Ser d’aquí o viure aquí: quan el món rural perd la identitat i Andorra es pregunta qui porta les regnes del seu destí.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre la pèrdua d’identitat del món rural i per plantejar una pregunta incòmoda: els habitants d’Andorra som d’aquí o tan sols hi vivim?
Les cases de pagès sense pagesos
Ara fa uns quants anys, en crear-se les cases de pagès —establiments d’agroturisme— a Catalunya, sorprenia veure quines eren les condicions requerides per la Generalitat per obrir-ne una. Es demanava a la família pagesa que les dotessin de més comoditats que les que ells mateixos tenien: calia posar calefacció a les habitacions, fer cambres de bany, etc. En un principi, la seva finalitat era que els turistes poguessin conèixer les tasques i activitats pròpies d’una explotació agrària. Alhora, havien d’aportar als propietaris uns recursos econòmics extra. A més, per obrir un establiment d’agroturisme calia ser pagès professional i obtenir rendes agràries, ramaderes o forestals.
En l’actualitat, qualsevol urbanita pot adquirir una masia pirinenca i oferir serveis d’allotjament i restauració «de pagès». I no passa res. Els pagesos de tota la vida veuen com s’obren establiments amb totes les comoditats urbanes que ofereixen una pseudorealitat camperola. Això els priva d’uns ingressos extres que els permetrien garantir el manteniment de les seves activitats agràries i ramaderes tradicionals. Per això, el camp es va buidant i el medi natural en pateix les conseqüències.
Una natura maquillada per als visitants urbans
Estem contemplant, impassibles, com el món rural esdevé un apèndix més dels parcs d’aventura. Constatem l’avenç d’una natura maquillada per al gaudi dels visitants provinents d’entorns urbans. Ens preguntem on queda la realitat, la rusticitat, l’entorn feréstec on practicar l’observació amb deteniment del món que ens envolta.
Sobre això, Jordi Palau, en el seu llibre sobre ensalvatjar espais naturals erms, apunta al retorn de la humilitat en els humans. Proposa prendre consciència que convivim en un mateix espai amb grans depredadors com l’ossa i el llop, animals no domesticats i molt més forts que nosaltres.
Identitat andorrana i destí comunitari
Podria ser, doncs, que tanta artificialitat en les nostres vides —cases de pagès sense fred, muntanyes sense depredadors, realitat virtual— fos una de les causes de la pèrdua d’identitat andorrana? I també del desistiment de portar les regnes del nostre destí comunitari?
Som, la gent d’Andorra, els nous pagesos que, cercant noves fonts d’ingressos, ens veiem abocats a donar més comoditats als nous residents que als ja establerts? Els habitants d’Andorra som d’aquí o tan sols hi vivim? Tres preguntes les respostes de les quals, per anar bé, hauríem de començar a compartir.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre identitat andorrana i món rural? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.