L’atac a Charlie Hebdo posa a prova els límits ètics front la barbàrie jihadista.
Aquesta entrada va ser publicada al meu blog La Contenta el 9 de gener de 2015, com a reacció a l’atemptat contra la redacció de Charlie Hebdo a París el 7 de gener de 2015. La vaig escriure des de la tristor i la indignació, reivindicant el dret a la blasfèmia com a conquesta de la Il·lustració.
Un atac que trasbalsa la consciència
L’atac a Charlie Hebdo m’ha trasbalsat profundament, fins al punt de posar a prova els meus límits ètics front els actes de la barbàrie jihadista.
El dret a la blasfèmia
Reivindico el dret a la blasfèmia, una aportació de la Il·lustració que ens va treure de la foscor durant el Segle de les Llums, gràcies a la raó.
Llibertat d’expressió contra llibertat d’acció
Front la nostra llibertat d’expressió, els gihadistes al·leguen la seva llibertat d’acció. Les bales, els ganivets, les bombes, contra les idees, les paraules, la burla.
Obrim els ulls, estiguem atents i actuem en conseqüència. El que se’ns planteja és una guerra, i s’ha de guanyar.
Justícia contra venjança
Comparteixo i recomano la lectura del comunicat d’Amnistia Internacional França emès en raó de l’horrible atac a la redacció de Charlie Hebdo. S’hi defensa la justícia front la venjança, rebutjant els atacs a persones i béns, així com el respecte als drets i llibertats fonamentals.
Els nostres bens més preuats.
Delfí Roca
Mirada retrospectiva: deu anys després
Van passar deu anys entre aquella reacció inicial i avui. En aquell moment de gener del 2015, el món sencer va respondre amb el lema «Je suis Charlie». L’atemptat va matar dotze persones a la redacció de la revista satírica francesa, incloent-hi ninotaires famosos.
Més d’una dècada després, la revista continua publicant. El 2025, Charlie Hebdo va marcar l’aniversari amb una edició especial anomenada «Indestructible», confirmant que el títol segueix sent un referent de la sátira i la llibertat d’expressió a França. Els dibuixos i caricatures continuen essent provocadors, com la portada del setembre del 2024 sobre el cas Mazan.
No obstant això, l’impacte d’aquests atemptats ha tingut conseqüències polítiques. Estudis acadèmics han demostrat que la ira i l’angoixa davant dels atemptats de París van traduir-se en més suport electoral per a l’extrema dreta francesa. El Front Nacional (actualment Rassemblement National) va obtenir avantatge electoral, amb votants ja predisposats cap a ideologies autoritàries mostrant major inclinació a augmentar el seu vots.
Le Pen
Marine Le Pen va saber capitalitzar la por i la indignació. Les eleccions regionals del 2015 van veure com el partit feia guanys polítics importants. De fet, la sensació de «guerra» que predicava aquell gener del 2015 s’ha convertit en realitat: els atemptats posteriors —Bataclan, Niça, els mercats— han reclamat centenars de vides més a França i Europa occidental.
Ara bé, també hi ha senyals de canvi. Enquesta del Ifop del juny del 2024 va mostrar que el 31% dels joves de 18 a 24 anys consideren que Charlie Hebdo no hauria de publicar cartoons de Muhàmmad. El debat sobre la blasfèmia, la laïcitat i la llibertat d’expressió segueix viu, més d’una dècada després.
La guerra que anunciava no era fictícia. Però la batalla per les ments i els cors continua. L’extrema dreta ha crescut en molts països europeus, mentre que al mateix temps les mobilitzacions per la llibertat d’expressió i contra la islamofòbia també s’han multiplicat. L’equilibri és fràgil.
On som ara
Davant la barbàrie, cal mantenir-se ferm en els valors democràtics. La venjança no pot guanyar a la justícia. I la llibertat d’expressió, malgrat les amenaces, segueix sent un bé que cal defensar, encara que alguns joves es mostrin reticents.
D’aquí a deu anys, què direm? Si hem après la lliçó o si hem caigut en la temptació de la por. Perquè, com deia Octavi Paz, «les persones més perilloses són aquelles en les venes de les quals s’ha injectat el verí de la por… de la por de canviar».
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori. Em pots seguir a Bluesky.
Vols seguir el debat sobre llibertat d’expressió i drets fonamentals? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes.
En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: