França endureix la protecció dels animals de companyia mentre Andorra prioritza la seguretat de les persones.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre el contrast entre la legislació francesa en matèria de protecció animal i l’enfocament andorrà, i per posar sobre la taula un debat que mereix molt més espai al Consell General.
Un certificat de sensibilització per als futurs propietaris
A França, el Govern ha aprofitat l’aprovació de la Llei contra el maltractament animal per instaurar un certificat de sensibilització per als futurs propietaris d’animals. El seu objectiu és recordar-los les obligacions de tenir-ne cura, de la vacunació i els costos que representa la tinença d’un animal. S’hi destaca, en particular, la despesa en aliments i en veterinaris.
Aquest certificat és obligatori. Recull els compromisos a tenir en compte abans de fer-se càrrec d’un animal, i es pot signar tant en un refugi com en un veterinari o en una botiga d’animals de companyia.
Sancions més dures contra el maltractament animal
A més, el país gal ha endurit les sancions pel que fa al maltractament animal. A un maltractador, ara li poden caure tres anys de presó i una multa de 45.000 euros per la mort de l’animal. Fins i tot, en cas de condemna, se li pot prohibir de conviure amb cap altre animal.
La nova norma va molt més enllà: a partir del 2024, la venda de gossos i gats estarà prohibida a les botigues d’animals. Quedarà reservada a l’adopció en els refugis de les protectores o a la compra en centres de cria degudament registrats.
Els animals, subjectes de dret: una tendència global
Tot i que encara queda molta feina a fer perquè un animal deixi de ser considerat un objecte, des d’un punt de vista legal existeix una clara tendència vers l’equiparació dels animals com a subjectes de dret. Això ens allunya de l’antropocentrisme imperant, que, a més dels animals, també amenaça els ecosistemes.
La llei contra el maltractament animal a Andorra: un enfocament diferent
A Andorra, el Govern ha aprofitat l’aprovació del projecte de llei de modificació del cos de banders per instaurar una formació obligatòria. Els propietaris de gossos perillosos hauran de superar-la per acreditar les seves capacitats per fer-se’n càrrec.
Hi ha, però, una diferència de fons entre ambdues mesures, l’andorrana i la francesa. La primera anteposa la seguretat de les persones. La segona, en canvi, vol protegir els animals de la perillositat d’alguns humans.
Un equilibri pendent al Consell General
A França, el pes polític de les protectores d’animals i de les associacions de caça està equilibrat. No passa el mateix aquí. Vistos els repetits conflictes que apareixen a la premsa de forma regular, seria preferible buscar aquest equilibri. Els animals també són importants. I caldria que se’n parlés més, i a fons, al Consell General.
Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir un altre article sobre fauna salvatge.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre protecció animal i legislació mediambiental? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.