Autor: Delfí Roca

Publicat a

L’entrevista al programa “Avui serà un bon dia” (RTVA)

Delfí Roca entrevista RTVA habitatge Andorra

En aquesta entrevista analitzem la visió de Delfí Roca sobre l’habitatge a Andorra. Actualment, aquest tema marca l’agenda social del país. També toquem altres temes d’actualitat. Això va ser el 7 de gener, quan vaig visitar el programa Avui serà un bon dia de RTVA. Allà vaig conversar amb Gabi Fernàndez sobre les possibles solucions a la crisi immobiliària.

D’altra banda, l’entrevista va tenir una presentació especial. “Un vell rocker de les reivindicacions aquí a Andorra ens ha visitat avui al cafè”, va explicar en Gabi. En conseqüència, vam entrar a fons en la necessitat de fer canvis en positiu.

Continua llegint «L’entrevista al programa “Avui serà un bon dia” (RTVA)»
Publicat a

Estimats Reis d’Orient

caravana amb camells

Quan els camins es tanquen, les dreceres no són cap vici: són una resposta.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre la distància creixent entre allò que demanem als joves —esforç, paciència, confiança— i allò que realment els oferim com a horitzó de futur.

Una carta que ja no parla de joguines

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar,

Fa anys que ja no us escric per joguines. Però per aquesta nit, mentre molts infants us demanen regals, penso en tot allò que no cap en cap capsa.

Continua llegint «Estimats Reis d’Orient»

Publicat a

Un país d’ordre

persona dorm en un banc públic

L’ordre no és vigilància ni càstig, sinó confiança, equitat i institucions que funcionen.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Tribuna del Diari d’Andorra. El vaig escriure per qüestionar l’ús interessat del concepte d’“ordre” en el debat públic i per defensar una idea d’ordre vinculada al bon funcionament del país, la justícia social i la responsabilitat compartida.

Què vol dir parlar d’un país d’ordre?

El concepte de país d’ordre ha tornat a ocupar un lloc central en el debat públic. Sovint s’invoca com una resposta aparentment clara a una sensació de desorientació, d’inseguretat o de cansament col·lectiu que travessa moltes societats. Però abans d’acceptar-ne el relat, convé fer una pausa i preguntar-nos què vol dir exactament ordre i, sobretot, quin ordre volem.

Continua llegint «Un país d’ordre»

Publicat a

Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor

reixa de finestra en metall negre sobre paret blanca amb grafits de Trump i Dora l'exploradora

Quan el vot deixa de ser una esperança i es converteix en una eina de càstig.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar nom a un mecanisme polític cada vegada més visible: votar no per millorar la pròpia vida, sinó per empitjorar la dels altres.

Què és el sadopopulisme

Una part creixent de l’èxit electoral de l’extrema dreta no s’explica per la promesa de viure millor. Més aviat s’explica per la voluntat que algú altre visqui pitjor. Així, no es vota tant a favor d’un projecte com en contra d’un col·lectiu. A aquest mecanisme li’n podem dir sadopopulisme.

Continua llegint «Sadopopulisme: votar perquè algú altre visqui pitjor»
Publicat a

La Navalla d’Occam i el porc fer

família de porc fers al bosc nevat

Quan la indignació fa més soroll que el sentit comú, la realitat acaba sent grotescament simple.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com gestionem els conflictes amb la natura: sovint amb crits, consignes i ideologia, quan el que caldria és una mica menys d’èpica i molt més sentit comú.

La Navalla d’Occam i el porc fer

Abans de la versió del laboratori, deien que la pesta porcina podria haver arribat als porcs fers de Cerdanyola per culpa d’un entrepà llençat a la vora de l’AP-7.

Sona a acudit dolent, però la hipòtesi és tristament plausible segons la Navalla d’Occam: sovint la tonteria més simple és la correcta. Un entrepà que vola per la finestra, un porc fer que el recull, i de sobte Catalunya discuteix protocols sanitaris. No cal ser científic per entendre que el que llencem a terra algú s’ho menja. El problema és que ho sabem i ho fem igual.

Continua llegint «La Navalla d’Occam i el porc fer»
Publicat a

Quan falta gent per tirar endavant: immigració i realitat laboral

Multi Ethnic Restaurant Staff

Una mirada directa al que realment sosté Andorra: la feina de qui arriba per treballar-hi.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar llum sobre una evidència sovint ignorada: en un país petit i amb un mercat laboral limitat, la immigració laboral a Andorra no és una amenaça, sinó la peça que manté el país en marxa.

La realitat que desmunta el relat

Durant massa temps s’ha repetit una idea injusta i simplista: immigració igual a delinqüència. És un relat fàcil, útil per a qui vol agitar la por, però que cau quan es mira la realitat de prop. I la realitat, a Andorra, és clara. La immigració laboral a Andorra no és un concepte abstracte. Té noms, té històries i fa feines que sostenen el país.

Continua llegint «Quan falta gent per tirar endavant: immigració i realitat laboral»
Publicat a

Pisos rusc: habitatge urgent o falta de dignitat?

hive apartments building in hong kong

Quan la pressa per resoldre l'habitatge amenaça la qualitat de vida.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com la solució dels pisos rusc arreu s’ha convertit en un símptoma d’un problema més profund: anys d’inacció i un model de societat que ha oblidat que l’habitatge és, abans que res, una qüestió de dignitat.

Quan la improvisació s’imposa

Quan una societat arriba tard a resoldre un problema, sempre acaba corrent. I quan es corre, s’acostuma a improvisar. Per això, en alguns indrets, per resoldre l’urgent manca d’habitatges, s’ha optat per construir a tota metxa el que s’anomenen pisos rusc. La solució dels pisos rusc consisteix en habitatges minúsculs fets dins d’edificis grans, subdividits i en espais reciclats. Una solució contra rellotge per compensar anys d’inacció política.

Continua llegint «Pisos rusc: habitatge urgent o falta de dignitat?»
Publicat a

Mentre hi hagi rucs: ingenuïtat digital i falsos gurus

Una mirada crítica a la ingenuïtat digital i als falsos gurus de l’èxit fàcil.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per reflexionar sobre com la ingenuïtat digital i els falsos gurus s’han convertit en una nova forma de vigilància i d’engany emocional, especialment en moments d’incertesa econòmica.

De la dita popular al món digital

“Mentre hi hagi rucs, n’hi haurà que aniran a cavall.” La dita és antiga, però continua tan viva com sempre. I avui és més necessària que mai per entendre com funciona la ingenuïtat digital i els falsos gurus. Cada generació té els seus rucs i els seus murris, els confiats que s’ho empassen tot i els espavilats que viuen d’ells. Avui, els uns i els altres ja no es troben al mercat o a la plaça, sinó a les xarxes socials, als cursos en línia o darrere d’una pantalla que promet guanys immediats.

Continua llegint «Mentre hi hagi rucs: ingenuïtat digital i falsos gurus»
Publicat a

Vostès tenen un problema

Vall Andorra i Escaldes

Quan el 30% és només el punt de partida i no pas la solució.

A Andorra ens hem acostumat a celebrar percentatges, però la natura no compta en xifres tancades. Parlem d’un 30% protegit com si fos un triomf definitiu, quan en realitat és només una línia de sortida. El repte ambiental del país és més profund, més ampli i més incòmode: afecta tot el territori, no només la part dibuixada en verd als mapes.

El fals consol dels percentatges

Sí, vostès tenen un problema. I, en el nostre cas, es diu 30%. Que Andorra avanci en el projecte de protegir un 30% del seu territori pot semblar un pas endavant. De fet, ho és. Però és un pas curt davant la magnitud del repte.

La natura no coneix de percentatges. No podem dibuixar una ratlla en un mapa i dir que el que queda dins és “protegible” mentre la resta queda exposada a la urbanització sense fre, a carreteres que trossegen els hàbitats, a estacions d’esquí que devoren muntanyes i a la pressió d’una economia especulativa que exigeix més i més sòl.

Continua llegint «Vostès tenen un problema»
Publicat a

De quin costat vols ser? Justícia ambiental i drets humans

Hipolito Quispehuaman He Fought to Save the Amazon Rainforest. Then He Was Murdered

Quan defensar la vida costa la mort, la tria ja no és teòrica: és una qüestió de dignitat i de futur.

Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar llum a la paradoxa terrible del nostre temps: persones que donen la vida per defensar la natura i les comunitats són oblidades en silenci, mentre d’altres morts concentren tota l’atenció mediàtica i institucional.

Hipólito Quispe Huamán va ser assassinat el 26 de juliol passat, quan tornava cap a casa. Era un defensor de la selva amazònica. Lluitava contra la mineria il·legal, per preservar els rius que donen vida a pobles sencers, per conservar les terres on comunitats pageses encara viuen amb dignitat. Dit altrament, defensava els béns comuns. I per aquest motiu, el van fer callar a trets. De fet, no és un cas aïllat. Entre 2012 i 2023, més de 2.100 defensors ambientals han estat assassinats arreu del món.

Continua llegint «De quin costat vols ser? Justícia ambiental i drets humans»