plegat genera precarietat laboral i se’n deriva un augment de l’economia submergida i un empitjorament de les condicions de treball. Així mateix, aplicat al mercat de treball i referit a les condicions d’ocupació, subocupació i atur del treballador, es refereix a la inseguretat, la incertesa i la manca de garantia de condicions socioeconòmiques mínimes i suficients per a una supervivència digna. Unes condicions que afecten els treballadors i, a més, repercuteixen en l’entorn familiar i social.
L’Informe de l’Observatori de la Infància
En aquest sentit, les mancances apuntades pel recent informe de l’Observatori de la Infància són esfereïdores. Concretament, es detalla que el 5,46% dels infants i adolescents d’Andorra asseguren que pateixen privacions per motius econòmics. Així mateix, prop del 10% dels infants no poden disposar de roba nova ni celebrar ocasions especials.
Persones, no mercaderies
Per tant, és aquesta l’Andorra que volem? Segur que no.
D’una banda, hem d’evitar que les persones treballadores se situïn al mateix nivell que les mercaderies. En efecte, impedint la modificació de la legislació perquè la mà d’obra es pugui comprar barata. Per altra banda, tampoc es puguin modificar les condicions de treball a conveniència i es permeti desprendre-se’n amb un cost mínim.
Redreçar l’economia amb concertació social
Per això, a SDP proposem redreçar l’economia des del diàleg social basat en un pacte ampli per l’ocupació i el desenvolupament econòmic. De fet, creiem que el redreçament econòmic real, lluny dels brots verds que ens anuncia DA, passa per tornar a dinamitzar el mercat laboral i l’economia de les famílies. En particular, les més desafavorides.
Cada cop més reconeixen l’error
En definitiva, cal que la dinamització es faci des de la concertació social entre empresaris, polítics i treballadors, i amb la seva participació activa. Curiosament, aquell expert va admetre que potser caldrà posar en dubte algunes premisses flexibilitzadores amb les quals s’ha treballat durant aquests anys. Al cap i a la fi, cada cop són més els que, amb la boca petita, ho reconeixen.
Mirada retrospectiva: què ha canviat en les dades?
De fet, les dades que citava el 2015 —un 5,46% d’infants amb privacions econòmiques i prop d’un 10% sense accés a roba nova— han evolucionat. L’informe de l’Observatori de la Infància publicat el 2022 revelava que el 20,9% de les llars amb menors es trobaven en risc de pobresa o exclusió social. Això no obstant, aquesta xifra era inferior a la mitjana de la Unió Europea, que se situava en el 24,4% l’any 2021.
Així mateix, l’informe del 2025 d’UNICEF Andorra, elaborat amb 56 indicadors, confirma que la pobresa infantil es manté per sota de la mitjana europea. Concretament, menys del 5% dels infants viuen en llars per sota del llindar de pobresa nacional. Una xifra que s’ha mantingut estable o ha millorat lleugerament respecte a anys anteriors.
Tanmateix, aquestes dades no ens poden fer baixar la guàrdia. Al cap i a la fi, rere cada percentatge hi ha infants concrets que pateixen privacions. En definitiva, la crida que feia el 2015 a evitar tractar les persones com a mercaderies segueix sent plenament vigent. I la redistribució de la riquesa i la concertació social continuen sent instruments necessaris per garantir una infància digna a Andorra.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre drets laborals i redistribució de la riquesa? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.
En català, sense filtres i des del terrer.
* Article publicat originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra.
T’ha agradat l’article? Fes la vida fàcil als teus amics: