La política deixa de ser servei públic quan es converteix en una operació amb retorn.
Aquest article va aparèixer originalment a la secció Foc i lloc del Diari d’Andorra. El vaig escriure per posar nom a una manera cada cop més habitual d’entrar en política: no des de la vocació o el compromís, sinó des del càlcul, l’oportunitat i el retorn.
La política com a negoci
En els darrers anys s’ha anat imposant una manera d’entendre la política com a negoci, més propera a una operació que no pas a una vocació pública. Són els que podríem anomenar emprenedors polítics: actors que entren en política amb una lògica de mercat, no de servei públic. No és l’única manera d’entrar-hi, però sí una de cada vegada més present. No s’hi arriba tant per servir una idea col·lectiva o assumir una responsabilitat institucional, sinó perquè s’hi ha vist una oportunitat. Allà on altres veuen desgast o cansament, alguns hi veuen mercat.
Continua llegint «La política com a negoci: els emprenedors polítics»
