Quan Google canvia les regles sense avisar i els alumnes accedeixen a contingut inapropiat, queda clar que sense sobirania digital no hi ha seguretat real per als menors.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i Lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure arran de l’incident dels iPads a les escoles d’Andorra, com a reflexió sobre la dependència estructural dels sistemes educatius respecte a les grans corporacions tecnològiques i la necessitat urgent de sobirania digital.
Quan Google canvia les regles sense avisar
Fa pocs dies, alumnes de primera ensenyança de Santa Coloma van accedir a contingut sexual explícit a través dels iPads del centre. Tot i que l’escola defensava que els filtres funcionaven, la incidència prové de l’aplicació de Google, que permetia desactivar el filtre de cerca segura (SafeSearch). La resposta del sistema educatiu va ser immediata: la retirada de tots els dispositius de les aules andorranes.
El Govern d’Andorra ho etiqueta com un «imprevist tecnològic». No ho és. És la conseqüència previsible de dipositar la seguretat dels infants en una empresa privada que ningú pot auditar. El ministeri ha reconegut que el problema ve d’un canvi als sistemes de Google del qual Educació ni tan sols havia estat informat.
Un Estat que ha de demanar hora a una multinacional
I aquí ve el més revelador: la solució plantejada és reunir-se amb Google per demanar explicacions. És a dir, un Estat, responsable de la seguretat de milers de menors, ha de demanar hora a una multinacional per entendre per què el seu propi sistema de protecció ha fallat.
La mateixa AMPAEA ho resumeix sense voler-ho quan diu que dona un «vot de confiança» al Govern perquè ho resolgui durant l’estiu. Però confiar no és controlar.
Sobirania digital i programari lliure: l’alternativa possible
Aquesta dependència estructural és el que intenten evitar les alternatives de programari lliure. Mentre les escoles depenguin de codi tancat, la seva seguretat dependrà d’actualitzacions sorpresa i de reunions de cortesia a posteriori. Amb eines de codi obert, en canvi, qualsevol expert extern pot revisar com funcionen realment els filtres. A més, aquests sistemes minimitzen les dades dels alumnes en lloc d’acumular-les en servidors d’una corporació estrangera.
Educar els fills és necessari, però no substitueix l’auditoria pública
L’AMPAEA té raó en dir que les famílies són corresponsables de l’educació digital i que cal parlar-ne a casa. Però això no eximeix l’Estat de la seva responsabilitat sobre la infraestructura. Educar els fills és necessari, però no substitueix tenir sistemes que el ministeri pugui auditar sense haver de demanar-ho amablement a Google.
Aquest incident demostra que sense sobirania digital, la seguretat dels menors resta en mans d’una empresa que pot canviar les regles del joc sense avisar. I de la qual, per cert, no consta cap auditoria pública del Govern sobre el seu ús als centres. No es pot construir un sistema educatiu digital segur sobre la base de la confiança, sinó sobre la base de l’auditoria i el control públic.
Sobre l’autor
Delfí Roca és comunicador, articulista i analista, columnista a Foc i Lloc i La Tribuna del Diari d’Andorra, i autor del blog delfiroca.com. Compromès amb la governança de les zones de muntanya, ha estat membre del comitè directiu del Mountain Forum, vicepresident de l’European Mountain Forum i president de l’associació Muntanyes de Vida. Des del Pirineu, escriu sobre medi ambient, política i actualitat amb una mirada independent i compromesa amb el territori.
Vols seguir el debat sobre sobirania digital i seguretat dels menors a les escoles? Subscriu-te al blog delfiroca.com i rep directament al correu les properes tribunes i columnes. En català, sense filtres i des del terrer.
T’ha agradat l’article? Fes-li la vida fàcil als teus amics: