Gestionar el bosc no és impossible: és una responsabilitat local que pot esdevenir oportunitat.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per respondre a una idea massa estesa —i errònia— que circula entre el món rural: que la gestió forestal no és possible per culpa de l’administració. Cal desmuntar aquesta creença i assumir que, si volem un futur per als nostres boscos, cal implicació local i acció decidida.
La responsabilitat forestal és local
Sovint, a les converses de poble i a les tertúlies del cafè, es repeteix una idea que sembla incontestable: que no es pot gestionar el bosc perquè “l’Administració no ho permet”. És un recurs fàcil, una excusa que circula de boca en boca, especialment entre pagesos i gent vinculada al món rural. Però la realitat és una altra, i cal dir-la clarament: la responsabilitat de la gestió forestal recau, principalment, en els propietaris particulars. Al Pirineu i arreu.
Una realitat ignorada: la major part dels boscos són privats
Més del 70% dels boscos a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol són privats. A França, la proporció és similar. En canvi, a Andorra, la major part dels boscos és de propietat comunal, gestionats per cada comú. Sigui quina sigui la titularitat, el que compta és la proximitat: el futur dels nostres boscos no depèn tant de les lleis i reglaments com de la voluntat i la capacitat de qui en té les claus, ja sigui un petit propietari o una administració local. És aquí on cal posar l’accent: la responsabilitat és local, i la inacció també.
Entre les restriccions i la inacció hi ha marge per actuar
És cert que hi ha restriccions. La biodiversitat i la prevenció d’incendis imposen calendaris i limitacions. No tot es pot fer quan a un li vingui de gust –el que per a alguns és un sinònim de llibertat, mal entesa–. Però això no vol dir que “no es pugui fer res”. Al contrari: amb una planificació adequada, amb coneixement tècnic i respecte a les normatives, hi ha dotze mesos de feina possible al bosc. El que cal és passar del discurs victimista a l’acció responsable.
Una oportunitat per als joves i el territori
I aquí hi ha una oportunitat immensa. En un moment en què molts joves marxen dels pobles per manca de perspectives, la gestió forestal pot ser un camp de treball i d’empresa amb recorregut. Parlem de crear petites empreses, cooperatives o projectes d’emprenedoria que ofereixin serveis integrals de prevenció d’incendis, manteniment i aprofitament sostenible dels boscos. Empreses arrelades al territori, amb joves formats i motivats, capaços de transformar una obligació legal i moral en una oportunitat econòmica i social, mantenint els pobles vius.
Una economia verda per al Pirineu
Si deixem que la responsabilitat forestal quedi diluïda en la queixa permanent contra “l’Administració”, només aconseguirem un bosc molt inflamable. Si, en canvi, assumim que els boscos són una propietat a gestionar, estarem posant la primera pedra d’una economia verda, viva i pirinenca.
Si t’interessa aquest tema, potser també vols llegir La cultura simbiòtica.