Quan la llibertat es confon amb el dret a saltar-se les normes, el problema comença molt abans: a la infància.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre la confusió creixent entre llibertat i impunitat, i sobre les arrels educatives d’aquesta deriva.
Quan es traspassa la línia de la convivència
Cada dia els mitjans d’informació ens mostren exemples d’agressions entre menors i adults, fills i pares, ciutadans i agents de l’autoritat. I viceversa. S’ha arribat al punt de traspassar la línia que separa la convivència en harmonia de la violència. Ja no es respecten les normes bàsiques per poder viure en pau.
Tot i que en democràcia la línia que separa l’ordre de l’anarquia és molt fina, el seu gruix només depèn del respecte que es tingui al rol de l’autoritat a les nostres vides. Un respecte que s’aprèn durant la infància: que s’inculca des de ben petits dins la família, respectant els pares i les mares; a l’escola, mostrant el degut respecte als educadors; al carrer, respectant els veïns i veïnes amb qui es conviu. I així, amb tot i tothom.
La societat de consum i l’educació sense frustració
Potser estem patint la conseqüència d’una educació que va erradicar el sentiment de frustració en la canalla. Qui sap si aquests comportaments són el fruit de la societat de consum, en què ha triomfat la idea que estimar els fills és donar-los tot el que demanen. En cas de ser així, seria convenient convèncer-nos que estimar-los és donar-los només el que realment necessiten, i privar-los de tot el que els perjudica.
Però, què es pot esperar d’una societat en què sembla que no hi hagi temps ni per parlar amb els més petits? El sentiment de culpa que això genera s’apaivaga a base de regals i concessions perquè ens deixin tranquils. Per a tota una generació d’infants, ara ja adults, els és difícil acceptar que, havent pogut satisfer sempre els seus desitjos, ara hagin de canviar la seva forma de ser, de viure i de conviure.
Llibertat i respecte a les normes: una confusió perillosa
Per a una part d’aquesta generació, respectar les normes no és d’intel·ligents, sinó d’estúpids. Defensen la llibertat a ultrança, en el sentit de poder fer el que els rota. Aquesta tergiversació del significat de llibertat es troba cada cop més tant en campanyes electorals com en reivindicacions al voltant de la pandèmia, de la religió, de la cultura i de la ciència.
Perquè, per a tota aquesta gent, la llibertat vol dir sentir-se lliure per saltar-se les normes. En definitiva, aquells que reclamen la llibertat per a tothom estan pensant, en realitat, en la seva pròpia felicitat: la que sentien quan eren uns infants consentits.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre llibertat, convivència i educació? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.