El tancament del parc d’animals de Naturlandia no pot ser un simple tràmit: els animals que hi han viscut es mereixen un comiat digne i un seguiment honest.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure arran de l’anunci del tancament del parc d’animals de Naturlandia, cinc anys després d’haver-ne advertit la inviabilitat en aquesta mateixa columna.
Cinc anys d’advertències ignorades
Fa cinc anys, en aquesta mateixa columna, es podia llegir que Naturlandia, tal com estava plantejada, no era viable: ni socialment, ni econòmicament, ni mediambientalment. Una de les principals preocupacions d’aleshores, més enllà de la situació precària de la plantilla de treballadors del parc, era el futur que els esperava als animals tancats, els qui des de les seves gàbies contemplaven els visitants humans. Aquells animals, víctimes també de la mala gestió política dels cònsols, no els defensava ningú per la manca d’eines legals i de legislació animalista.
També es recordava en aquest espai, ara fa un lustre, que a Andorra no existia cap organització protectora d’animals amb prou múscul econòmic per fer-se càrrec dels animals en cas d’un tancament sobtat del parc. I es preveia que, si les coses anaven malament, els animals serien enviats a l’altra banda de la frontera, com es fa amb els estrangers quan surten de la presó. Dit i fet.
El tancament del parc d’animals de Naturlandia
El tancament del parc d’animals de Naturlandia aviat serà una realitat. Els depredadors i herbívors que l’habiten seran enviats a altres parcs. Alguns aniran a un santuari, on és previsible que tinguin una vida menys trista que els qui tornin al circuit de l’explotació turística. La pregunta que cal fer-se és: algú del parc els acompanyarà per assegurar-se que el seu destí és el que s’ha pactat? Seria molt trist, i una oportunitat perduda, no poder demostrar amb proves gràfiques que aquests animals seran ben acollits a la seva nova llar, i que gaudiran d’unes instal·lacions en condicions adequades.
Animals que generen emocions i records
Se sap que els animals ens generen emocions i, per tant, records. No només als lauredians i a les lauredianes, sinó també als milers de visitants del parc. Seria convenient, doncs, que Naturlandia fes un esforç per informar d’aquest trasllat. Que no acomiadés els animals com si es tractés d’un acomiadament laboral qualsevol. Al contrari, aquelles bèsties es mereixen un reconeixement per haver estat tancades, algunes tiroteades i altres abandonades a la seva sort.
Els animals no són mobles ni cotxes
El que no pot ser és que Naturlandia es limiti a tancar un tracte amb qui es faci càrrec dels animals i després se’n desentienda. Com qui ven un moble o un cotxe. Els óssos, els llops i els linxos són éssers vius que senten, igual que nosaltres. Són éssers conscients, amb sentiments. Experimenten emocions, por, dolor i plaer. Seria inhumà, doncs, que Naturlandia no fes un seguiment dels seus animals per assegurar-se que allà on vagin siguin ben tractats. I, evidentment, que ens en mantingués informats.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre benestar animal i gestió mediambiental a Andorra? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.