La pandèmia ha posat en evidència les profundes desigualtats que encara pateixen les dones, tant a la llar com al mercat laboral.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure amb motiu del Dia Internacional de les Dones, en plena pandèmia de la Covid-19, per posar de manifest les desigualtats de gènere que el confinament havia fet aflorar amb més força que mai.
Una pandèmia que ha esquinçat el sistema
Avui se celebra el Dia Internacional de les Dones, una celebració submergida en plena pandèmia de la Covid-19. Aquesta epidèmia ha posat de relleu la facilitat amb què s’han esquinçat les costures de l’actual sistema social i econòmic. Un sistema que havia estat erosionat i debilitat per les constants desregularitzacions implantades per les polítiques neoliberals estatals des de fa molts anys. També hi ha contribuït la globalització, amb la creació d’un sistema productiu totalment insolidari.
Les desigualtats de les dones, en xifres
A més, la pandèmia ha fet aflorar les greus discriminacions que encara afecten les dones. Segons dades recollides l’any passat a Catalunya, durant el confinament domiciliari estricte, el 60% de les dones es van ocupar totalment o parcialment de les tasques domèstiques. A més, van ser elles les qui van estar presents majoritàriament, i de forma permanent, en els treballs de primera línia: el 64% en la venda de productes bàsics, el 86% en personal de neteja, el 80% en personal de serveis socials, el 84% en personal de residències per a persones grans i el 70% en personal sanitari i farmacèutic. Treballs que ara ha quedat palès que són essencials, malgrat estar molt mal retribuïts.
Els hàbits patriarcals, intactes
No sembla, doncs, que els hàbits patriarcals en la distribució dels usos del temps i la corresponsabilitat hagin estat modificats pel confinament. I això que l’increment de la convivència d’homes i dones a les llars durant aquell període hauria d’haver facilitat el canvi. Poc ha canviat del que ja era habitual. Netejar i tenir cura de la llar, de les persones dependents, dels infants o de les persones grans han continuat sent, majoritàriament, feina de les dones. Cosa que els impedeix accedir a un treball remunerat, desenvolupar una carrera professional i, evidentment, gaudir d’un temps d’oci reparador. Tot el contrari del que ha passat amb els homes no cooperadors, que, malgrat estar en situació d’atur sobrevingut, han disposat de més temps lliure que les dones.
Cal avançar cap a la igualtat efectiva
Cal insistir, doncs, perquè aquesta crisi no suposi un pas enrere en els avenços socials assolits fins ara. Durant aquest any, i els que vindran, cal denunciar aquesta realitat per avançar en una cultura de pacte, fins a aconseguir una corresponsabilitat efectiva. Per això, hem d’avançar de manera conjunta cap a la igualtat efectiva de dones i homes, amb equitat.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre igualtat de gènere i drets de les dones? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.