La vacuna finlandesa sense patent hauria pogut canviar-ho tot. Els governs van preferir donar l’esquena al bé comú i apostar per la gran indústria farmacèutica.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure arran del cas de la vacuna sense patent de la Universitat de Hèlsinki, com a exemple paradigmàtic de com els governs anteposen els interessos de la gran indústria farmacèutica a la salut pública i al bé comú.
El Linux de les vacunes
Des del mes de maig passat, la Universitat de Hèlsinki tenia a punt una vacuna sense patent per a la Covid-19. Es tracta d’un senzill esprai nasal, de fàcil distribució i aplicació. Això hauria permès als països de tot el món vacunar les seves poblacions ràpidament i a un cost molt baix. Malauradament, el govern de Finlàndia es va negar a concedir-hi una subvenció de 50 milions d’euros. Per aquest motiu, els seus creadors no van poder efectuar els assajos de la fase 3. El govern va preferir posar-se del costat de la gran indústria farmacèutica, l’anomenada Big Farma. Aquella que inclou Moderna, que, per exemple, va rebre 2.500 milions del govern dels EUA. Això demostra que el model de finançament públic basat en patents anteposa els beneficis econòmics a la salut pública.
La deriva mercantilista dels governs
El cas de Finlàndia, que va donar l’esquena a una vacuna sense patent, és només un exemple més de la deriva mercantilista dels governants. Van rebutjar el potencial d’una recerca lliure de propietat intel·lectual i van preferir donar suport a les grans companyies privades, sigui quin sigui el sector. Per molt que diguin, en el fons aquests governants no creuen en el potencial del bé comú. Tampoc ho fan en temes de salut pública, ni en els tecnològics, digitals, energètics o educatius. Són incapaços fins i tot de concebre-ho. Per invertir aquesta tendència caldrien molts governs capaços de creure en els beneficis de la res publica. Aquesta expressió llatina vincula els conceptes actuals de sector públic i Estat amb el concepte tradicional de bé comú.
Com els crancs: cap enrere
Però, en lloc d’anar endavant, anem cap enrere. N’és un exemple la negativa de moltes administracions públiques a promoure i utilitzar a les seves xarxes ofimàtiques programari lliure de llicències, com el Linux finlandès. O la seva inoperància per regular les grans companyies digitals, les que mercantilitzen les nostres dades. Seria millor recopilar-les i usar-les en l’àmbit públic, degudament fraccionades i anonimitzades. Això permetria prendre decisions polítiques objectives, basades en dades reals i no en intuïcions subjectives.
En conclusió, són els polítics amb responsabilitat de govern els qui han de demostrar la voluntat de legislar a favor del bé comú. Estudiant i proposant mesures legislatives que limitin l’ànim de lucre: tant en el negoci de les patents com en tants d’altres, com ara la biopirateria, els paradisos fiscals, la sobirania alimentària, de les comunicacions i de l’energia. Tots ells sectors estratègics per al benestar que, tractats com a res publica, millorarien notablement les nostres vides. Com ho hauria fet la vacuna finlandesa lliure de patents.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre patents, salut pública i bé comú? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.